Futbol
Golejada terapèutica del Nàstic (4-1)
Els de Dani Vidal van superar el Real Unión en un partit en el qual els grana van anar de més a menys, per acabar amb tota una festa
Víctor Narro durant el partit.
En cap lloc s'està millor que a casa. El Nàstic de Tarragona va assolir una golejada terapèutica a casa contra el Real Unión per recuperar els ànims després de la derrota a Lleó. Pablo amb un doblet, Migue Leal i Joan Oriol de penal van salpebrar un partit en el qual l'equip va superar el cop de l'empat del conjunt basc per sumar la cinquena victòria seguida a casa i tercera golejada.
Dani Vidal va apostar per tornar als orígens a casa. El tècnic grana va establir el 4-4-2 amb Pablo i Antoñín a la punta d’atac i Óscar Sanz va sobrepassar a Unai Dufur a la llista de prioritats per compartir l’eix de la defensa amb Gorka Pérez. La realitat és que el canvi de sistema i tornar a l’enyorat Nou Estadi li va venir bé a l’equip en els primers minuts.
En qüestió de quatre minuts, el Nàstic ja havia aconseguit quatre rematades a porteria. No havia passat ni un minut i Antoñín va brindar un centre lateral per a Gorostidi, però el xut del migcampista va sortir llepant el pal esquerre de Wright. Tot seguit, una pèrdua del porter va venir una nova rematada del Nàstic que no va tenir prou potència. L’atac va virar a la dreta amb una pluja de centrades laterals que va forçar al porter anglès a actuar. Primer va aturar-li una rematada a boca de canó a Antoñín i després una altra a Pablo.
El conjunt grana es va convertir en tota una marea que el Real Unión no va ser capaç de controlar fins que va acabar esquerdant gràcies a Antoñín. L’atacant grana, murri, va veure el mal control de Santos per posar la cama. El central de l’Irun va caure en el parany i va colpejar l’atacant grana. L’àrbitre ho va veure molt fàcil: penal favorable al Nàstic. Joan Oriol, encarregat de les penes màximes, va escurar el tir a la dreta i, tot i que Wright va endevinar les intencions, va posar l’1-0 de la justícia en el marcador. Les ocasions grana van tenir el premi merescut.
Tot semblava indicar que seria un nou partit plàcid, però el Real Unión ho va impedir poc després. El conjunt basc va veure el forat al mig del camp que hi havia en les seves transicions. Ningú tapava el frontal de l’àrea i els bascs ho van aprofitar per encadenar xuts des de fora de l’àrea fins que van trobar premi. Dani Garrido va ser l’encarregat de posar aigua al vi. Estava alliberat, i el tir va sortir directe a la porteria d’un Dani Rebollo que poc va poder fer per veure la trajectòria entre les cames de la defensa grana massa endarrerida.
L’empat va cridar els fantasmes de la setmana passada. L’equip estava visiblement tocat. Primer, el Real Unión va tenir un tram de domini. L’equip del nord va aprofitar l’espai que encara hi havia al mig del camp per buscar la porteria de Rebollo. Després, el Nàstic va recuperar la pilota, però al domini grana li va faltar una marxa més per trencar la defensa visitant. Donava la sensació que els grana volien arribar al descans com fos i així van anar passant els minuts amb control grana, però sense cap intent de reactivar-se. De més a menys.
A la represa, aquest neguit es va mantenir els primers minuts, però Pablo va fer veure les clarianes en el cel ennuvolat. Migue Leal va posar el centre lateral, el primer des del gol grana, i Pablo Fernández va fer el que millor sap. El xèrif de les pilotes aèries es va alçar entre dos centrals per marcar el 2-1 amb un cop de cap que va obrir el camí.
El Nou Estadi Costa Daurada es va encendre i el Nàstic, amb la inèrcia dels darrers partits, va fer un pas endavant. Migue Leal va aparèixer de nou, aquesta vegada per enviar una canonada que va treure les teranyines a la porteria i va donar tranquil·litat amb el 3-1.
En segons, el Nàstic va passar de ser el foc d'una espelma a tot un incendi incontrolable. Antoñín, amb un control orientat, s'anava a plantar davant del porter i si a la primera meitat va forçar un penal, ara va forçar una targeta vermella. Si el Real Unión ja ho tenia difícil amb onze, amb deu es va obrir la porta amb una golejada. Marc Fernández va centrar de nou a l'àrea perquè Pablo fes el doblet i posés el 4-1 final. Una definició perfecta per a un partit que va acabar sent rodó. Els minuts passaven i el Nàstic va gaudir d'oportunitats de fer la festa encara més grossa, però tant l'afició com la plantilla van poder festejar d'una golejada terapèutica que deixa un missatge: aquest equip està més viu que mai.