Futbol
Fora de casa no hi ha manera (1-0)
El Nàstic va millorar en el seu joc, però va acabar condemnat, com sempre, per culpa d’un error individual en defensa
Imatge del partit d'aquest diumenge contra l'Andorra
Fora de casa no hi ha manera. El Nàstic de Tarragona va executar ahir un partit seriós a l’Estadi Nacional, un dels millors fora de casa, però va acabar com els anteriors a domicili: amb derrota. L’Andorra es va aprofitar d’una errada evitable del conjunt grana en defensa per sentenciar el partit i emportar-se un triomf que deixa tocat a un equip que en mereixia més, però que es queda, definitivament, sense somiar per la primera posició i haurà de suar en el play-off.
El tècnic va apostar per mantenir l’onze que va superar amb escreix el Real Unión a casa amb l’objectiu d’allargar la bona dinàmica. El partit ho necessitava, perquè els dos equips el van afrontar com una final i això es va notar en els primers minuts.
L’Andorra va colpejar primer. La defensa grana no va refusar amb contundència una centrada i es va acabar convertint amb una rematada que va sortir llepant el pal dret de Dani Rebollo. El porter grana havia d’estar atent perquè el van posar a prova aviat.
L’Andorra voltava l’àrea grana i Molina va enviar un xut potent que va sorprendre a Dani Rebollo. El porter grana va aturar el primer dispar, però va enviar la pilota als núvols i aquesta va acabar botant sobre la línia abans que Rebollo l’atrapés. El públic reclamava que havia botat dins i era gol, però l’àrbitre no ho va considerar.
Del possible gol andorrà, el partit va anar al que podria haver sigut el gol del Nàstic. Els grana van iniciar ràpidament un contraatac per la dreta. David Concha va superar les línies defensives i no va deixar morir la jugada quan un defensor va fer falta a Pablo.
L’àrbitre va deixar continuar la jugada i l’extrem grana va trepitjar l’àrea. Després de driblar el segon defensor, va acabar caient dins de l’àrea. Era penal clar, però De Ena Wolf no el va veure. De fet, possiblement si hagués caigut a terra dos segons abans, el col·legiat ho hauria assenyalat.
El partit, però, no va donar temps a les reclamacions. L’inici va ser elèctric va brindar ocasions clares per als dos equips. Al quart d’hora de partit, el moment va ser del Nàstic. Pablo, per partida doble, va buscar porteries amb dues tímides rematades que no van ser capaces de superar a Nico Ratti.
El pas dels minuts va anar calmant el partit. Els dos equips van abaixar marxes, però, en aquesta tranquil·litat, va ser l’Andorra qui va agafar la iniciativa. El conjunt local va començar a allargar les possessions, però van ser estèrils, perquè no van fer pessigolles a la defensa grana.
El Nàstic va mantenir el torcebraç i no va oferir cap escletxa, mentre que els grana sí que les trobaven en atac. Antoñín, amb una gran arrencada, va deixar enrere la seva marca, però, de nou, la definició va ser massa tova. El final de la primera part va arribar amb el Nàstic buscant la porteria amb un tir de Montalvo des de la frontal que va sortir botant i llepant el pal dret de Ratti.
La segona part va encetar amb una ocasió clara per al Nàstic. La pressió de Pablo va ser efectiva i l’asturià va interceptar una passada de Ratti. Concha va ser l’encarregat d’executar el tir, però no va poder superar el porter argentí i Antoñín va enviar el refús al cos d’un defensor. Després d’aquesta ocasió, el partit va tornar a adormir-se. Ni l’Andorra i ni el Nàstic volien fer un pas en fals, perquè, tal com estava el partit, es decidiria per una errada.
En atac, els grana van tenir la seva. Jaume Jardí va centrar d’imprevist a l’àrea i, com no podia ser d’una altra manera, Pablo la va caçar per obligar a Ratti a estirar-se.
Després de perdonar va venir l’error. L’Andorra va acostar-se per la banda esquerra. Allà, Cerdà va executar un centre tímid al segon pal on no hi havia ningú. Era una pilota fàcil de conservar o de deixar sortir, però Jaume Jardí es va equivocar i va refusar-la a la frontal. Manu Nieto va acceptar el regal i, tot sol, va executar un tir potent que va superar Dani Rebollo.
El gol va ser una galleda d’aigua freda i al cel de l’Estadi Nacional va trencar una tempesta. Aquesta es va intensificar en una calamarsa que va acabar per deixar congelat a un Nàstic que podria haver patit encara més càstig.