Futbol
És complicat, però, i si...?
El Nàstic va golejar l’Unionistas i es permet somiar amb assaltar el lideratge
L’extrem del Nàstic, Víctor Narro fent un crit de ràbia per celebrar el primer gol del partit.
Ja ha començat la Setmana Santa. Són dies de fe a Tarragona i, després de la golejada del Nàstic contra l’Unionistas de Salamanca del darrer dissabte, també hi ha en el món del futbol. El conjunt de Dani Vidal no havia guanyat cap partit contra els salmantins a Primera Federació. De fet, ni tan sols havia marcat i amb prou feines havia aconseguit xutar entre els tres pals contra els d’Acciari.
Dissabte passat això va quedar enrere. Els grana van matar la seva bèstia negra amb una nova exhibició de gols que, aprofitant la derrota de la Cultural Leonesa, obren la porta al camí de la fe. Els grana arribaran al Reino de León aquest diumenge a 7 punts del líder i amb la possibilitat de posar-se a 4. L’ascens directe és molt complicat, es necessita una regularitat que l’equip encara no ha demostrat fora de casa, però dissabte, va ser inevitable que tot nastiquer mirés cap amunt i pensés: i si... i si es pot assaltar el lideratge?
Dissabte, el Nàstic va tornar a mostrar la seva millor versió. Al Nou Estadi el Nàstic es transforma –o potser és a la inversa, i el canvi és fora de casa– i contra l’Unionistas va tornar l’equip més aclaparador. Amb el recent canvi d’entrenador i en dinàmica negativa, el conjunt visitant va establir una línia defensiva de sis homes per aturar les bales grana. Això va ser eficaç durant un temps, però els extrems del Nàstic no només són bons buscant l’esquena dels rivals, sinó també des de la frontal. Així ho va demostrar Víctor Narro per trencar el gel abans del descans.
Tot i que el duel va acabar sent com una bassa d’oli, també va haver-hi moments d’ensurt. Dues passades en llarg l’Unionistas van ser suficients perquè els seus extrems guanyessin l’esquena dels defensors. Per sort, Rebollo es va reivindicar per enèsima vegada al Nou Estadi.
El rock and roll va continuar al segon temps amb un protagonista habitual que feia setmanes que no apareixia per lesió. Pablo Fernández va fer el seu retorn i, cinc minuts després, va veure porta. Com tot un killer, va caçar una pilota morta en un córner per posar el 2-0 i enviar un missatge: si Antoñín vol el pitxitxi, haurà de suar. A partir d’aquí, el partit va ser com un passeig per un camp de flors: va haver-hi moments de tranquil·litat i també de gaudir del viatge. Sobretot, va ser el moment de Marc Fernández, que necessitava un duel com aquest per reivindicar-se. El tigre de Corbera va facilitar el tercer de Gorostidi i va provocar un penal que ell mateix va transformar en el 4-0 final i que va celebrar amb ràbia.
La pregunta inevitable
El líder, la Cultural Leonesa, va perdre al camp del Tarazona. Com el seu entrenador, Raúl Llona, va destacar en roda de premsa, l’equip està tocat i és que només ha guanyat un partit dels darrers set. Tot i això, manté un coixí de cinc punts respecte al segon, la Ponferradina, i set del Nàstic. Són molts punts a falta sis jornades de competició, però és un camí a l’esperança i la fe.
El tècnic Dani Vidal va ser l’encarregat de respondre a la pregunta inevitable, tenint en compte que el pròxim partit dels grana és al Reino de León. Vidal va destacar que «si volem tenir una petita opció d’agafar el primer lloc has d’anar allà a guanyar».
Això sí, el camí és més espinós que el duel contra l’Unionistas. Més enllà del líder, el Nàstic té bons perseguidors: la Ponferradina és el segon amb 53 punts i la Real Sociedad B està igualat amb els grana amb 51 punts. Guanyar a la Cultural no garanteix res. Els grana retallarien quatre punts. Però, després d’un any carregant una creu particular, s’ha de tenir fe. Això sí, s’ha de vèncer diumenge al Reino de León. Diumenge de Resurrecció.