Obrin pas al tren del Nàstic (5-1)

Una victòria de les que creen afició. El Nàstic de Tarragona va passar per sobre de la Ponferradina i s’obre pas fins a la segona posició guanyant el gol average al conjunt del Bierzo. Els grana es van sobreposar al gol d’Álex Mula per un error defensiu i van començar a pujar marxes fins a executar una segona meitat perfecta amb una pluja de gols que va acabar amb el 5-1 final.

Sense Pablo Fernández, Dani Vidal va haver d’inventar amb Antoñín sol a la punta d’atac i Víctor Narro, David Concha i Roberto Torres com el trident al darrere. El Nou Estadi Costa Daurada rebia al seu equip vibrant d’emoció, però va ser la Ponferradina qui va agafar el timó. El conjunt visitant va trobar el seu forat dins de l’àrea i, en una conducció de Bustos, Antonio Leal el va trepitjar dins de l’àrea. L’àrbitre no va veure penal, i el Nàstic es va salvar d’un bon ensurt ben d’hora.

La Ponferradina va continuar amb el monòleg inicial. El Nàstic esperava al darrere amb dubtes, i el conjunt de Javier Rey insistia amb aproximacions tímides que no acabaven en ocasions, però poc a poc desgastaven la defensa grana. Amb els minuts, el Nàstic va millorar per la dreta. Migue Leal i David Concha insistien en atac i reactivaven el conjunt grana.

La Ponfe va avisar que farien mal en el contraatac. Una relliscada de Migue Leal va habilitar un tir creuat de Bustos, però Dani Rebollo el va treure amb una gran aturada.

El Nàstic va assolir la possessió i la iniciativa, però, amb aquests recursos, no sabien com progressar. De fet, poc a poc anava cap al darrere.

Gorka Pérez, davant la pressió rival, va perdre la pilota i la Ponfe no va perdonar. Contraatac de llibre i llei de l’ex. Álex Mula, sol per la dreta, va rematar amb potència al pal curt de Rebollo i va posar el 0-1. El mastegot el va rebre el Nou Estadi al complet.

Tocava aixecar-se i així ho va fer el Nàstic. En la sortida d’un córner, Concha va posar el cap allà on ningú arribava per enviar la pilota al fons de la xarxa, però, com un gat, Prieto va saltar i va aturar l’ocasió.

El Nàstic ja s’havia despertat. i les aproximacions, poc a poc, es convertien en ocasions. Narro va tenir l’empat amb un tir creuat que va sortir per sobre en el travesser. La passada, com no, va ser de Roberto Torres. Pilota que tocava el mag d’Arre perill grana. La següent va ser clau. El navarrès va fer un canvi de sentit amb una passada en llarg cap a Joan Oriol. Carrique va interceptar el centre amb el pit, però el capità, murri, va aprofitar l’espai per encarar la porteria rival. Carrique va voler rectificar, però, en caure, va cometre un penal absurd i el de Cambrils no va fallar. Va posar l’empat amb un tir centrat que va enganyar a Prieto i va recuperar sensacions abans del descans.

A la represa, alguna cosa va canviar. El Nàstic va començar a créixer i es va convertir en un tsunami imparable. Qui va trencar la igualtat va ser Narro. L’extrem va desmarcar-se i Antonio Leal el va veure per executar una passada en profunditat precisa. Narro, davant del porter, va definir de forma exquisida fent-li un barret que va suposar el 2-1.

La Ponferradina va voler reaccionar amb un triple canvi, però ja era impossible. El Nàstic guanyava poder per l’esquerra. Narro, Antoñín i Joan Oriol van començar a cuinar una jugada que va definir l’altra bala màgica grana. David Concha va ser l’encarregat de trencar línies dins de l’àrea, va rebre la passada i, amb qualitat, va definir per sota de les cames del porter per ampliar la distància amb el 3-1.

El Nou Estadi vibrava donant ànims als seus gladiadors. El gol average estava igualat i la Ponferradina buscava reaccionar. Però el Nàstic en volia més. Els grana es defensaven atacant. Amb el conjunt visitant completament bolcat a l’atac, els tarragonins ho van aprofitar per tornar-li el mastegot al seu rival. Tres jugadors grana van sortir al contraatac. Antoñín va liderar la comitiva i va servir en safata el gol a Jaume Jardí. L’extrem, amb sang freda, va amagar per driblar el defensor i el porter i va clavar el 4-1 amb la màxima efectivitat possible.

La festa, però, no va acabar aquí. La Ponferradina estava completament fora del partit i això es va traslladar amb el cinquè. En un córner, Jaume Jardí va centrar al segon pal i, allà, Antoñín remata tot sol de cap per posar la manera i marcar el gol que tant mereixia després d’un partit d’extrema qualitat del davanter.

El Nàstic va ser un tren inaturable que, acompanyat d’un Nou Estadi vibrant, va celebrar una victòria clau en la qual assoleix el gol average i escala a la segona posició. Una victòria per a recordar, un partit dels que creen afició.