Mor Pep Casas el primer cap de premsa del CF Pobla de Mafumet

Pep Casas Farrera (Torelló, 4 d’agost del 1947), primer cap de premsa i home molt vinculat en diverses àrees del CF Pobla de Mafumet ha mort després d'una llarga malaltia. La seva història es va gestar la temporada 1999-2000. Un directiu del conjunt pobletà de l’època, el va convèncer per donar un cop de mà a l’entitat puntualment en el seu temps lliure. El Pep, mecànic de professió, havia estat destinat laboralment a La Línea de la Concepción (Cádiz), pas previ al seu aterratge a terres tarragonines per treballar a Repsol Química, on ja s’hi va jubilar. Tot i que sempre li havia agradat el futbol mai s’havia vinculat a un equip de futbol, ell era més de veure’l per televisió. Ara bé, al CF Pobla de Mafumet li va entrar el ‘cuquet’ davant del bon ambient que hi havia al club.

Fruit d’això Pep Casas va començar a desenvolupar diferents tasques dins del dia a dia del CF Pobla de Mafumet: era l’encarregat de passar el corró pel camp de terra pobletà els dies de partit i també va ser el delegat del primer equip a Territorial Preferent i a Primera Catalana amb José Luís Guerra com a entrenador. Amb José Luis Guerra sempre hi va haver una connexió professional molt especial, hi havia molt de respecte entre tots dos i amb una simple mirada s’entenien.

Amb l’entrada de Josep Mir com a president, s’aprovà en assemblea que Pep Casas passes a formar part de la junta directiva. Posteriorment i amb la retirada del club del directiu Jesús Madrid, que era l’encarregat de passar les cròniques als mitjans de comunicació, Pep Casas va assumir aquestes responsabilitats i les va ampliar convertint-se en el primer cap de premsa del club.

Durant els anys que va estar a l’entitat, Pep Casas en va viure de tots colors, fent cròniques de partits a Territorial Preferent, Primera Catalana, Tercera divisió i a 2a B. En ocasions fins hi tot, també feia d’speaker del partit.

La professionalització del CF Pobla de Mafumet va comportar que la temporada 2007-08 arribés el periodista Helder Moya a l’entitat, per compartir tasques amb el Pep (Pepinho, com així el va batejar carinyosament l’Helder). Tots dos van passar a formar un tàndem autèntic i amb una admiració mútua. El Pep sempre va exercir de cronista del club, assistint a les rodes de premsa i passava la seva clàssica fulla de convocatòria.

Allà on el CF Pobla de Mafumet va sumar grans fites esportives, en Pep Casas va ser-hi. La seva figura era molt característica i el futbol català sempre el reconeixia: gorra esportiva al cap, ulleres, carpeta amb la fulla d’alineacions i el famós pinganillo bluetooth del telèfon a la seva orella dreta. El futbol era una droga que el tenia ben enganxat. Sempre va estar agraït a la seva dona i a la seva filla Violant per la seva paciència. És per això que algunes cròniques les signava amb el nom d’ella.

Pep Casas ens ha deixat després d’una malaltia que poc a poc l’ha anat apagant. El Pep sempre va ser un veritable home de club, el seu famós ‘Gol de Romo del Santfeliuenc’ que tan popular és va fer ja és etern. Pep Casas, descansa en pau.