Pablo Alfaro prem tres tecles a l'onze per donar un aire nou al Nàstic

Pablo Alfaro va reactivar el Nàstic en quatre entrenaments i va completar un primer partit esperançador, tot i que no es va aconseguir la victòria contra el líder. L’aragonès va prometre canvis i sorpreses en la prèvia del duel contra el Sabadell, i divendres es van veure. Sobretot, es va notar com l’equip va revifar a nivell de caràcter, sumant més intensitat en els duels i sense pilota, però també va haver-hi canvis més visibles a l’onze que ho van permetre.

Defensa

El canvi més destacat va ser l’aposta de Pablo Alfaro per Mángel Prendes com a central. Ni els fitxatges d’hivern van ser una solució per a la fragilitat defensiva grana. Per aquest motiu, l’invent de l’aragonès va ser reconvertir un migcampista i apostar per la continuïtat d’Enric Pujol. Prendes va ser l’escollit per davant d’Óscar Sanz i va ocupar una posició que l’any passat va ocupar amb l’Arenteiro.

Mángel va destacar per la part negativa en els primers minuts, un mal control va brindar una ocasió a Alan Godoy que el davanter va malbaratar. A partir d’aquell moment, va mostrar solidesa i entesa amb Enric Pujol i Rebollo fins que li va durar la gasolina i va haver de ser substituït per Hugo Pérez. Va ajudar a assolir la primera porteria a zero des de fa set partits.

A les bandes, Santos i Zoilo van mantenir la posició i es van mostrar més actius en atac, sobretot un Zoilo ajudat per Pau Martínez.

Atac

Els altres dos canvis a l’onze van ser per reorganitzar l’atac. El primer moviment va ser treure de l’ostracisme a Pau Martínez. L’extrem acumulava quatre partits consecutius sense jugar i, qui fou un jugador clau per a Parralo, va perdre aquesta condició després de la derrota contra el Sanluqueño.

Jaume Jardí va tornar a la mitja punta amb Pau Martínez a la banda esquerra

Pau Martínez va aprofitar l’oportunitat que suposa l’arribada d’un nou entrenador per lluir-se en la pressió i les ajudes defensives, així com amb la seva arribada a l’àrea contrària, perquè va gaudir d’un parell d’ocasions de gol. Enguany, era habitual veure’l per la banda dreta i, fins i tot, com a lateral, però Alfaro va apostar per alinear-lo a cama canviada. El tècnic grana va aprofitar els punts forts del jugador, que són la capacitat de rematada i el sacrifici en la pressió, deixant l’arribada a línia de fons per a Ander Zoilo.

L’entrada de Martínez va alliberar a Jaume Jardí. El reusenc va tornar a la mitja punta, allà on va brillar al principi de curs. Jardí va gaudir de llibertat per ser l’enllaç amb l’atac i la medul·lar i, malgrat que no va brillar, va tenir ocasions per marcar.

Prement aquestes tres tecles, Pablo Alfaro va transformar al Nàstic per enfrontar el líder de tu a tu. Ara, cal veure si, amb una setmana més d’entrenaments, té més temps per buscar noves apostes o consolidarà l’onze de cara a la visita contra l’Algeciras d’aquest cap de setmana.