Jaume Jardí: «Dissabte puc complir els 75 partits amb el Nàstic i espero poder sumar-ne molts més»

Ja han passat uns dies respecte a la fallida a Sestao. Què creu que va passar?

«Hem analitzat bé el partit amb el cos tècnic i sabem el que hem de millorar. No podem concedir tant de la manera que es va fer. Després d’assolir l’empat ens van fer el 2-1 gairebé en la mateixa jugada i això no pot ser. Queden 7 partits i no és la nostra feina lamentar-se, sinó treballar, arreglar-ho, millorar i aixecar-se».

Creu que el Nàstic té dues cares, una a casa i una altra fora?

«És una realitat que ens està costant una mica més els partits fora de casa, però la lliga no espera a ningú i ens hem de centrar sempre en el següent partit. Enguany també hem demostrat la nostra millor versió i ara toca iniciar una nova dinàmica positiva aquest cap de setmana».

Aquest cap de setmana arribarà al seu partit número 75 amb la samarreta del primer equip del Nàstic.

«Sí, la realitat és que el temps passa molt ràpid. L’any passat va ser una temporada molt llarga en la qual només em vaig perdre un partit».

Enguany, de moment, va pel mateix camí. Només s’ha perdut un partit, la resta ha estat present sempre.

«Estic molt content per la confiança que té amb mi el cos tècnic. El que més m’agrada és aportar a l’equip siguin els minuts que siguin. Contra l’Unionistas serà el partit número 75, però espero sumar molts més».

Se’n recorda del seu debut amb el Nàstic?

«Sí, va ser en un amistós contra l’Andorra l’estiu de l’any passat. Recordo que estava completament fora de ritme i només vaig aguantar al camp 20 minuts [riu]».

I va marcar el seu primer gol en la primera pilota que va tocar. En què ha canviat aquell Jaume Jardí amb el d’ara?

«Crec que estic molt més fet que abans. Ha canviat el meu cos, ara és més d’esportista i la imatge que tinc d’aquells primers partits és que era molt més nen. No tenia tanta experiència com ara. A més, també ha canviat la meva importància a la plantilla. Sento que vaig arribar aquí només amb la fama de ser un bon revulsiu i ara m’he guanyat també la meva presència a l’onze».

L’any passat va sumar 7 gols i 5 assistències. Enguany ja ha igualat les passades de gol i té a tir superar el seu registre de cara a porteria.

«La veritat és que s’ha millorat en aquest aspecte. Treballem per això, per millorar com a equip i que això es traslladi en els partits. En el meu cas ha vingut amb gols i assistències, però és la meva feina. Si supero aquests números serà també bona notícia per a l’equip, que és el més important. També firmaria ara no fer cap gol ni assistència més i assolir l’objectiu de l’ascens».

Se’l veu més confiat. Contra la Ponferradina es va quedar a uns centímetres de marcar el seu segon gol des del mig del camp.

«Sí, em noto molt bé. El tema dels gols del mig del camp també és feina del cos tècnic, que s’encarrega d’analitzar els porters dels rivals i veure els seus moviments. A mi també m’agrada provar aquests tirs. Això sí, ara tocarà marcar d’una mica més enrere que el mig del camp perquè així no s’ho esperi ningú [riu]».

Què espera del duel contra l’Unionistas?

«Serà un partit dur en el qual segurament hi haurà molt de xoc i els interessarà aturar el joc sovint. Però treballem per tornar a sumar una victòria davant els nostres».

Vostè va viure i patir el tram final de curs de l’any passat. Com afronta l’equip aquest?

«Amb la mateixa il·lusió o més. Ara arriba la part més bonica del curs i necessitem el màxim suport dels nostres. Treballem perquè l’afició se senti orgullosa de nosaltres».