L'anàlisi del Nàstic: tres punts per tapar forats

El Nàstic va assolir dissabte una victòria més que necessària. De rebot, amb poca profunditat en atac i també gràcies a un miracle a la rereguarda. Dani Rebollo, pals i mala punteria de l’Ibiza van ajudar a segellar un 1-0 que va suposar oxigen a l’equip. Es va agafar aire no perquè s’hagi arreglat tot el desgavell, sinó per aportar confiança a un equip anímicament enfonsat i per aportar una setmana més de treball a un cos tècnic que, d’altra manera, hauria saltat pels aires. A la classificació, la vida continua igual, res ha canviat, però amb més temps per iniciar una reacció i no per tocar més fons.

Els tres punts serveixen per tapar forats. Els problemes continuen presents. A la grada, la crispació no s’ha reduït. Els càntics de «directiva dimissió» es van sentir ben forts abans d’encetar el partit. Un cisma amb el Consell d’Administració evident que no es reduirà amb cap victòria. Sobre la gespa, les carències tampoc s'han solucionat. En atac, l’equip no flueix, està estàtic i poc contundent. Les suposades estrelles no brillen pel seu talent, sinó que estan sota el focus per jugades qüestionables. En defensa, fitxatges com Hugo Pérez apunten maneres, però la porositat de la segona meitat va evidenciar que encara falta molta feina.

En general, l’equip va dominar sense escanyar a la primera part i va llançar completament el partit a la segona, sense voler la pilota, concedint i, bàsicament, traient aigua com es podia. Amb tot plegat, es va aconseguir una victòria més que necessària. S’havia de guanyar com sigui aquell partit, i així va ser, de rebot i sense rematar ni una sola vegada entre els tres pals.

Amb el nivell mostrat dissabte, molt difícilment el Nàstic acabarà en posicions de play-off d’ascens. Ni pensar-ne de l’objectiu marcat per l’entitat de l’ascens directe. Això sí, queda veure si es converteix en un punt de partida per créixer. De moment, a la classificació, la vida continua igual: a dos punts del descens a causa del triomf del Torremolinos i a cinc del play-off.

Cristóbal Parralo també ho va veure. De fet, va destacar en roda de premsa que «hem de millorar molt per ser capaços d’aguantar 90 minuts a un ritme alt. No es pot repetir el que ha passat a la segona meitat». Amb tot, el tècnic també se’l va veure una mica alliberat després d’assolir una victòria que el deixa treballar una setmana més amb tranquil·litat i amb més peces disponibles.

Els nous

La victòria no va ser l’únic punt positiu de l’encontre, també va ser el debut del central Hugo Pérez. El defensor cedit per l’Espanyol va entrar de ple a l’onze titular i va demostrar per què. Segur en els duels i amb la pilota, va deixar detalls de solvència en una demarcació més que patida. De la mateixa manera, Gelardo al mig del camp va habilitar un nou ritme al costat de Sanz i Montalvo, tot i que encara ha de fer una mica més.

En negatiu, Sergio Camus va tornar a situar-se sota el focus. Bebé va fer amb ell el que va voler i el Nàstic va patir molt tant per la seva banda com la de Moi Delgado. L’altre nom propi és el de Cedric Omoigui. El contraatac que tot sol va desbaratar és el resum del seu estat de forma i, posteriorment, se’l va veure tocat per l’error. Falta de confiança que Parralo va voler abraçar a la sala de premsa destacant que «l’hem de reforçar perquè el necessitem».

El Nou Estadi també va viure una jornada per fer autocrítica. 3.554 espectadors van ser presents en el partit amb menys entrada de la categoria. Un toc directe al Consell d’Administració perquè no deixi perdre el que s’ha guanyat en els darrers anys.