Alan Godoy: «Soc un davanter diferent que brilla aprofitant els espais i fent la murga als defensors»

Quines van ser les primeres sensacions després del debut contra l’Osasuna Promesas?

«A nivell personal molt bé, m’agrada haver debutat a l’estadi davant de l’afició, però vaig marxar amb un gust agredolç. Ens mereixíem guanyar, però si no es rematen els partits, al final el rival t’empata i et quedes amb un pam de nas».

S’esperava jugar tant tenint en compte els pocs entrenaments?

«La veritat és que no, però esperava que el míster confiés en mi».

Pensa molt en la seva ocasió de gol amb el remat de cap?

«Amb el que va sortir pitjor. Vaig marxar cap a casa capficat, pensant en aquella acció. Estava tot sol per rematar. És veritat que era complicat perquè vaig haver de girar tot el cap per colpejar la pilota, però d’haver marcat hauria suposat posar el 2-1 en els darrers minuts de partit».

Hauria sigut debut i gol.

«Em preocupa més la possibilitat de sumar els tres punts més que el fet de marcar. Però ara toca mirar al següent rival».

Com va l’adaptació amb els companys? Sobretot en el cas de Pablo Fernández.

«Tinc molta sort de jugar amb ell. Som dos davanters totalment diferents i la veritat és que ens complementem molt bé. Durant el partit, quan el veia preparat per rebre la pilota, havia de córrer ràpidament cap a la seva posició perquè sabia que ell acabaria controlant la pilota».

Com es descriu a l’atac?

«Sempre m’he denominat un davanter diferent. Estem acostumats a puntes corpulents que juguen xocant amb els defensors, com el mateix Pablo Fernández. El meu fort no és guanyar les pilotes aèries ni jugar d’esquena a la porteria, sinó que m’agrada aprofitar els espais, córrer a l’esquena dels defensors i fer la murga als rivals amb les meves rabones».

El Nàstic era l’equip perfecte per demostrar del que és capaç?

«Vaig estar en contacte tant amb Sergi Parés com amb Javi Sanz des del principi de la temporada. El Nàstic era una de les primeres opcions que va sorgir, però al final va sortir l’oportunitat del Mirandés a Segona Divisió i no ho podia desaprofitar. Per una cosa o una altra, vaig decidir sortir. Sempre prioritzo la meva felicitat i l’he trobat aquí».

Es pot veure a simple vista que la intensitat la mostra fins i tot als entrenaments.

«Sí, des del primer dia dono el màxim. Vaig tenir un petit accident durant l’entrenament del dilluns, però estic perfectament».

De 2aRFEF va passar a Segona Divisió, per acabar a mitja temporada a 1RFEF en un equip que competeix per l’ascens. No li espanten els reptes.

«La veritat és que no m’espanten. Mai ho he vist així, són oportunitats que he d’aprofitar».

Va marxar molt jove de casa per una oportunitat. Això ha ajudat?

«Sempre ho he dit. Vaig marxar de casa als 12 anys per seguir progressant en el futbol fins a acabar a l’Alavés. Això m’ha fet madurar més ràpid».

L’any passat va fer el salt per sortir del filial. Considera que és una etapa que ja s’ha acabat?

«En els filials estàs com en una bombolla. Els companys tenen gairebé la mateixa edat i els mateixos gustos. Quan marxes és quan veus la realitat. Quan ho vaig fer buscava protagonisme. A mi em deien que fora dels filials fa molt de fred, però la realitat és que he passat una calor de bojos. Vaig rebre la recompensa que esperava per sortir a l’aventura. Vaig estar molt bé, però després de cinc anys a la base de l’Alavés penso que la meva etapa en equip filials s’ha acabat».

Les poques sortides que ha tingut han sigut exitoses, com l’any passat, ascens amb el Sanluqueño.

«Fa dos anys vaig pujar amb el filial de l’Alavés a 2aRFEF, l’any passat vaig ascendir amb el Sanluqueño a Primera Federació i espero sumar el tres de tres enguany amb un nou ascens. Tant de bo ho aconseguim. Amb això només ja em quedaria pujar de Segona a Primera i ja em podria retirar».

Diumenge torna a terres basques. El camp de la Real Sociedad B el deu conèixer al mil·límetre.

«I tant. En aquests anys a l’Alavés m’hauré enfrontat a la Real Sociedad B unes 24 vegades tenint en compte la meva etapa a infantil, juvenil i Divisió d’Honor. A més, també vaig jugar allà amb la selecció d’Euskadi. Tinc mesurat al mil·límetre el camp i espero que la porteria també».