Toni Larramona: «Puc prometre un equip competitiu que tornarà a engrescar el Serrallo»

Va dir durant la seva presentació oficial que aquesta temporada l’encarava com un nou inici des de zero. Ara, amb totes les peces a la seva disposició, com se sent?

«És començar de zero perquè encetem un projecte on m’he involucrat en la presa de decisió, en marcar el camí de la plantilla i la identitat que volia aconseguir. No arreglem res pensant en el passat, ens hem centrat aquest estiu a preparar bé l’equip tenint clar què volem construir i com volem treballar».

Els darrers dos anys com a segon entrenador l’han ajudat?

«Sí, van ser anys molt durs, però que vam aprendre molt. Sabem que els cursos es poden torçar per mil motius. Per això era molt important per mi escollir bons jugadors, però compromesos amb el projecte i que tinguin ambició de treballar i millorar».

Quin perfil de jugadors ha buscat?

«Tenia clar que volia un equip amb ADN Tarragona. Crec que és important pel vincle que es genera a la grada i amb els equips de formació. Després s’ha de complementar aquesta essència tarragonina amb un perfil de jugadors ambiciosos, compromesos i treballadors. A més, també comptem amb els joves de la base».

David Fernández i Adrià Duch eren indispensables.

«Són els dos capitans i una part molt important del club. Ells han viscut de tot al Serrallo i són el màxim representant de l’essència de jugadors que volem. Encara tenen molt bàsquet per endavant. Són homes que coneixen la lliga i ajudaran molt als nouvinguts, però jo el què vull d’ells és que estiguin alliberats i tinguin la confiança per treure la seva millor versió».

Marc Buscail i David Loras tornen per sumar aquest ADN Tarragona?

«El CBT té una bona base i jugadors de potencial i ells són l’exemple. Tots dos van haver de marxar, però ara tornen més madurs i els veig amb molta ambició. Tornen al Serrallo per fer un pas endavant en la seva carrera, per demostrar el seu talent davant la seva gent. Aquest és el compromís que volem».

Han arribat moltes cares noves, per anar pas a pas, què pot dir dels joves Jan Campeny i Marc López?

«Són dues apostes en les quals crec fermament. Campeny era un fitxatge prioritari per mi. És un jugador jove, amb molt físic i talent, un perfil de base difícil de trobar. Ens aportarà verticalitat en atac i suport en defensa. Pel que fa a López, penso que és un jugador que sorprendrà a tothom. S’ha format al planter del Barça i li donarem l’espai perquè es pugui desenvolupar».

Dani Stefanuto i Alioune Senghor són homes de rendiment immediat.

«Stefanuto ja ha mostrat al Serrallo què pot fer. L’any passat amb el Gandía a Segona FEB ens va donar molts maldecaps aquí. És un anotador nat, sòlid i de garanties. Senghor coneix bé la categoria, ha jugat fases d’ascens, és fort en el joc interior i tracta bé la pilota. Són dos pilars que aportaran molt al club».

Què és el que ha de veure Toni Larramona sobre la pista per estar orgullós del seu equip?

«Quan visualitzo el meu equip el que vull és que sigui molt físic, que jugui amb contacte, molt agressiu i ràpid en les transicions. Però, per sobre de tot, vull un equip que enganxi al pavelló del Serrallo. Que, quan vingui la gent, vegi els seus jugadors deixant-s’ho tot sobre la pista i competint cada pilota com si fos l’última».

S’ha de recuperar aquesta il·lusió del pavelló del Serrallo?

«Sí, és el meu objectiu del curs. S’ha format un projecte engrescador i els jugadors volen jugar el primer partit per mostrar el seu talent a l’afició. Com sempre, hi haurà victòries i derrotes, però sí que puc prometre és que serà un equip que agradarà a l’afició i que intentarà fer un bon bàsquet».

Què espera de la Tercera FEB?

«Una lliga extremadament competida. Qui s’esperi que estar entre els quatre primers és bufar i fer ampolles s’equivoca. Hi ha plantilles potents, com la del Castelldefels i l’Hospitalet, equips que volen fer-se forts en el seu pavelló i que donaran guerra com el Barbastro i el Mollerussa, entre d’altres. La clau és fer del Serrallo un fortí».

A res d’arrencar el curs, com se sent?

«Molt il·lusionat, però també tranquil. L’altre dia el meu segon em va dir que no em veia eufòric ni estressat. M’agrada tocar de peus a terra, crec en el treball que estem fent, crec en com hem construït això des de l’estiu. Crec en els jugadors, la junta i el cos tècnic, per això puc dir que estic il·lusionat i tranquil».