Joan Oriol: «Hem de guanyar dissabte i enviar un avís: aquest Nàstic serà un os dur de rosegar al play-off»

Quines sensacions té després de l’empat contra la Segoviana?

«Va ser una setmana en un context difícil, amb la destitució de Dani Vidal, pocs dies per afrontar el següent partit i entrenar les noves idees. Penso que es van veure cosetes positives que aquesta setmana estem entrenant per potenciar».

Va ser la veu de la plantilla en l’acomiadament de Dani Vidal, van ser uns dies durs?

«Sí, al final són quatre temporades amb Dani, primer com a segon entrenador de Raül Agné i després com a primer tècnic. Va entrar en una temporada molt dura per a tots. Quan s’estava lluitant per no baixar, va agafar un equip mort amb Manolo Martínez i el va aixecar. A partir d’allà va créixer amb l’equip i l’any passat ens va portar a 20 segons per l’ascens de la categoria i enguany som equip de play-off. Li tinc molta estima i més del fet de veure’l com un noi de la casa que ha anat escalant amb il·lusió, ganes i compromís. Va ser dur el moment, perquè el tinc en molta estima. En el món del futbol hi ha coses que no pots controlar. Pots donar la teva opinió, però ens devem al Nàstic i als resultats».

Què demana Luis César a la plantilla?

«Demana que siguem més protagonistes amb la pilota, que ens atrevim més i que no passem molta estona sotmesos al rival. Després, treballem un atac més organitzat, que els partits no siguin tant de transicions. En definitiva, que el bloc, tant en atac com en defensa estigui molt més junt i ens demana que guanyem duels individuals i en les disputes».

Com definiria a Luis César?

«És un tècnic que es nota que ha entrenat en categories superiors durant molts anys i que ha entrenat bons equips pels conceptes que aporta. És una persona seriosa i exigent a l’hora de treballar, però també el primer en fer una broma si fa falta. Penso que ens ajudarà a poder ser un equip sòlid capaç d’assolir l’ascens».

Durant la roda de premsa de presentació, Luis César va mencionar que ja el coneix del passat.

«Sí, va ser amb 18 anys quan jugava a la Pobla de Mafumet. Llavors em van donar l’oportunitat de pujar a entrenar amb el primer equip durant tot l’any, un curs que va acabar amb l’ascens del Nàstic de Segona a primera. Vaig entrenar amb aquell equip durant tot el curs, va ser una gran oportunitat de créixer com a jugador i en guardo un bon record. Al final també agrair als capitans de llavors i al cos tècnic perquè em van fer partícip d’aquella celebració de l’històric ascens a Primera».

El darrer cap de setmana es va certificar el tercer play-off en quatre anys. Vostè els ha viscut tots.

«Sempre dic a la família que ja no em queden moltes opcions per viure un ascens [riu]. Vaig arribar al Nàstic per viure un ascens a Segona Divisió i més ganes de pujar que jo no té ningú. Crec que és el moment, que a la tercera va la vençuda, perquè el Nàstic es mereix estar en el món professional i sortir del pou que és aquesta categoria».

Ha viscut les tres entrades al play-off. Amb quina mentalitat ho afronta?

«S’ha de donar el mèrit i la importància que tenen. És molt difícil disputar un ascens. Hi ha molts projectes que inverteixen en un gran equip i es queden pel camí. Veig a la plantilla molt il·lusionada per aquesta oportunitat. N’hi ha molts que porten anus treballant per aconseguir-ho, d’altres que ja han trepitjat el món professional i aspiren a tornar-hi i molts altres que, com jo, tenen el record viu dels darrers play-offs i volem treure’ns l’espineta. Tot això ens dona una fortalesa molt forta per afrontar aquests partits».

Els darrers han de ser una motivació i una experiència diferencial amb la resta d’equips?

«Sí. Sabem que en un play-off pot passar de tot. En el món del futbol hi ha molts detalls que no es poden controlar. No hem d’oblidar l’any passat i d’aquell final tràgic, però tenint pressent que ara hi ha diferents equips, ambients i contextos diferents».

El duel contra l’Arenteiro ha de servir per sumar confiança i agafar embranzida?

«Sí, és importantíssim. Hem de guanyar davant dels nostres i entrar amb bones sensacions i amb la feina feta. Hem de guanyar enviant un missatge als nostres contrincants, que tothom vagi amb compte perquè el Nàstic serà un os dur de rosegar».

És crucial entrar en bona dinàmica?

«L’any passat el Màlaga va pujar jugant sempre fora de casa. També recordo el play-off a Primera. Llavors estava al Mallorca i l’Osasuna va entrar a l’última jornada com a sisè. Ningú apostava per ells i van passar per sobre de tots els rivals».

Heu mirat possibles rivals?

«Penso que el més important som nosaltres mateixos. Sé que tinc els millors companys per aquesta batalla, vingui qui vingui, sigui Murcia, Ibiza o qualsevol altre. Confio aquest en aquest equip. Tant de bo si guanyem aquest dissabte els altres resultats es donen i podem guanyar el factor camp com a tercers. Més enllà d’això, amb respecte, no em preocupen els altres».

L’univers li deu un ascens al Nàstic?

«Sí que li deu. Hem estat molt a prop en dues ocasions i ens deuen una. Hem viscut molta tristesa i la plantilla, l’afició, la ciutat i el club es mereixen l’alegria de l’ascens».

Aquesta és la seva temporada més golejadora amb el Nàstic. Sembla que Joan Oriol digui «d’aquí no marxo sense pujar».

«Pujar amb el Nàstic ha sigut el meu repte i la meva il·lusió des que vaig arribar. Sempre agraeixo a la direcció esportiva i entrenadors per confiar en mi. M’agrada el que faig i sempre he dit marxaré quan perdi aquesta il·lusió pel futbol. Però aquest Joan Oriol encara té molta corda i no em plantejo deixar-ho. Vull jugar un any més de grana».