Marc Montalvo dicta sentència (1-0)

Victòria directa des de Riudoms. El Nàstic de Tarragona va superar el Barakaldo amb un gol de Marc Montalvo a l'últim tram del partit. Els grana necessitaven guanyar i van anar de menys a més per superar un Barakaldo dur en defensa i en la pressió. Després d'una primera meitat grisa, el Nàstic va reaccionar al segon temps amb un setge a la porteria contrària. Els tarragonins van tenir múltiples accions clares, però al final va entrar la que menys s'esperava a través del riudomenc.

Duel d'alçada al Nou Estadi Costa Daurada. Dani Vidal va rotar de nou a l'onze per posar tota la carn a la graella. Víctor Narro i Roberto Torres van tornar a l'onze titular per acompanyar Antoñín i Pablo a l'atac, mentre que David Juncà va entrar a la banda esquerra.

El Nàstic va tenir un inici elèctric. Víctor Narro va demostrar que no es pot perdre ni un sol partit, perquè, amb la pilota als peus, sempre és sinònim de perill. El balear va avançar amb la pilota fins a plantar-se a la frontal de l'àrea. Llavors, va allargar la jugada cap a Roberto Torres que, al seu temps, va veure el moviment d'Antoñín i va servir l'esfèric cap al davanter. Entre el porter i el defensa del Barakaldo van desbaratar una acció prometedora d'un conjunt grana que semblava endollat. El pas dels minuts, però, van igualar els esforços.

El Barakaldo va començar a fluir en la pressió, i va posar en problemes al Nàstic. El conjunt basc no deixava respirar la sortida de pilota grana i, això es va traduir amb moviments erràtics i, fins i tot, pèrdues perilloses. El primer avís del conjunt basc va ser després d'un misto d'Antonio Leal. L'errada del central va habilitar una centrada per l'esquerra que Aymane va rematar tot sol al segon pal. Per sort, un jugador del Barakaldo va desviar l'acció.

El Nàstic patia, principalment, per l'esquerra. David Juncà no podia aguantar el ritme de la seva marca i el Barakaldo només havia de posar el dit a la ferida. D'aquesta manera, entre la pressió i els dubtes, l'electricitat dels primers minuts del Nàstic va desaparèixer i només es van veure llums intermitents. Faltava una marxa més en el joc, i aquesta només pujava quan Narro o Pablo tenien l'esfèric als peus i podien treballar amb criteri. Amb tot, els dos es van carregar amb una groga que van afegir més pressió en el joc.

El Nàstic continuava sense trobar-se, però va tenir una acció més abans d'arribar al descans. Roberto Torres va centrar al primer pal i Pablo, a la mitja volta i sense deixar botar la pilota, va buscar la porteria. Amb tot, el seu tir va ser massa tou i va quedar a les mans del porter.

El conjunt grana necessitava més velocitat i determinació. Això ho va transmetre Dani Vidal al descans perquè l'equip va entrar al segon temps amb una cara renovada. Els grana van encetar la segona meitat de la millor manera: avançant cap a la porteria rival. La primera acció havia de ser d'Antoñín. El davanter grana va rebre una passada en llarg i, com és habitual, va guanyar el duel amb el seu defensor. L'andalús va recórrer des del mig del camp per plantar-se davant Unai Pérez, però es va passar de frenada en els controls i va desbaratar el mà a mà sense rematar a porta.

Aquest va ser el primer d'una gran sacsejada del Nàstic a la porteria rival. Poc després, Migue Leal va ser el protagonista inventant-se una jugada a la frontal de l'àrea, però un defensor va interceptar el seu remat. El duel va ser d'anades i tornades, perquè el Barakaldo també va dir la seva en un contraatac que Montalvo va salvar just abans del xut a porteria buida.

Amb tot, el ritme del partit va ser completament grana. El setge a la porteria del Barkalado era més que real. Les ocasions ara arribaven per múltiples vies. Primer la va tenir Roberto Torres, que va engaltar un servei de banda perdut al segon pal amb una rematada de volea al lateral de la porteria d'Unai Pérez. Després, el Nàstic va donar entrada a nous protagonistes, donant entrada a Jaume Jardí. El reusenc va assistir Antoñín per la segona acció cara del davanter que, amb un tir creuat, també es va mostrar negat a la porteria rival. 

Moltes ocasions, sí, però cap gol. El Nàstic va perdonar, i això va pesar a les cames dels jugadors grana. Els minuts passaven i l'angoixa creixia entre les files grana. Es necessitava un gol, aquest duel d'altura s'havia de guanyar, i el Nàstic va ressorgir en la seva especialitat: la pilota aturada.

Tot va començar en una falta a uns metres del vèrtex dret de l'àrea rival. Jaume Jardí va centrar al segon pal i un defensor del Barakaldo va aturar la pilota, en primera instància, amb el braç. L'àrbitre va dir que no havia res, i la jugada es va alentir en un segon. Entre els dubtes de l'acció, un jugador no els va tenir. Marc Montalvo va aprofitar la pilota morta per executar un centre-xut que va acabar al fons de la xarxa per encendre l'eufòria al Nou Estadi Costa Daurada.

El gol era necessari i així ho va transmetre la graderia del Nou Estadi. Amb l'afició encesa i deixant-se la gola per animar, el Nàstic va aguantar fins al final contra un Barakaldo, ara sí amb presses, per segellar la victòria i el tercer partit sense perdre.