No hi ha més remei que continuar remant fins al final

La falta de regularitat s’acaba pagant. El Nàstic de Tarragona va tornar a donar un cop de volant a domicili amb una derrota contra l’Andorra de les que fa mal. No és només perdre contra un rival directe, si no és acomiadar-se definitivament –ara sí– de la primera posició i dirigir-se cap a un play-off que fa la sensació que sigui més un càstig que una oportunitat. A més, com a punt més important, la derrota significa que s’arreli la malaltia que s’ha convertit jugar fora de casa en la qual el Nàstic suma ja tres derrotes consecutives.

El conjunt de Dani Vidal té dues cares diferents a casa i a domicili. Diumenge, els grana van fer un pas endavant a nivell de joc respecte a les darreres sortides. Es va veure un equip millorat, però encara a anys llum de la trituradora que és al Nou Estadi Costa Daurada. 

De fet, aquesta falta de contundència en atac, poc pròpia dels grana, va ser un dels motius de la tercera derrota consecutiva fora de casa. «És estrany que a casa tenim molta més facilitat amb menys situacions de gol. Contra la Ponferradina vam marcar 5 gols i contra l’Andorra ens hem quedat a zero malgrat haver tingut més ocasions de gol que llavors», va afirmar Dani Vidal en el postpartit.

Era un partit que podria haver caigut per les dues bandes per la intensitat que es va mostrar des dels 10 primers minuts. En aquell tram, l’Andorra podria haver començat guanyant amb un gol fantasma per una errada de Dani Rebollo que l’àrbitre no va veure, però que va compensar no xiulant un penal clar sobre David Concha a la següent jugada. 

El més amarg és com es va donar la derrota, perquè va ser la mateixa cançó de sempre: un error defensiu. Aquesta vegada, un mal refús de Jaume Jardí va brindar una oportunitat que l’Andorra no va saber desaprofitar. Una vegada més, el gol en contra va ser una ferida de mort immediata, perquè, tot i que faltaven vint minuts per acabar el partit, el Nàstic no va donar signes en cap moment de poder recuperar-se i empatar el partit.

D’aquesta manera, l’equip que suma 5 victòries consecutives a l’estadi –les tres últimes amb golejada inclosa– és el mateix que acumula tres derrotes consecutives a domicili i vuit sense guanyar fora de casa. Ara, toca tornar al Nou Estadi per recuperar les bones sensacions. Passi el que passi aquest dissabte, el conjunt grana no perdrà la seva posició en el play-off d’ascens.

Això sí, es torna a necessitar una victòria anímica per carregar de nou bateries i consolidar el play-off abans d’encarar la darrera sortida de l’any contra la Segoviana. El futbol és un joc de sensacions i dinàmiques, i els grana necessiten treure’s aquesta llosa de no guanyar fora de casa si vol encarar el play-off amb garanties.

Oportunitat o càstig

Enguany la Primera Federació s’ha encarregat de teixir un tram final de temporada ple d’oportunitats. La inestabilitat del líder i dels seus perseguidors van oferir obrir la porta a una darrera possibilitat de l’ascens directe, però la falta de regularitat del Nàstic ha acabat condemnant a enfocar-se en el play-off. 

Aquest tràmit fa coure les ferides del passat i converteix en un càstig el que hauria de ser una oportunitat. Dissabte s’obre una nova lliga per al conjunt grana, una lligueta de tres partits que ha de servir, en primer terme, per donar confiança al bloc per al tram final i, d’altra banda, per acabar en la millor posició possible a la classificació.