Mángel Prendes: «Tenir bones sensacions està bé, però el que necessitem ara són punts»

Quines sensacions té després del duel contra el Sabadell?

«Molt bones. Des de l’arribada de Pablo Alfaro l’equip ha canviat el xip i crec que s’estan veient detalls durant la setmana que no es veien. Tampoc és el moment de treure pit, perquè vam empatar. Amb tot, crec que estem més a prop de guanyar jugant com divendres i no com contra l’Eldense».

Les sensacions són positives i necessàries, però ara falten punts.

«Així mateix. Crec en les sensacions i a la vegada no, perquè el que ens traurà d’aquí és guanyar cada diumenge. Això sí, ens han ajudat a treballar millor i agafar confiança».

El repte d’ara és mantenir el nivell.

«No pot ser que quallem grans partits com el del Cartagena o l’Atlético Madrileño, però després amb equips que no tenen aquest nom no ser capaç de donar la cara. Hem donat el clic i sabem que no es guanya a ningú només per ser el Nàstic».

Per què creu que l’equip va fer un canvi tan accentuat respecte a altres partits?

«Pablo Alfaro no ha fet una revolució, però sí que ha matisat detalls. L’altre dia no vam estar tan endarrerits, vam fer un joc profund per les bandes i vam poder defensar també més lluny de la nostra porteria».

Què tecles va tocar Alfaro en els quatre entrenaments per motivar l’equip?

«Va dir que venia a ajudar, que estàvem en el mateix vaixell i havíem de remar tots. Penso que tot l’equip vol aportar, surti millor o pitjor. Hem estat més o menys encertats en el passat, però no som un equip de barruts que no corre, un jugador sempre surt a un jugar per guanyar. Som una plantilla molt jove i s’ha notat en moments de la temporada. Queden 10 partits, depenem de nosaltres mateixos i competirem per acabar el curs tranquils sense patir».

Amb una setmana més d’entrenaments, què pot dir de Pablo Alfaro?

«M’ha sorprès. Hem fet un pas més enllà en certs detalls en els entrenaments, però sempre treballant amb actitud i intensitat. Ens ha inculcat molt això».

PABLO ALFARO«És un entrenador molt intens i exigent, però també una persona tranquil·la»

L’ha sorprès?

«Crec que tothom té una imatge de Pablo Alfaro com a jugador. Era un home dur i intens. Com a entrenador també és molt intens i exigent, però és una persona tranquil·la que ens aporta els seus conceptes tàctics amb la intensitat i agressivitat adequada. Això sí, quan xiula per iniciar una tasca no s’atura ni un segon».

Fa unes setmanes destacava que hi havia la sensació que era molt fàcil fer mal al Nàstic. Ha canviat?

«Estem contents amb la porteria a zero. També s’ha de dir que si l’altre dia el xut al minut 45 no el treu Dani Rebollo i va a dins, hauria sigut un cop com els altres. La sensació de fer una primera part espectacular, amb un pal i sent millor equip i amb un tir estem fora. Això no va passar i vam deixar la porteria a zero. Crec que és el reflex del bon partit de l’equip».

Va jugar de central, una posició que coneix bé.

«Sí, perquè l’any passat vaig jugar 34 partits, gairebé tota la temporada, en aquesta posició a l’Arenteiro. Em va costar una mica adaptar-me perquè no m’agradava, però he de destacar la feina que el tècnic de llavors, Raúl Jardiel. Estic molt agraït perquè em va ajudar bastant i em va fer adaptar de la millor manera com a central. Em va fer gaudir de la posició tant que com a migcampista».

Com va arribar la decisió?

«Amb Pedro Alcalá i David Alba tocats, només quedàvem Hugo Pérez, Enric Pujol i jo. Alfaro em va dir que sabia que havia jugat de central i em va començar a provar durant la setmana. Suposo que li va agradar, perquè vaig ser titular [riu]. Em va costar uns deu minuts adaptar-me al lloc, però la veritat és que m’entenc molt bé amb Enric Pujol, tinc una bona relació i vam estar còmodes».

Amb la defensa sota el punt de mira i contra el Sabadell, un ‘debut’ que espanta.

«Quina millor manera que començar de central contra tot un Sabadell no? [riu]. Era el que em tocava, tinc molta confiança en les meves capacitats en la posició de central i només havia de complir amb la confiança que em va donar el tècnic».

Resten deu partits de lliga. Són deu finals?

«Sense dubte. Hem de sumar, però sumar de tres en tres. Aquest cap de setmana anem a Algeciras a guanyar, no firmem un empat ni molt menys. Quan quedin tres o quatre partits de lliga ja es veurà on som i si hem de fer càlculs. Ara crec que l’equip ha fet un pas endavant, ho veig en els meus companys durant els entrenaments. No estem al lloc que mereix l’afició ni l’equip i els responsables directes som nosaltres, però en aquests 10 partits que queden hem de complir pels ànims que ens han donat sempre des de la grada».

CENTRAL«Tinc confiança en les meves capacitats en defensa i estic còmode amb Enric Pujol»

L’afició us ha xiulat quan tocava i, divendres, també us va aplaudir.

«Vam sortir amb un punt agredolç perquè no vam poder guanyar, però l’afició va quedar contenta. L’equip sap bé que el que vol l’aficionat és veure el seu equip competir amb passió i coratge. Veure com Óscar Sanz es fa una bretxa al cap, però també volia continuar jugant amb determinació. Si posem sempre aquesta actitud, passió i cor estarem molt més a prop de guanyar».

Què espera del duel contra l’Algeciras?

«Serà un partit molt difícil, perquè són especialment forts en el seu camp. Hi haurà un bon ambient, perquè han preparat una jornada especial per a diumenge i, a més, arriben d’una setmana de tres partits fora de casa. Ara no estan en el millor moment de curs i els hem de guanyar, perquè els ficarem també en la lluita a la part baixa».

Guanyar per allunyar-se de la part alta i sumar un equip més per evitar la plaça de descens.

«Per a l’Algeciras també és una final, perquè si perden es posen en problemes. En la recta final de lliga, tots els equips es juguen alguna cosa».

Afegeix més pressió que un dels rivals a la part baixa sigui un equip com el Real Murcia?

«En aquest sentit, crec que ells pensen exactament el mateix que nosaltres. Hem de remar de valent si volem acabar la temporada tranquils».

Com se sent a nivell personal?

«M’agradaria que la situació esportiva fos una altra, perquè crec que la ciutat, l’afició i el club s’ho mereix. Estic molt content al Nàstic i a Tarragona. Acumulo més minuts als onzes i em sento amb més confiança. Ja em va dir Pablo Fernández, que és amic meu i som del mateix poble, que Tarragona és una ciutat que enganxa i el Nàstic un equip que queda dins teu».