Salten els ploms a Sestao (3-2)

Del cel a l'infern en dos partits. El Nàstic de Tarragona va caure al camp del Sestao River en una derrota dura que, sumada a la victòria de la Cultural Leonesa, torna a deixar la primera posició a deu punts de distància. Els de Dani Vidal van tornar a mostrar una cara irreconeixible. No es va veure res de l'equip que va guanyar per 5-1 a la Ponferradina, sinó que es va veure un Nàstic tou i fàcil de batre amb un forat a la defensa.

El primer cop va arribar tot just començar perquè el Sestao River va dir la seva en atac. Leandro Martínez va guanyar la pilota per la dreta i va encarar Gorka Pérez. En aquest duel, el central grana va anar endarrerint la posició fins que va ensopegar amb ell mateix. Quan va haver de posar el genoll a terra, Leandro ho va aprofitar per buscar l'espai i batre Dani Rebollo amb un tir creuat.

Era el minut 4 de partit i un error defensiu ja s'havia pagat ben car. El vent de la victòria acompanyava el conjunt basc que va poder castigar més al Nàstic en la següent ocasió amb un centre de Córdoba que es va passejar per l'àrea petita. El Nàstic estava estabornit i el caos va regnar en els següents minuts amb pilotades sense criteri. Poc a poc, el sentit el va posar Antoñín que va acabar per recollir una pilota a la frontal. El davanter li va deixar l'esfèric a Roberto Torres, qui no va dubtar en executar una rematada potent arran de terra. Antoñín va ser el més valent de la classe i va interceptar el tir per posicionar-se tot sol davant el porter amb un control orientat i després marcar l'empat en el que va ser el seu tercer gol en tres partits.

L'alegria no li va durar al Nàstic ni trenta segons. Tot just reprendre el joc des del centre del camp, el Sestao River va buscar una centrada lateral per la dreta i Diego Aznar va afusellar Dani Rebollo amb una rematada que el porter només va arribar a fregar. Aquesta vegada l'assenyalat va ser Unai Dufur, que va estar sempre present en l'acció, però massa tou en el duel i va permetre a l'atacant dir la seva.

Aquest gol va acabar per donar ales a un Sestao River que es va mostrar superior. Fins i tot, va tenir el tercer ben aviat. Córdoba va executar una rematada acrobàtica  al segon pal que va topar amb la gespa i, posteriorment, al travesser. El Nàstic no podia ni respirar, perquè les aproximacions del conjunt basc arribaven una darrere l'altra sense que els grana es poguessin imposar. 

Les úniques espurnes de poder del Nàstic van arribar per la dreta amb un Migue Leal poderós i guanyador, però les seves internades es van quedar amargues. Els grana no es van trobar en el joc. Sense un referent com Pablo, les passades en llarg es perdien i tenien dificultats per buscar un joc associatiu. Sense dominar i defensant-se com podia del Sestao, els de Dani Vidal van acceptar amb gust la treva que significava el descans.

Igual o pitjor

A la represa les sensacions no van ser millors. De nou, el Sestao River va imposar el seu joc i el seu estil contra un Nàstic vençut i a l'expectativa. Aviat el conjunt basc va fer un pas endavant i Dani Rebollo va haver de posar-se la granota de treball. El porter va aturar un tir potent de Córdoba a la frontal i, quan el refús li va caure a Aznar dins de l'àrea, va tornar a fer-se gegant per evitar el gol. Uns minuts després, Rebollo va tornar a actuar per treure una mà miraculosa per tornar a tapar una rematada potentíssima. A la tercera va venir la vençuda. El Sestao ho va fer fàcil: centre al primer pal i cop de cap de Gaizka que acaba al fons de la xarxa. Dani Rebollo no ho pot aturar tot sense la presència defensiva.

Amb el 3-1, no va ser el Nàstic qui va destacar. Novament, el Sestao River es va imposar en intensitat i va ser millor amb i sense pilota. Quan la tenia, s'aproximava a l'àrea amb perill i, quan no, la seva pressió forçava errors. Amb tot, el pas dels minuts va donar certa lògica a les necessitats del partit i els grana van fer un pas endavant. No ho van fer amb bon joc, però les pilotes van arribar a l'àrea rival. 

En un córner va arribar la discòrdia. La centrada al segon pal va arribar a Óscar Sanz, qui va rematar i la pilota va acabar al fons de la xarxa. L'àrbitre, però, va decidir anul·lar-ho per una suposada falta sobre Iago Herrerín. Només ho va veure González Sánchez, si és que ho va poder fer en un mar de cames. El porter va patir «una lipotímia» i va caure a terra sense que ningú el toqués i l'àrbitre va picar.

La tragèdia es va consolidar en la següent acció, perquè en una mala caiguda Borja Granero va patir una lesió que el va fer abandonar el terreny de joc i deixar el Nàstic amb 10 jugadors.

La reacció arriba tard

A falta de dos minuts per al final, Álex Jiménez va actuar com un gladiador i va lluitar i guanyar una pilota dins de l'àrea. El davanter la va posar al segon pal i Antoñín va marcar el doblet de l'esperança al conjunt grana. La reacció va arribar massa tard i, malgrat els 6 minuts llargs que va donar l'àrbitre, no es va poder rescatar ni un punt.