Una victòria amb dues cares

El Gimnàstic de Tarragona va reaccionar a temps i va guanyar el partit contra l’Eldenc amb tres gols en deu minuts. La primera hora de partit va ser soporífera en atac, sense generar gairebé ocasions, però amb una defensa eficaç i ben plantada. Passada l’hora de joc, Baselga va fer una meravella i a partir d’allí es va desencadenar una tempesta ofensiva, liderada per Juanda, que va acabar amb 3-0. Davant una gran i necessària victòria, el balanç i el sentiment entre els nastiquers es pot dividir en dos: els optimistes, partidaris de Luis César, i els pessimistes, que no confien en l’entrenador gallec. Un míster que va aconseguir una vida extra i que va treure pit del seu plantejament en roda de premsa. Convencerà més o menys, però l’entrenador grana continuarà i confia que la mala ratxa ja ha passat.

Segons va explicar, el partit contra l’Eldenc va anar com s’esperava. Una primera part de «desgast» i una segona en què, si el Nàstic mantenia la porteria a zero, es tindrien oportunitats per marcar i guanyar. «No es poden entendre per separat. Ens agradaria anar guanyant al descans, però a vegades no és possible. El partit té el seu procés, dura 1 hora i mitja. Roma no es va fer en dos dies», va expressar l’entrenador després de l’encontre. Luis César és fidel a la seva filosofia i ja ho va demostrar la temporada passada. Amb els tres punts al sarró, pocs seran els que posin en dubte el seu plantejament. Es pot pensar que el pla va sortir d’allò més bé. S’ha de destacar el paper de la defensa, que va registrar la primera porteria a zero. La parella David Alba-César Morgado va funcionar, en una barreja entre joventut i veterania, i el debut d’Alvaro García va ser solvent. El manxec va complir i no tenia una situació fàcil. Pot ser una alternativa a Juncà, que no ha arrencat bé la temporada.

Un altre gran encert de Luis César van ser els canvis que va fer. Mangel, Kaptoum i sobretot Juanda van sortir molt intensos i van accelerar el joc a nivell ofensiu. «Tinc 20 titulars. En cada partit cadascú té el seu rol. Els que entren de la banqueta han de millorar el que passa al camp, han de tenir impacte. Si no ho fan, no jugaran», va apuntar. Amb tot, el Nàstic va ser capaç de marcar tres dianes a la millor defensa del grup fins al moment. La verticalitat de l’última mitja hora de partit, on Cedric descarregava pilotes i els migcentres també arribaven de segona línia, ha de ser el camí a seguir a l’atac.

Pessimisme o optimisme

Amb tot, també hi haurà qui opinarà que l’acció de Baselga va ser una meravella aïllada, que durant 62 minuts no es van fer ni pessigolles al porter rival i que l’equip valencià és molt pobre ofensivament. Tot i això, Sergio Santos va patir en algunes accions i no acaba de convèncer. D’igual forma, el grec Almpanis s’estrenava a l’onze, però no ho va aprofitar i li va faltar molt desequilibri. També hi haurà qui comprarà l’argument de les diferents baixes que ha patit l’equip les primeres jornades i les desventures en forma de penals i expulsions. I qui ho veurà com errades injustificables i creurà que els nous fitxatges no són suficients per optar per la primera posició. El que queda clar és que el Nàstic ha viscut una gran revolució aquest estiu, amb moltes cares noves, que s’han d’aclimatar i conèixer-se per jugar a l’uníson al verd. Si Roma no es va fer en dos dies, Tàrraco tampoc. Però ja anem per la jornada 5 i la lliga no espera ningú. Així és el futbol, on tot depèn de si la pilota entra. Si la victòria no és flor d’un dia s’ha de demostrar contra l’Eivissa. Guanyar fora de casa és l’assignatura pendent d’un Nàstic que ja mira la part alta de la classificació.