Dani Rebollo: «A la porteria no hi ha excuses, sempre s’ha d’estar preparat quan arriba una oportunitat»

Com se sent després d’una victòria necessària contra el Barça Atlètic?

«Va ser una victòria que reforça el grup de jugadors. Ara comença la part més important de la competició, els darrers 12 partits, i l’equip està més fort i motivat que mai».

Va ser també un alliberament?

«No crec que sigui una alliberació. La segona part contra l’Ourense va ser molt bona, vam generar moltes ocasions, però no vam tenir la fortuna de fer més que un gol. Diumenge es va veure millor la nostra fam des del primer moment. Sobretot es va veure el nostre esperit quan ens van fer el primer gol al final de la primera part i vam aixecar-nos de seguida marcant el tercer abans del descans».

Què va canviar en l’equip per poder recuperar la bona versió?

«La temporada va per ratxes. Vam tenir una mala dinàmica de dos partits sense guanyar i en els equips grans i importants, quan s’arriba d’una derrota, el més important és sumar de tres i ho vam fer. Crec que això és el més important».

Després d’una setmana plena d’emocions, amb molt de soroll extern, com es treballa aquests darrers dies?

«Sempre que es guanya hi ha millor ambient. Arribem amb les piles carregades, però sense confiar-nos perquè el següent duel serà molt dur i necessitem allargar la nostra ratxa».

Va tornar a la titularitat en un partit de màxima pressió pel que fa a la situació de l’equip. Com ho va viure?

«Sense problema. L’any passat vaig jugar al Zaragoza, un altre equip on hi ha molta pressió i molta gent al camp, al final estic mentalitzat. Treballo durant la setmana no només per estar bé a nivell físic, sinó també a nivell mental per estar capacitat de donar el meu màxim nivell quan es necessiti».

És difícil veure rotacions a la porteria en un equip durant la temporada.

«La veritat és que sí, però també és que el Nàstic compta amb dos grans porters. La competència està sempre molt elevada i els dos posem les coses complicades al tècnic a l’hora de decidir qui serà titular».

Creu que el més important d’un porter és la continuïtat?

«Un porter va agafant ritme a través dels partits. Amb tot, també s’ha d’estar preparat quan arribi l’oportunitat. No hi ha excuses possibles a la porteria. Mai se sap si estaràs un any sencer sense jugar i després, per una lesió una expulsió o qualsevol circumstància, et toca jugar en el moment més important. La meva feina és aprofitar aquestes oportunitats, i la feina del meu company és la mateixa. L’únic que es pot fer és preparar-se en el dia a dia i estar al millor nivell possible, la resta no depèn d’un mateix».

Va haver de lluir-se contra el Barça Atlètic amb actuacions de mèrit.

«Crec que el més important d’un partit és tenir una bona lectura del joc i estar concentrat. A més, també has de tenir aquest factor de sort que tenen els equips grans i reaccionar en el moment oportú per fer l’aturada clau. Aquesta sort s’ha de treballar. Em va sortir un partit rodó i tinc moltes ganes de continuar demostrant el meu potencial en els següents partits».

El factor de sort es va trobar a faltar en el segon gol del Barça Atlètic.

«Són coses que poden passar, no vaig mirar malament ni res a Óscar Sanz [riu]. Els partits són encerts i errades, qui menys errades cometi sol ser el que s’emporta el duel».

Encerts i errades. Però quan aquestes es cometen en defensa o a la porteria estan més sota el focus que a la davantera?

«Qui decideix jugar de defensa o de porter ho sap des de ben petit. Hem d’estar més preparats a nivell mental que un davanter en aquestes situacions. Al final, els partits es decideixen per qui marca més gols, i els errors en defensa es penalitzen més per aquest motiu».

El seu debut també va ser en una situació especial, aquesta vegada meteorològica a Irun.

«Sí, aquell va ser un partit en una piscina. Llavors havia de jugar preocupant-me de no relliscar i de preveure un mal bot de la pilota en un toll d’aigua».

En el passat també ha patit el Nàstic amb el Betis Deportivo i el Zaragoza.

«Sí, i sempre que he vingut a aquest estadi m’ha transmès seguretat i confiança. En la meva etapa en el Betis vaig haver de patir dues derrotes que em van servir per créixer».

A Zaragoza va tenir l’oportunitat de debutar a Segona Divisió, com va ser?

«Doncs va ser el debut somniat. Era el meu aniversari, jugàvem a casa el derbi contra el Huesca i vam guanyar 3-0, deixant la porteria a zero».

Llavors va venir l’oferta del Nàstic i el repte de competir contra un premi Arconada com Varo.

«Sabia que seria difícil, però també arribava d’una intensa competició amb Cristian Álvarez i Gaetan Poussin a Zaragoza, on vaig jugar deu partits a Segona. Vaig venir amb l’ambició del treball i per créixer. Em van dir coses molt bones de Manuel Oliva com a entrenador de porters i el projecte era molt ambiciós, així que no m’ho vaig pensar».

Què és el que més valora de Manuel Oliva?

«Que és molt directe i això és important en el futbol. El seu treball es veu amb la quantitat de porters que han sortit d’aquí cap a Segona. Només puc dir coses bones d’ell».