Contundència en defensa i adaptació al partit, virtuts que donen tres punts al Nàstic

La victòria del Nàstic contra el Fuenlabrada no va ser la més brillant ni la més còmoda de la temporada en atac, però va ser suficient per sumar uns tres punts que, en aquest tram de temporada, són essencials per mantenir-se viu en la lluita per l’ascens. Ara mateix, un resultat positiu mana per sobre del joc oferit, però, tot i no ser el més inspirat en atac, va ser un duel guanyat des de la defensa amb un Nacho González i Pablo Trigueros excel·lents i un equip que va saber adaptar el seu paper durant el partit.

El Nàstic no és l’equip menys golejat de tota la categoria per casualitat. El bloc defensiu és de primer nivell i la confiança de Dani Vidal és màxima. Trigueros i Nacho van tornar a liderar la victòria controlant les accions del Fuenlabrada. El primer, des de la calma, va cobrir l’esquena de Nacho i va participar activament en la sortida de la pilota mentre que, el segon, va liderar la línia amb contundència. 

De fet, Vidal va posar en valor el rendiment defensiu en un partit difícil en el qual el Fuenlabrada va tenir el control de l’esfèric durant tota la segona meitat, però no va poder generar. «El més positiu del partit és que Varo només ha hagut de fer una aturada i ha sigut en el descompte. El nivell defensiu ha sigut molt alt».

Tant Joan Oriol com Pol Domingo van viure la pitjor part del domini de l’esfèric del Fuenlabrada. Els madrilenys van destacar per ser un equip amb joc directe per les bandes, i això va haver de forçar als laterals més del compte per evitar perills. De fet, Pol Domingo va veure la cinquena targeta groga de la temporada, així que Dani Vidal haurà de variar l’statu quo de la defensa al lateral dret.

Aquesta victòria des de la defensa no era el que Dani Vidal va plantejar des de l’inici. Amb Godoy com a davanter centre i tres migcampistes, el Nàstic tenia clar que el seu paper era el de dominar la pilota, provocar errors en la pressió i guanyar els espais. Amb tot, no va acabar resultant.

El Fuenlabrada va arribar a imposar un joc dur i interromput, tal com va fer l’Unionistas. Això va derivar en un joc incòmode i poc associatiu per part dels grana. Amb tot, ocasions no en van faltar i van sorgir d’individualitats. D’aquesta manera, Jaume Jardí va desencallar el partit amb un centre-xut per posar l’1-0 definitiu.

A la represa, Vidal va canviar el sistema per recuperar el timó del partit amb Pablo Fernández i Andy Escudero. De fet, posteriorment va buscar desequilibri amb Álex Mula i Mario Rodríguez. Amb tot, el pas dels minuts van demostrar que la dinàmica era diferent i Dani Vidal va saber rectificar. Sense necessitats d’un carriler, va sacrificar Mario per donar entrada a Iker Recio i tancar el duel amb una defensa de cinc. 

El canvi va ser dolorós, així mateix ho va reconèixer Vidal demanant perdó «en la part personal» a Mario, però necessari. D’aquesta manera el Nàstic va sumar uns tres punts necessaris i va mostrar una nova virtut amb la capacitat de lectura i adaptabilitat en un mateix partit.