Mirant el descens. Nàstic 0-1 Villarreal B

El partit del Club Gimnàstic contra el Villarreal B era un plebiscit per veure a què pot aspirar enguany l’equip. I és clar que és a no complicar-se la salvació. Els grana es van quedar amb un home menys amb justícia, però ja anaven perdent. A la segona part, la reacció va ser molt estèril i Rebollo va salvar la golejada. Els canvis a l’onze i els nous fitxatges no milloren la versió d’un equip mediocre, insuls, al qual li costa molt generar ocasions i ben poc rebre’n. El descens mira el Nàstic.

Per començar, Cristóbal Parralo va fer diversos canvis a l’onze inicial. Oriol Subirats es va estrenar a l’onze, així com Zoilo i Alcalá. La baixa de Baselga va fer retornar a Cedric a la titularitat, mentre Abdallah esperava el debut a la banqueta. Jardí va tornar a l’esquerra. El partit va començar elèctric, amb un Nàstic intens. Els dos equips van sortir a pel gol i hi va haver oportunitats en els primers minuts per tothom. La més clara, una d’Álex Jiménez al minut 8 després d’una bona jugada individual de Montalvo i una centrada de Jardí. El filial groguet va ser intel·ligent i va buscar adormir l’inici actiu dels grana. I la millor forma de fer-ho era amb un gol. Amb una transició ràpida el Villarreal B va muntar una jugada perfecta per José Gaitán, que se la va posar a la dreta i va ajustar un xut al pal llarg de Rebollo. Tot i un bon inici, la fragilitat defensiva tornava a condemnar a l’equip tarragoní. I va estar a punt de fer-ho altre cop al minut 17, després d’una pèrdua de pilota, quan Ettiene va tenir un mà a mà que va definir de forma infantil.

El problema a l’hora de generar ocasions de gol del Nàstic va tornar a mostrar-se davant el filial groguet. Zoilo pujava la seva línia i ajudava Jardí, però no arribaven bones boles a Jiménez o Cedric. El murcià es generava ocasions amb la seva lluita, però les resolia malament. Si el matx pintava malament, al 35’ es va acabar de tòrcer. Una pilota dividida va acabar amb l’expulsió de Jaume Jardí. L’àrbitre, després de mirar el FVS, va considerar que el de Reus havia aixecat massa la cama. Aquest àrbitre ja va expulsar Kaptoum a la primera volta.

Mala defensa

La defensa del Nàstic continuava fent aigües. I, amb un home menys, encara més. Ettiene tenia diverses oportunitats per fer el segon dels visitants. A falta d’idees en atac, els de Parralo buscaven el gol a la pilota aturada. Alcalá pujava a rematar i generava perill. Sense Jardí, el mig del camp havia de donar un pas endavant. Oscar Sanz se’n encarregava i buscava amb un gran xut des de fora de l’àrea. Rubén, que va firmar una gran primera part, va desfer tots els intents grana, mentre l’afició es desesperava. Jiménez ho buscava, lluitant contra tots els rivals. Però, altre cop, el problema dels grana és quan té la pilota als peus i el que li costa generar perill.

A la represa, Parralo va decidir moure l’equip. Alba i Abdallah van entrar per un Alcalá superat i un Cedric insuls. A Rebollo se li acumulava la feina amb els atacs rivals i la falta de contundència dels seus centrals. Mentrestant, el jove atacant francès va debutar amb personalitat, demanant la pilota, superant rivals i combinant bé amb Subirats. Darrere, cada cop el Nàstic deixava més espais i el filial groguet ho aprofitava. En diverses ocasions van estar a punt de fer el segon. Al minut 63, els grana es van quedar sense cap punta de referència. Parralo va decidir treure del camp Álex Jiménez i que entrés Pau Martínez. Així, l’andalús buscava aprofitar els pocs espais que deixava la defensa rival amb atacants mòbils. Però no aconseguia el seu objectiu.

Rebollo continuava salvant la desfeta, aturant un xut duríssim d’Albert. A Zoilo se li notava el poc rodatge competitiu. Pau Martínez no va entrar bé al camp i no generava perill a la defensa rival. Abdallah, sol en punta, anava perdut. La pilota estava més temps a camp tarragoní que no al valencià. Santos, que va tornar a sumar minuts, robava algunes pilotes a camp contrari i les entregava al francès, però aquest no les aprofitava. Al minut 75, Gaitán va tenir una ocasió claríssima de gol. De nou, Rebollo va treure una mà salvadora. El marcador era tot mèrit seu.

En atac, res no millorava amb el pas dels minuts. La única arma dels grana era posar pilotes a l’àrea, però no hi havia ningú per rematar. Es va intentar més amb cor que amb cap.