Marc Montalvo: «La meva prioritat és el Nàstic i sé que enlloc estaré millor que aquí»

Victòria important contra el Barakaldo i tercer partit consecutiu sense perdre. Quines sensacions té?

«Doncs molt satisfets. Vam fer un bon partit contra el Barça Atlètic per assolir una victòria important. Després contra el Tarazona va ser un duel totalment diferent en un camp complicat i un rival incòmode. Vam treure un bon punt. Finalment, contra el Barakaldo vam culminar-ho tot amb un partit molt complet en tots els sentits. Crec que vam donar un cop sobre la taula: vam guanyar a un rival directe i ens tornem a col·locar tercers a la classificació».

Va ser un partit exigent al mig del camp per la pressió que exercia el Barakaldo?

«Sí. Al final era un equip molt físic. Els conjunts del País Basc acostumen a pressionar molt i a forçar duels amb molta intensitat, així que són partits més complicats i amb més feina per al mig del camp».

Va ser el protagonista a les dues àrees. L’ocasió més clara del Barakaldo la va aturar vostè.

«Va ser a la sortida d’un córner. El Barakaldo va encetar un contraatac i jo vaig sortir al darrere dels dos puntes pensant ‘si us plau, que algú els faci alguna falta o que els aturi com sigui’. A l’arribar a l’àrea, veig que fan un pas enrere i em donava temps per arribar a posar la cama. Al final és la meva feina també i va estar bé perquè un gol en aquell moment del partit ens hauria fet mal».

Va tenir també el seu moment a l’altra porteria amb el gol de la victòria. Com va anar?

«Va ser d’una falta lateral. La centrada anava cap a Antoñín, però jo em quedo per la zona per atrapar algun refús. La pilota va quedar morta després de tocar al braç del defensor. Jo reclamo que és penal, penso que ho era, però mira, un cop passa un instant i no hi ha xiulet, em tocava buscar la porteria i al final la pilota va acabar a dins. Va ser un partit en el qual vam tenir ocasions molt clares i, al final, la jugada menys esperada va ser la que va acabar entrant».

Primer gol al Nou Estadi. Com es va sentir?

«Molt bones. Vaig explicar a la meva parella i als meus pares que dels minuts següents després del gol no me’n recordo de res. Com que va passar tot molt ràpid i amb molta adrenalina. Va ser un moment de tanta alegria i d’excitació que les cames m’anaven soles».

Això sí, la celebració va ser ben calmada.

«Sí, perquè jo soc així. No soc molt d’expressar les meves emocions i, a més, marcar un gol quan no acostumes a fer-ho. Va sortir així. Potser d’altres més avinguts haurien sortit corrents per celebrar-ho, però em va sortir somriure d’emoció i esperar els companys».

Aquest va ser el seu segon. El primer va ser a las Gaunas a finals del 2022. En què ha canviat aquell Marc Montalvo amb el d’ara?

«Sembla que hagi passat una eternitat d’un a l’altre. Aquell sí que va ser una rematada més intencionada i no un centre-xut [riu]. Són dos gols diferents en moments diferents. Pensant que són poc més de dos anys penses que ha passat molt de temps, però per a mi ha passat volant. Des de llavors he canviat molt, llavors era un xiquet. Han passat molts partits i he viscut molts moments. Al final em quedo en tot el que he après dels entrenaments, dels diferents companys i dels entrenadors. Tot això em fa ser com soc ara».

Mirant més enrere està el seu debut contra el Real Madrid Castilla la temporada 2021/2022. Què va sentir llavors?

«Si ja pensant en el gol de las Gaunas fa un munt de temps, si penses el primer... Jo només recordo d’estar molt nerviós. L’únic que volia era que passés ràpid. Anàvem guanyant per la mínima i pensava ‘a veure si sortiré jo i ens empataran’».

I aquest dissabte pot complir 100 partits amb la samarreta del primer equip del Nàstic.

«No ho tenia controlat i l’altre dia m’ho van dir i em vaig quedar sorprès. Arribar als 100 partits amb l’equip en el qual porto jugant des de benjamí és tot un orgull. És una alegria immensa. Content per tot el que s’ha fet i esperem que quedin molts partits per complir encara».

Una xifra que també ha superat contra el Barakaldo és la de les titularitats. Ja en suma més que en tota la temporada passada. Com ho sent?

«En aquestes temporades ha passat de tot. A la primera ho jugava pràcticament tot, però no va ser bona a nivell col·lectiu. Després passem a una segona boníssima, però a nivell individual no estic tan bé. Al final els números ho mostren, vaig sumar 17 titularitats. Soc autocrític i sé quan estic bé i quan no. Llavors no va ser així. Jo crec que he après dels errors de l’any passat enguany. He après a sobreposar-me dels cops i enguany em sento més confiat, més segur i espero continuar creixent».

Dissabte es visita el Zamora, un equip que va ser difícil al Nou Estadi. Què espera del partit?

«Va ser un partit costós també perquè venien a interrompre el joc. Serà molt diferent al seu estadi. Els vam guanyar a l’últim minut en un córner, esperem poder portar una mica la batuta del partit».

A l’estiu no li van faltar ofertes. En aquest va rebre l’interès del Real Betis.

«Sí, però la meva prioritat és el Nàstic. Millor que aquí no estaré enlloc i això ho tinc clar. Aquí tinc la família els amics, la parella i al club tothom em coneix i estic molt a gust».

Alberto Varo se’l coneix com l’Àguila de la Canonja. És Marc Montalvo ara l’abanderat de Riudoms?

«Em fa gràcia que sempre em referenciïn dient que soc de Riudoms. És el meu poble i amb molt d’orgull. La gent sempre m’atura per comentar la jugada cada setmana i em posa molt content».