La defensa tapa els brots verds

El Gimnàstic de Tarragona va perdre al camp del Real Murcia per 3 gols a 2 en el debut de Cristóbal Parralo. La defensa grana és la pitjor de tota la Primera RFEF, amb 17 gols encaixats en 11 jornades. Dos partits consecutius encaixant tres gols. Així, és molt difícil competir i aspirar a pujar de categoria. I, així, és més complicat veure brots verds en el primer encontre dirigit pel tècnic andalús.

Tot i això, es van poder apreciar en el primer tram del partit. Parralo, que necessita temps per implantar la seva metodologia, va apostar per pressionar a dalt a la sortida de pilota dels murcians. El conjunt local no volia rifar la bola i en una d’aquestes pressions va arribar el penal que va acabar amb el primer gol del Nàstic. Aquesta pressió agressiva es veia massa poc amb Luis César i menys en els primers instants del partit. Els grana tenen plantilla per a fer-ho, sobretot pel seu mig del camp. Montalvo, com va demostrar provocant la pena màxima, i Óscar Sanz són dos futbolistes amb recorregut i físic per collar a dalt, robar pilotes i filtrar passades als davanters. Així va arribar també un dels gols al camp del Betis Deportivo.

Si bé el Nàstic pot i ha de defensar bé cap endavant, quan ho fa cap enrere pateix molt. I així van arribar els dos primers gols del Real Murcia. El bloc defensiu és molt feble ja sigui en transicions ràpides del rival o quan toca i trena una jugada col·lectiva. Ser l’equip que més encaixa de la categoria ja ho diu tot i aquesta defensa ara mateix tapa tots els brots verds que puguin créixer, sobretot pels errors de concentració que comet. Parralo va apostar per la mateixa parella de centrals que va escollir Luis César: Morgado i Alba. Si bé tota la responsabilitat del desgavell no es pot carregar sobre ells dos, no han arrencat bé la temporada. Pateixen corrent a l’espai i no són prou expeditius en moltes ocasions. Sobta que Enric Pujol hagi caigut de l’onze tan sovint en les últimes jornades o que no es provi a Álvaro García en l’eix de la defensa. Parralo, amb tota una setmana per preparar el partit contra el Marbella, haurà d’abordar aquestes alternatives.

Més enllà dels centrals, els laterals tampoc estan rendint a un nivell acceptable. El nou entrenador va apostar per Moi Delgado, que ja va dirigir al Racing de Ferrol, i per Camus. Un i altre van sortir retrats en el tercer gol murcià. Camus va rebutjar de forma infantil una centrada lateral, deixant la pilota viva a l’àrea, i Delgado va ser un espectador més de l’Enrique Roca en la gran xilena de Bustos. L’elecció dels dos laterals titulars és més lògica, ja que Santos i García han patit molt més tant amb pilota com sense quan han jugat, però s’ha de millorar i molt al darrere.

Atac mancat

La defensa del Nàstic tapa els brots verds. Però l’atac tampoc ajuda. Parralo, amb el marcador en contra, va fer canvis ofensius. Tot i l’acumulació d’homes, la generació de joc i ocasions va deixar a desitjar. Les dues dianes dels grana van arribar en jugades aïllades, un penal i una centrada de Jardí que va rematar Morgado de forma acadèmica. Precisament, el perill del Nàstic arribava per les botes de l’extrem reusenc, l’únic atacant que se salva del mal inici de temporada. Cedric va fer un partit insuls davant el Murcia, sense rematar les centrades a l’àrea ni generant perill amb les seves conduccions. El nigerià només porta un gol en onze partits. Igual que Alex Jiménez, que va perdre massa pilotes en moments clau. És l’atacant que millor es mou del Nàstic, però el que pitjor executa les jugades. Almpanis i Juanda no van desbordar. El tècnic ja s’ha canviat. Ara li toca a la plantilla fer un pas endavant.