FUTBOL
L'anàlisi del Nàstic-Antequera: Aquest equip es trenca d'un buf
Els grana no van aixecar-se diumenge i sembla que cada situació adversa és definitiva
El jugador del Nàstic Marc Montalvo durant el duel contra l'Antequera del darrer diumenge.
És molt fàcil guanyar al Nàstic aquesta temporada. Només cal marcar primer. La derrota del passat diumenge va ser una de molt cruel. S'havia plantejat el millor dels escenaris: un dia festiu, una prèvia exitosa que va fer xalar a joves i grans i una entrada de 9.196 espectadors idíl·lica que va empènyer l’equip en els primers minuts. Tot això se’n va anar en orris quan l’Antequera va marcar el gol al minut 23 de partit. Ja podria haver xiulat l’àrbitre el final, perquè l’equip no va reaccionar i, a la segona meitat, sembla que ni va tenir la sang per intentar-ho.
El conjunt grana fa jornades que viu en el dia de la marmota. Els números parlen. En els darrers 10 partits, només ha començat guanyant en un: la victòria contra l'Ibiza per 1-0. En la resta, el conjunt rival és qui ha colpejat primer. D'aquestes 9 vegades que el rival ha marcat primer, en 7 han sigut abans de la primera mitja hora i, en general, en la primera acció real de perill. En definitiva, l'equip ha estat constantment en una situació de rebre un mastegot i haver d'aixecar-se i això pot funcionar en un partit o dos, però, així és molt difícil competir.
Contra l'Antequera es van veure els mals que s'arrosseguen des de fa jornades. La remuntada contra l'Atlético Madrileño deixava entreveure que l'equip ho havia superat, que tenia caràcter i resiliència per suportar els cops, però res d'aquell Nàstic es va veure diumenge. A la primera part, l'equip es va ofegar en la sortida de la pilota. Potser en el pla de partit era construir des del darrere, però l'equip andalús va imposar una pressió alta que el Nàstic no va superar.
En la segona part, Cristóbal Parralo va tornar a sacsejar l'onze. Abdallah va sortir com a revulsiu i va ser protagonista amb un xut creuat en els primers minuts. A partir d'aquí, res. L'equip va transmetre apatia i falta de competitivitat. No es va revolucionar el partit, no es va imposar l'orgull per pressionar, protestar i ser dur en els duels. Simplement, van passar els minuts fins que l'àrbitre va xiular el final.
LA XIFRA
La polèmica
El punt àlgid de l'equip va ser amb el gol de Sergio Santos. L'àrbitre Imanol Irurtzun Artola va anul·lar la volea del lateral per fora de joc posicional de Juanda Fuentes. El porter de l'Antequera tenia plena visibilitat de la pilota i Juanda no li obstaculitzava, però l'àrbitre així ho va considerar. De fet, Irurtzun va obviar també perquè estava Juanda en aquesta posició. L'extrem va caure a terra després d'una agafada de Barbu. D'aquesta manera, l'opció més lògica per anul·lar el gol era xiular penal o falta en atac, però no es va considerar.
Posteriorment, Parralo es va queixar de la segona polèmica, quan Destiny va poder veure la segona groga i el Nàstic va reclamar, però «no hi havia imatges» per jutjar l'acció. Aquestes polèmiques van tenir impacte, però no poden servir d'excusa i donar com a resultat un discurs victimista. El Nàstic ha de tenir més arguments per guanyar i més resiliència per suportar situacions adverses. Només així es podrà competir per salvar la categoria.