Futbol
El Nàstic fa la seva rua de lluïment (3-2)
Els de Dani Vidal van tornar a brillar en un duel en el qual el tècnic va sortir refermat amb el resultat i a la grada
Antoñín durant el partit.
Alliberament total per Carnaval. El Nàstic de Tarragona es va emportar una victòria contra el Barça Atlètic que val més que tres punts. El conjunt de Dani Vidal va recuperar la versió més reconeixible de l’equip per reforçar la figura del tècnic en un partit que es va embogir al final de la primera meitat. Joan Oriol, de penal, Gorostidi i Pablo Fernández van ser els golejadors d’una versió ofensiva de l’equip en la qual va brillar Antoñín com a generador de totes les accions. El Nou Estadi va dictar sentència donant suport a Dani Vidal i rebent a Alan Godoy com l’enemic.
Aquest era un duel marcat al calendari per als dos equips. La victòria era necessària per a tots dos conjunts i, per aquest motiu, la tensió regnava en els primers minuts. Vidal va fer moviments a l’onze i Dani Rebollo va entrar per Alberto Varo i Óscar Sanz va formar una parella de centrals inèdita amb Gorka Pérez. En els primers minuts van haver-hi moviments a totes dues porteries. Primer, Jaume Jardí va provar sort des de la frontal amb una rematada que Yaakobishvili va aturar i, posteriorment, va ser Rebollo qui es va estirar com un gat per evitar el gol de Dacosta.
Després dels duels inicials, el partit es va anar estabilitzant poc a poc amb un conjunt blaugrana interessat en allargar les possessions. D’altra banda, el Nàstic es mostraven amb ansietat de fer les coses bé, amb pilota i sense, fet que els deixava accions massa precipitades que s’acabaven perdent. Es vivia un ambient de final al Nou Estadi i els nastiquers corejaven el nom de Dani Vidal en suport al tècnic des de l’inici. D’altra banda, l’altre protagonista era Godoy, qui rebia xiulades.
Això sí, el Nàstic insistia i la seva persistència va tenir premi. En la sortida d’un córner, Pablo i Alan Godoy lluitaven per atrapar una pilota morta dins de l’àrea. El davanter canari va acabar per xutar la bota de Pablo en el que va ser un penal clar a favor del Nàstic que va haver de veure el linier. El Nou Estadi va embogir d’alegria amb motius obvis, era la primera pena màxima a casa en dos anys. Amb tot, el temple grana es va omplir de soroll realment quan Joan Oriol, de panenka va posar l’1-0 en el marcador. Tots els jugadors del Nàstic van anar a celebrar-lo abraçant-se a Dani Vidal. Un missatge clar que tothom va entendre.
El gol no va fer més que prendre la metxa d’un Nàstic totalment alliberat. El protagonista en atac va ser Antoñín Cortés, que generava ocasions per als seus companys del no-res. De fet, ell va engegar el que va acabar sent el segon gol del partit. Víctor Narro va atrapar la pilota a la banda i, amb el guant que té a la bota, va posar la pilota al punt de penal. Allà va aparèixer Gorostidi que, tot sol, va posar el 2-0 en el marcador.
El partit, però, va entrar en el caos. El Barça Atlètic no es va quedar enrere i amb una llarga conducció que cap jugador grana va interceptar. Toni Fernández va agafar la pilota dins de l’àrea i no va perdonar per retallar distàncies en el minut de descompte.
El cop, però, no el va sentir el Nàstic. En comptes de caure a la lona, els grana es van aixecar. Antoñín, de nou, va salvar una pilota a l’àrea i va cedir la possessió a Migue Leal. El lateral va centrar amb potència i Pablo, com un killer, va marcar a la mitja volta el 3-1 tot just abans del descans.
A la represa, el Barça va avisar aviat amb un xut des de la frontal de Soma que Rebollo va interceptar. Tocava defensar la potència blaugrana.
Els grana es van tancar en defensa, però la mala fortuna va afegir la tensió sempre esperada al Nou Estadi. Una rematada de Guille Fernández va topar al cos d’Óscar Sanz i va desviar la trajectòria per enganyar a Dani Rebollo i posar el 3-2 en el marcador.
El Nàstic va dir la seva també en atac, amb un xut d’Álex Jiménez que va sortir llepant el travesser. D’altra banda, Antoñín i continuava insistint buscant el seu gol, però aquest no va arribar. Amb el pas dels minuts, la tensió augmentava. Com sempre, el Nàstic va patir fins al final, però es va emportar una victòria que val més que tres punts.