Futbol
Borja Granero, presentat amb el Nàstic: «M'he trobat un vestuari amb gana i ambició»
El central grana compta amb un contracte fins a final de temporada amb una més d'opcional

Borja Granero, al centre de la imatge, en el seu primer partit de grana.
Borja Granero va ser el darrer reforç per a la rereguarda del Nàstic de Tarragona. El central de 34 anys va aterrar a Tarragona després de jugar tota la primera volta amb l'Alcoyano i ha signat amb el club fins al final d'aquesta temporada amb una més d'opcional. Fa dues setmanes va debutar contra l'Amorebieta.
Sortida de l'Alcoyano i arribada al Nàstic
«A l'Alcoyano ho jugava tots els minuts i m'encontrava bé, però a nivell de club va haver-hi coses que no em van agradar i així ho vaig comunicar. El millor per a tots era no continuar i des del club ho van entendre. En el mercat d'hivern s'obren moltes oportunitats i el Nàstic em va cridar l'atenció, el meu pare ja fa anys que va estar aquí i sabia que era un equip de confiança. Quan fa 16 anys que jugues en el futbol professional vols algú normal i que t'expliqui el que vol directament. Quan em vaig reunir amb Javi Sanz així va ser. Clar, directe i dur en les negociacions, però com tots els mercats d'hivern».
El vestuari que es troba
«He aterrat i m'he trobat un vestuari amb gana i ambició. Un que s'ha vist de prop del futbol professional i es vol enganxar allà de nou».
Experiència en ascensos
«A la segona volta es comença a sacsejar l'arbre. El que queda clar és que per molt que repetim que volem ascendir, no es fa més fàcil. El millor que ho puc dir és que si s'entrega el 110% de cadascú cada dia, s'estarà més a prop d'assolir l'objectiu. En el futbol les coses no sempre surten com es vol, així que no hi ha més remei que treballar al màxim cada dia, to i que quedi avorrit escoltar aquest discurs».
Estat físic
«Em va tocar jugar de titular poc després de viatjar i vaig acabar sentint algunes molèsties. Sí que és veritat que arribava de les vacances de Nadal i no poder jugar molt, però ara ja estic en un bon estat físic, em trobo bé i estic preparat».
Pare amb passat grana
«El meu pare (José Carlos Granero) va estar aquí fa temps i, tot i que no li van anar les coses molt bé a nivell esportiu, em va parlar bé del club, que era molt professional. El meu pare sempre m'ha transmès que s'ha d'entrar bé i s'ha de sortir bé dels clubs»