Martí Casas fa campió de la Copa del Rei al Reus Deportiu (4-5)

El Reus Deportiu Virginias és el campió de la Copa del Rei. El conjunt reusenc va completar la gesta superant el Lleida Llista per 4-5 en una final vibrant que va venir amb remuntada i patiment inclòs. Els roig-i-negres celebren el primer títol en vuit anys, després de la Copa d'Europa del 2017. Un títol merescut d'un equip que enguany s'ha fet gegant i en el qual ha tornat a vibrar el de sempre: Martí Casas, que es va emportar l'MVP de la final completant una maneta de gols.

Reus Deportiu i Lleida van viure el que significa una final des del primer minut. La tensió omplia l'ambient del pavelló Joan Ortoll, però van ser els lleidatans qui van entrar amb més força. El domini reusenc es va trencar amb una transició de Jordi Badia, que va obligar a Càndid Ballart a aparèixer amb una doble aturada. Amb tot, no hi havia temps per respirar perquè el portuguès Nuno Paiva va allargar la possessió per darrere de la porteria i va trobar l'escletxa que ningú va veure per posar l'1-0 en el marcador al tercer minut de partit.

Tocava remar i el Lleida continuava posant el dit a la ferida. Els blaus van tenir el segon en un contraatac de dos homes, però Ballart va ser, de nou, el mur insuperable. Els roig-i-negres dominaven la bola quan el partit va abaixar les revolucions, però no es trobaven en atac. El Lleida es defensava en un bloc que deixava poc marge per a la imaginació, així que Jordi Garcia va aturar el partit amb un temps mort per reorganitzar les idees. Alguna cosa havia canviat en l'ambient del partit amb el conjunt reusenc cada vegada més a prop de la porteria rival. El Reus Deportiu havia tornat.

La bèstia va despertar i va posar l'empat a l'electrònic. Martí Casas va interceptar una pilota morta a l'àrea per marcar el seu primer gol de la jornada. Malgrat el temps mort del Lleida, el Reus ja s'havia fet dominador del partit. Casas va aparèixer de nou. El de Mataró va veure el forat en una falta a mitja distància i va posar la bola a l'escaire per marcar l'1-2. La remuntada roig-i-negra va fer tremolar les cames als lleidatans que, tot seguit, van cometre una errada fatal deixant-se la bola enrere quan iniciaven una possessió. El xèrif Casas no va deixar passar cap error i va engaltar la bola morta cap a l'escaire per marcar l'1-3.

En una final un equip no mor amb facilitat, i el Lleida es va saber aixecar en el tram final del primer temps amb un gol de Tombita Torres. El protagonista del partit, Martí Casas, no va deixar marge a l'esperança i va completar el seu pòquer marcant el 2-4 culminant un contraatac de Maxi Oruste.

La segona part va ser un exemple de gestió d'energia i de minuts. Això sí, malgrat no forçar esforços, els roig-i-negres no van abaixar ni un mil·límetre la competitivitat per aprofitar qualsevol ocasió. Martí Casas va completar la seva maneta personal des de la falta directa. Quedava un món per al final i més encara quan Nuno Paiva va posar el 3-5 en el refús d'un penal que va errar. Tocava aguantar durant 13 minuts d'intensitat lleidatana i el Reus es va encomanar a Sant Càndid Ballart, que va respondre.

Els segons passaven cada vegada més lents per als interessos del Reus Deportiu. Els roig-i-negre estaven tancats amb tot, però no quedava una altra que el camí del patiment. Nuno Paiva va afegir picant en els darrers minuts marcant el 4-5 amb una rematada des de la frontal cap a l'escaire. La tensió va créixer encara més amb la desena falta del Reus. Càndid Ballart havia d'aturar l'empat i així va ser. L'aixeca i pica de Darío Giménez es va estavellar al travesser i Ballart va aturar l'escomesa final amb un Lleida bolcat a l'atac ja sense porter. Marc Julià va poder culminar el partit amb la darrera falta directa que va servir per matar els 4 segons restants en el cronòmetre i celebrar la vuitena Copa del Rei roig-i-negra.