Álex Llorca guia al CB Salou cap a una victòria importantíssima (66-83)

Álex Llorca ja dona alegries a l’OCA Global CB Salou. Aquesta, però, va ser una alegria més que necessària, tota una bombona d’oxigen per a un equip que necessitava la confiança que donen els triomfs. Els de Jesús Muñiz van mostrar la versió més millorada de l’equip tant en atac com en defensa i, liderats per un Llorca en estat de gràcia, van sentenciar la segona victòria del curs contra el Mataró en el darrer quart.

Aquest es presentava un duel clau per als interessos dels salouencs. El Mataró és el penúltim classificat així que un triomf no només els igualaria a la taula, sinó que significaria guanyar un bon average per al futur. L’inici, però, no va ser esperançador. Un triple local posava el 5-0 a l’inici, però els blaus no anaven a abaixar els braços. Llorca, amb una setmana de rodatge, es va posar l’equip a l’esquena i amb un tir sobre la pintura i un triple va igualar l’encontre. L’intercanvi de cops a començar.

El Mataró trobava facilitats per provar sort des del tres i també l’encert per anotar-los. D’altra banda, el Salou impregnava sobre la pista un joc ràpid i obrint espais per trobar els seus anotadors. El rebot defensiu, però, va pesar sobre el Salou. En una jugada, fins a tres de consecutius es van perdre, massa facilitats per al Mataró, però, tot i així, el final del primer quart presentava un igualat 19-18.

La igualtat es va mantenir al segon quart fins que els nous la van trencar. Llorca, de nou des del triple, va posar per davant als salouencs. Tot seguit, Knowles va afegir dos més i, per acabar, Cuéllar va recollir una passada en llarg de Llorca per buscar l’espai i posar el 27-32 que va obligar al temps mort local. La reacció va arribar i la igualtat va tornar fins que Emilio Martínez va decantar la balança amb el 38-39 al descans.

En el tercer període, el que semblava que seria de l’escapada salouenca, es va torçar el duel aviat. El Mataró castigava els errors salouencs i, després de dues pèrdues i el 50-43 a l’electrònic, Muñiz va tallar la sagnia amb un temps mort. Era el moment de reconstruir i, en reprendre el partit, la defensa salouenca es va alçar i el Salou va començar a esgarrapar punts fins que Llorca va tornar a igualar l’encontre a 52. Sobre la botzina, Castillo va anotar un triple per posar el 57-54 i una pèrdua evitable deixava sense última jugada per als de Muñiz.

Tocava remuntar en el darrer quart i no abaixar els braços. Dimecres, però, no va ser el dia per arronsar-se. La imatge del CB Salou va canviar a la mostrada en els darrers partits. El Salou no va caure i, de fet, va trencar el partit. Llorca continuava la seva exhibició i amb un alley-oop d’Emilio i Morales els salouencs posaven el +5. El mateix Morales salpebrava l’avantatge amb un triple que obligava al temps mort local. Amb tot, va ser inútil, perquè el partit ja se li estava escapant de les mans al Mataró. Joaco Sánchez va castigar amb un triple a la represa i el Salou va arribar a posar-se amb +16. Tots els tirs encertaven i cada acció apropava més a un Salou que, a la banqueta, celebrava com un triomf cada petita victòria fins a certificar el 66-83 final.