CBT: cronologia d’un descens i el camí a seguir

L’Ibersol CB Tarragona va confirmar el passat diumenge el seu descens a la Tercera FEB després de caure contra el CB Salou en el derbi provincial. Potser aquesta derrota en concret és la que menys càstig va merèixer, en tant que l’equip blau va mostrar capacitat de reacció, així com una millora en el joc que el va portar a poder guanyar a la darrera jugada de partit, però no va ser suficient. La llosa de només assolir dues victòries en 21 encontres va certificar el que és el segon descens consecutiu de l’entitat i resumeix el que ha sigut un curs horrible que ha donat per tancada la temporada a cinc jornades per al final.

Durant el darrer estiu, el conjunt tarragoní va fer una aposta per renovar a la plantilla. Pesos pesants a la plantilla que formaven el cor de l’equip com Dani Tugores van abandonar l’equip, així com d’altres joves coneguts com Marc Buscail i Kristian Mendes. L’etern capità David Fernández, el jove talent Ousmane N’dour i el tirador Adrià Duch van romandre en un projecte, de la mà de Boe Nguidjol i AJ Plitzuweit, dos fitxatges del curs passat que van capgirar la dinàmica de l’equip, sumat a incorporacions joves amb projecció per créixer a la categoria.

Problemes

El primer cop va arribar ben aviat. En la primera jornada de competició, els cebetistes van caure al Serrallo a la pròrroga en un partit ajustat contra el Bisbal Bàsquet. A banda de la derrota, els blaus van perdre aviat el seu guia: el capità David Fernández es va fracturar un dit de la mà i es va quedar un mes fora. La primera victòria va costar en arribar. No va ser fins al 27 de novembre, quan els tarragonins van assolir un contundent triomf contra el Santfeliuenc per posar un balanç d’una victòria i sis derrotes. Aquest no va ser el revulsiu que s’esperava i el CBT es va ofegar en un mar de derrotes fins a establir un balanç d’1-11 que va ser un punt d’inflexió. Toni Larramona, fins llavors segon entrenador, va agafar les regnes de l’equip després de l’acomiadament de Borja Comenge. 

Durant el procés de derrota rere derrota, el CBT va veure com les lesions impedien la regularitat de jugadors com Boe Nguidjol i Josep Fermí Cera. Els blaus van recórrer al mercat i Joan Pardina va ser un bon reactiu, però jugadors com Ikena Okeke i Tope Arikawe no van ser la solució esperada. Des de l’entitat van subratllar que «s’ha de fer autocrítica» i van apuntar que «amb el vent en contra que ha suposat la plaga de lesions i el mal inici de temporada, no s’ha estat capaç de sobreposar-se a una tempesta perfecta i donar-li la volta a la classificació».

I ara què?

Encara queden cinc jornades en joc. L’equip espera repetir els brots verds vists en el triomf contra el Benicarló, així com la competició contra el Mataró i el CB Salou. El treball de Larramona, tot i no poder aixecar la llosa, ha mostrat un canvi en el conjunt. Un camí per recórrer fins al final de la temporada. Llavors, serà el moment de les decisions. L’entitat cebetista ja reflexiona en el pròxim projecte i van assenyalar que es vol «posar uns bons fonaments, buscant fer un equip amb identitat pròpia i que sigui sostenible esportiva i econòmicament».