Trail
Sang, suor i ‘microsons’ per coronar el Backyard
Juan Heredia va ser el guanyador de la cursa a Tarragona després de completar 27 voltes, és a dir, més d’un dia corrent
El moment de la sortida del Backyard Tarragona amb els més d’un centenar de corredors preparats.
Un exercici de supervivència és el que es va viure el darrer cap de setmana al barri de Sant Salvador de Tarragona amb la primera edició de la Backyard Tarragona. Aquesta era una cursa exigent, els participants havien de recórrer un circuit de 6,7 quilòmetres cada hora fins que només un quedés dempeus. Aquesta lluita va tenir un guanyador: l’espluguí Juan Heredia va completar 27 voltes, és a dir, 180 quilòmetres o, en altres paraules va estar més d’un dia corrent, començant divendres a la nit i acabant a la matinada de diumenge. Així i tot, va ser una experiència «curta».
«M’esperava estar corrent fins diumenge a la tarda», destacava Juan Heredia. L’espluguí és un corredor amb experiència en les curses d’alta distància i també «passo moltes hores a la muntanya», factors claus per entrenar el cap i la resistència. Aquest tipus de cursa requereix una preparació i una experiència. «Amb un ritme alegre podia completar el circuit en uns quaranta minuts. Hi ha qui pensi que això està bé, perquè descanses vint minuts, però és un error, perquè això refreda el cos i acumula més fatiga», apuntava.
Les Backyard és que no tenen un límit fix. El final de la cursa el marca quan només quedi un corredor dempeus i els participants a Tarragona no ho van tenir fàcil. La competició va encetar la nit del passat divendres i els corredors van rebre la primera dificultat: una nit gèlida. «Va ser especialment difícil, per començar, sobretot perquè hi havia trams amb molt de vent que et quedaves congelat i d’altres més tapats on feia més calor», apuntava Heredia. Això se sumava a un circuit «trencacames, amb pendents, baixades i fals pla, com l’entrada a Sant Ramon. Això sí sempre era espectacular passar pel Pont del Diable».
L’espluguí Juan Heredia quan va ser proclamat campió.
Amb esforç, suor i molta ressistència, Heredia aguantava volta rere volta sempre pendent d’Eric Priego, un dels favorits. El competidor arribava amb el rècord sota el braç d’aconseguir 60 voltes en el darrer campionat nacional, però a l’inici de la volta 26 no va aparèixer per l’esplanada de meta just davant del Centre Cívic del barri. El motiu? Priego es va adormir. Després d’un dia sencer corrent, un dels seus microsons es va allargar a mitja hora dormint, fet que va fer impossible per a ell continuar la competició.
Aquesta és una altra paraula màgica que és clau en les curses Backyard. «Per descansar entre volta i volta, intentes fer el que s’anomena microsons, dormir només un minut». «Cada dues o tres voltes intentava fer-ho. No arribes a dormir, és tancar els ulls i relaxar el cos, però desconnectes i agafes energia, com una migdiada», subratllava Heredia. Aquesta pràctica requereix un entrenament tot i que també té els seus riscos, com ho va patir Priego.
Un dels altres factors claus és l’alimentació. Menjars pesants no són recomanats, perquè acaben afectant la resistència. La gestió que va fer Heredia va ser sempre sobre la marxa, literalment. «Depèn com se sent el cos. Si em feia mal la panxa, aigua amb gas i després un iogurt. Si no entra, doncs et prens un gel o un codonyat. Coses que es puguin empassar bé mentre completes el circuit». «Com no vas molt alt de pulsacions, el cos no necessita tant carbohidrat i no cal sobrecarregar l’intestí, perquè després és quan arriben els mals de panxa quan completes moltes voltes».
La cursa va acabar a la matinada de diumenge. D’entre els 140 inscrits només va quedar un supervivent d’un repte que ha arribat per quedar-se.