Ens estrenem 'Ford'

Inaugurar una secció de proves automobilístiques aparcant a la porta del Diari Més un Ford Mustang és començar amb força. Podria haver provat el nou Renault Clio o potser un dels nous Smart sèrie limitada. Però no. Pels aficionats del motor de Tarragona -i potser de tot el món- portar un mític esportiu com el Mustang és crear fidelitat... i enveja.

Començo descrivint un cotxe que ja vèiem a pel·lícules dels anys seixanta saltant com un conill pels carrers de San Francisco. El Mustang GT V8 Fastback té 450 CV de potència. Per si no ho saben, V8 vol dir vuit cilindres disposats en forma de ‘V’, que aporten una acceleració de 0 a 100 en 5,28 segons. La seva velocitat màxima és de 249 km/hora. És un cotxe gran, diria que, més que un esportiu, tens la sensació de conduir un gran turisme.

La primera impressió al volant d’aquest mític esportiu americà, domat pel mercat europeu des del 2015, és el seu saber estar, el seu aplom i que et sents segur en tot moment gràcies als dispositius de control electrònic. Hi tenen molt a veure els seus 1749 quilograms de pes. Però, lluny de ser un vehicle pesat en la conducció, dóna una sensació de posicionament ferm i estable sobre l’asfalt. Un secret: havia intentat fer una comparativa amb un altre esportiu d’una altra marca. Ho vaig descartar quan vaig pujar a l’altre vehicle. Abans he escrit «domat» quan em referia a la versió europea d’aquest mític ponycar, i no m’equivocava, perquè la denominació Mustang prové del nom d’una espècie de cavalls salvatges de Nord-Amèrica. Però no parlem d’animals, sinó de cotxes, i els «cavalls» de potència del Mustang es mostren a la tracció del darrere, «com els d’abans» i això comporta tenir una mica de coneixement i recordar que és una potència no aconsellable per algú que s’hagi tret el carnet el passat cap de setmana. Sort que els sistemes d’estabilitat i tracció et mantenen a la carretera, perquè si no seria difícil de controlar. Per cert, en aquest aspecte, s’ha d’anar amb compte amb el selector de mode de conducció. Podem escollir un discret ‘Normal”’, un ‘Esportiu’, un ‘Neu’, un ‘Circuit’... o configurar-lo a mida. Cadascun dels modes activa o desactiva sistemes de control, canvi (si és automàtic), so o suspensió entre d’altres paràmetres. Una tafaneria: pots programar les hores en què el cotxe faci més soroll o menys. Quin detall, i que modern!

Per què deia això d’anar amb compte? Perquè si no coneixes el vehicle podria ser que tinguessis amb facilitat un sobreviratge, allò que passa quan, ho poso entre cometes, «veus el cul del cotxe a la finestra» mentre condueixes. Aquell «m’ha marxat de darrere» de tota la vida.

Passar amb el mode circuit pel túnel de la platja del Miracle és gaudir d’un so propi de la competició i una acceleració que, en arribar a les corbes del Fortí de la Reina, comporten saber «muntar», perquè les rodes del darrere tenen tendència a fer que el cotxe marxi del cul si no tenim el control d’estabilitat activat. D’aquí venia això de que millor que el volant no el toqui un novell, en aquesta modalitat. I també és millor que no hi hagi una patrulla de la Guàrdia Urbana per allà.

El Mustang és còmode interiorment i té detalls, com els botons metàl·lics o els seients, que són molt bonics. Si us compreu el cotxe, millor canviar els seients pels opcionals Recaro, perquè en conducció molt virada no aguanten bé lateralment. Des d’aquell Mustang que conduïa Steve McQueen a la pel·lícula 'Bullit', les coses han canviat. Ara, aquest vehicle ho té tot. I tot es pot configurar i personalitzar. En aquest sentit Ford ens ofereix un bon grapat d’opcions, des dels 500 euros que costa un aleró o que et pintin les dues franges característiques, fins a un pack de frens, llantes en diferents dissenys o un pack carbono. La majoria d’aquests extres volten entre els 1.000 i els 2.200 euros.

Ràpid i segur

El vehicle és ràpid i segur en revolts tancats i la seva estructura (xassís) està molt ben equilibrada per donar la sensació de «saber estar» sense semblar un cotxe pesat, que ho és. Podem conduir quatre tipus de Mustang, fins i tot una versió exclusiva que simula el vehicle de la pel·lícula del McQueen per 6.000 euros més del que costa la versió Fastback. També tenim una versió amb un motor més modest, que el V8, és el 2.3 litres de cilindrada. Un consell? Ja que ens posem a comprar un mite, no optem per un Hacendado.

El so de les dobles sortides d’escapament es pura poesia per algú amant dels esportius i acompanya una evolució molt elàstica en la conducció entre les 3.500 i les 6.000 revolucions (podem passar de les 7.500 si es vol).

I hem deixat pel final això que esperàveu. Però primer us diré que el Mustang ha estat el vehicle esportiu més venut a Espanya i a Europa. La seva relació qualitat-preu és excepcional. Haurem de pagar uns 42.000 euros per la versió ‘light’ (2.3 l.), uns 50.000 pel 8 cilindres (53.000 si és la versió automàtica) i 56.000 si volem la sèrie especial 'Bullit'.