Detalls que costen punts

Hi ha errors que costen punts. El Nàstic de Tarragona va haver de conformar-se amb un punt amarg al camp del Zamora per culpa d’un gol evitable en el temps de descompte de Pito Camacho. Els grana van fer el més difícil. Van superar les adversitat d’una gespa ple de tolls d’aigua anotant un gol de prestigi i controlant el partit amb solvència. Fins al temps de descompte. Llavors, l’únic error en tot el partit et treu dos punts. Dani Vidal va ser més contundent amb la sensació general: «Marxem amb cara de tonto».

El Nàstic és un equip que ja s’ha acostumat al futbol aquàtic. Després del partit disputat contra el Real Unión, els grana van enfrontar un altre en el qual els tolls d’aigua no deixarien circular la pilota de cap manera. De fet, així va ser. Al llarg del duel tant Zamora com Nàstic van ser beneficiats i van patir l’estat del terreny de joc. Dani Vidal,  en el postpartit, va deixar clar que tant ell com Juan Sabas, tècnic del Zamora, apel·laven a cancel·lar l’encontre després que les pluges fortes deixessin el Ruta de la Plata com una piscina, però el partit va tirar endavant.

L’estat del terreny de joc presentava dificultats per als futbolistes, i, així, en mitja hora, Dani Vidal va veure com dos dels seus futbolistes claus havien de ser substituïts per lesions. El primer va ser Pablo Fernández, que va notar molèsties i, malgrat que volia continuar, el tècnic grana va ser previngut. Quan només queden 9 partits en joc, qualsevol lesió pot ser letal. L’altre va ser Pol Domingo, i aquest va patir molèsties als isquiotibials, precisament, per relliscar en un toll d’aigua en un contraatac. El de la Pobla de Montornès anava a interceptar la jugada, però l’aigua va afectar en la trajectòria i va forçar que el lateral es recol·loqués amb un gest que el va deixar KO. Malgrat tot això, la realitat és que el Nàstic va saber sobreposar-se a les situacions.

En el joc del futbol directe, un error al mig del camp en un control de Montalvo va provocar l’acció més perillosa del Zamora. Romero va driblar el defensor per plantar-se davant Rebollo, però el porter grana es va fer enorme per aturar el mà a mà i enviar el duel al descans amb el 0-0 inicial.

A la segona meitat, el Nàstic va ser encara més pràctic amb dos protagonistes. Roberto Torres i Antoñín van demostrar ser la parella perfecta. El navarrès, que té un guant al peu, va posar una  pilota a l’esquena dels defensors i Antoñín, com és habitual, va guanyar el duel i va marcar amb la planta del peu. Joc senzill i necessari. Amb la feina feta, els grana van poder matar l’encontre. De nou, el mag d’Arre va fer una passada en profunditat cap al davanter andalús. Aquest es va plantar davant Sobrón, però el tarragoní Edu Campabadal el va tirar a terra amb una entrada per darrere. Era penal i bastant clar. L’àrbitre no ho va veure i va ser una d’aquestes accions que només et recordes quan acaba el partit.

Els grana ho tenien tot controlat. El Zamora ben lluny de l’àrea i només generaven amb centrades amb poc criteri. El Nàstic es defensava bé. El partit estava acabat. Però l’última jugada ho va definir tot. Una centrada llunyana va botar al punt de penal per alçar de nou l’esfèric i Pito Camacho va rematar a gol entre Migue Leal, Antonio Leal i Unai Dufur, que només van ser convidats de pedra d’una festa a la qual es va apuntar Rebollo amb una mala sortida. Un únic error en tot el partit, i va ser un detall que va costar 2 punts.

El punt es fa més amarg encara després que, en acabar la jornada, tots els equips de play-off van ser derrotats i el líder va empatar. Amb tot, siguem positius. La imatge va ser bona malgrat tot. Aquest és el camí i ara toca superar un duel d’altura contra la Ponferradina.