FUTBOL
Així és impossible acabar primer
El Gimnàstic només ha guanyat sis dels últims 27 partits lluny de Tarragona
El Nàstic va generar força oportunitats per empatar, movent l’esfèric amb paciència davant un mur defensiu, però va fallar l’última passada o xut.
El Nàstic fa més d’un any que no encadena dues victòries consecutives fora de casa. Dels últims 27 partits a domicili, només n’ha guanyat sis. Fa pocs dies, davant la Junta d’Accionistes, el president Lluis Fàbregas va dir que l’objectiu és pujar de categoria, «sense haver de patir tant». Després de la derrota a Antequera, si no es millora la dinàmica lluny del Nou Estadi, és impossible acabar primer.
Tornem a un Nàstic de dues cares, on la defensa va tornar a condemnar als de Cristóbal Parralo a Antequera. Massa tova i especulativa. El primer gol dels andalusos, al minut 7, va enrojolar la cara dels futbolistes. Camus, que no va poder controlar Ousama Siddiki en tot el partit, no va tapar una centrada. Alba es va adormir i tampoc la va rebutjar. La pilota al segon pal cridava que algú l’agafés, però Moi Delgado i Rebollo no es van entendre i Bibiany va aprofitar el regal. Un gol infantil, però que evidencia les mancances defensives del Nàstic. Els malaguenys amb una sabata, Siddiki, i una espardenya, Moha Bassele, ho van aprofitar. Camus es va veure superat, i sense ajuda dels seus companys, per l’extrem marroquí, que va marcar un golàs abans de la mitja hora de partit. El balanç defensiu va ser horrible. Abans, David Alba va abandonar el verd lesionat i va entrar Enric Pujol, que afrontava el partit on tindria més minuts aquesta temporada fins ara. El de Gandesa va estar bé en la sortida de pilota, però va donar una sensació d’impotència exasperant en el tercer gol.
Tot va començar al mig del camp i amb una entrega paupèrrima de Marc Moltavo cap a Pujol. Siddiki, que potser va rebre ahir la trucada del seleccionador del Marroc per emportar-se’l a la Copa Àfrica, va ser el més murri recollint la pilota. Es va fer com va voler al central tarragoní i va afusellar Rebollo. L’últim gol, a les acaballes i amb el partit trencat, va ser la cirereta del pastís. El Nàstic és l’equip que més gols encaixa, 24, del seu grup, empatat amb el Betis Deportivo, el cuer. La defensa és la cara més dèbil dels grana i ja plana una qüestió. És un problema de l’entrenador o de la qualitat dels jugadors? Sens dubte, serà una àrea a reforçar al mercat d’hivern.
La cara positiva dels de Parralo és l’atac. Si fos pel joc ofensiu, el Nàstic no es va merèixer perdre al Maulí. Els grana van bascular bé els atacs i van trobar centrades amb perill a la primera part. La pressió alta va funcionar a estones i Alex Jiménez es va retrobar amb el gol després de rescatar una pilota en un córner. La primera part no va ser meravellosa ofensivament, però solvent. A la segona, després de l’expulsió al minut 50 de Javi Antón, el camp va fer baixada cap a la porteria andalusa.
Fragilitat
Canvis massa tard
Però l’entrenador grana va trigar massa en fer alguns canvis. Al 67 va entrar Cedric, però el partit demanava a crits que entrés Juanda per Pau Martínez. L’extrem de Blanes no va estar encertat i amb la defensa de l’Antequera traient aigua de la barca, l’habilitat en l’u contra u de Juanda era una arma a explotar. No va entrar fins al 79, de la mà d’Almpanis. I el colombià i el grec van tenir oportunitats per empatar el partit. Abans, Marcos Baselga, com el davanter de categoria que és, va tornar a mullar i a signar un gran partit.
El Nàstic va generar força oportunitats, movent l’esfèric amb paciència davant un mur defensiu, però fallava l’última passada o xut. Cedric, tot i moure’s bé, continua negat de cara a gol, mentre Jaume Jardí continua liderant l’equip. Els punts que el conjunt grana va rebre a Sabadell i Vila-real sense merèixer-ho, a Antequera se li van escapar tot i fer més mèrits. Karma futbolístic. Si res no canvia, tornarà a tocar patir per pujar.