Els carrers de Reus s’omplen de pura emoció roig-i-negra

Només a Reus es podia omplir la plaça Prim i la Mercadal per festejar un títol una tarda de dilluns. El Reus Deportiu es van encomanar a la seva afició per celebrar una Copa del Rei que ja ha passat a la història de l’entitat, i els reusencs van respondre. Centenars de persones es van reunir progressivament per celebrar amb els seus la gesta aconseguida el darrer cap de setmana al pavelló Joan Ortoll de Calafell.

Després d’assolir la victòria en un torneig exprés d’un cap de setmana, el Reus Deportiu es va organitzar ràpid i gràcilment per tenir una celebració com toca. La rua improvisada va fer la primera parada al Santuari de Misericòrdia. Allà, el prior Joaquim Fortuny va rebre la comitiva roig-i-negra. Després de les formalitats, la plantilla del Reus Deportiu va continuar les celebracions de la millor manera. 

L’Ajuntament de Reus va serigrafiar un autobús municipal amb l’escut de l’equip roig-i-negre per encetar el seu camí triomfal pels carrers de la ciutat. Escoltats amb dos policies municipals, la festa va arribar a la plaça Prim pel raval de Santa Anna. Els aficionats reusencs ja esperaven els seus herois i van rebre la comitiva com es mereixien. En l’espera, els comentaris sobre la gesta eren múltiples. Passant per aquells joves que mai van arribar a celebrar un títol roig-i-negre, fins als més veterans que repetien com un mantra el «ja és aquí, ja és aquí» coneixent de la dificultat que té guanyar un títol, i més un com la Copa del Rei, que feia 19 anys que no es presentava davant del monument a Prim. Com no podia ser d’una altra manera, Joan Salvat va encapçalar la comitiva, Copa a la mà, per endinsar-se a la multitud d’aficionats.

El capità reusenc també va ser el mestre de cerimònies d’una festa que tot just havia acabat de començar. Amb els càntics «ni Barça ni Liceu, força Reus» i «una passió, Reus campió», va dirigir els aficionats amb la veu tocada típica d’un home que ja feia hores que estava de festa. Aquesta era una fita històrica, i així va quedar reflectit amb l’eufòria que es va contagiar als reusencs, qui també van tenir temps per recordar-se del seu rival, el CP Calafell.

A la plaça Prim els protagonistes van tenir el seu moment per compartir la Copa, fer-se fotos i signatures amb els seus, però l’objectiu no era un altre que pujar a l’estàtua de Prim. Entre víctors, Joan Salvat va fer uns primers intents d’escalada, però el seny va vèncer a l’eufòria i el capità va aturar els seus intents per no caure. No es podia marxar de la plaça Prim sense presentar els seus honors a l’estàtua, així que, eventualment, va arribar una escala més gran que, ara sí, va permetre a Joan Salvat pujar per col·locar una bufanda a l’estàtua i fer onejar una bandera del Reus Deportiu, juntament amb la Copa del Rei.

L’expedició va prosseguir el seu camí a la plaça del Mercadal on els Xiquets de Reus van rebre els jugadors amb un pilar. La resta d’aficionats i curiosos es van reunir allà, als peus de l’anomenat Balcó dels Somnis de l’Ajuntament de Reus. Poc a poc, la plaça es va començar a omplir i centenars d’aficionats esperaven ansiosos per veure els seus herois. Dins del consistori, l’alcaldessa Sandra Guaita va rebre la comitiva reusenca. Arribar fins allà no va ser fàcil. La presidenta del Reus Mònica Balsells va apuntar que «és tot un somni que s’ha fet esperar. Guanyar-la dinou anys després amb un equip ple de gent de la casa és un orgull i un premi a l’esforç d’aquesta temporada».

El tècnic Joan Garcia també va tenir el seu protagonisme. Ell va ser qui, al 2006, va marcar el gol que va donar la penúltima Copa del Rei al Reus. Ahir, com a tècnic, la va mostrar a l’afició al Balcó dels Somnis. Garcia va subratllar que «han sigut massa anys de perdre finals i de partits, però al final ens ha portat fins aquí i estic més que orgullós de veure la Mercadal plena de gent». El tècnic reusenc va afrontar la Copa amb un equip tocat per les lesions, amb absències i cansament de competir al màxim la Lliga i la Champions. I, amb tot, van aconseguir un títol que ja és a la història de l’entitat i la ciutat: «No teníem més, així que o guanyàvem de forma èpica o res. Però el nostre esforç, l’orgull, la tenacitat i el compromís col·lectiu ens ha donat un títol que esperàvem i lluitàvem fa anys per aconseguir-ho. I ja el tenim». Al Balcó del Somnis, es va culminar la festa abans que l’afició els acompanyés dins del consistori per tancar una jornada per a la història.