«Jugar al Nàstic és un pas important a la meva carrera»

— Ha passat els últims nou anys a Anglaterra. Com es troba a Tarragona i al Nàstic? — En general molt bé. Ha sigut molt fàcil perquè vaig néixer a Barcelona, així que estic molt familiaritzat tant amb l'idioma com amb la cultura. És veritat que vaig passar nou anys a Anglaterra i el clima d'ara no té res a veure amb el que tenia quan estava allà. Tinc un sentiment de pertinença molt gran amb aquesta cultura així que ha sigut fàcil acomodar-me. Amb el grup, encara millor. És un molt bon vestuari, molt acollidor i m'han ajudat molt a què l'adaptació sigui la millor que podria haver esperat.

— Futbolísticament va créixer a les categories inferiors del Southampton, Tottenham i Watford, fins i tot va jugar un partit amb el primer equip. Tot i això, el Nàstic és el primer equip que forma part de la primera plantilla des de l'inici.

— Sí, és la meva primera experiència en un vestuari d'un primer equip, així que és tot un repte. És el pas endavant a la meva carrera futbolística que havia de fer. Estic molt il·lusionat i espero assentar-me i anar millorant dia a dia. Sé que és un pas difícil d'aconseguir, així que estic treballant de valent per poder gaudir de més minuts, guanyar-me un lloc en el camp para poder estar aquí molts anys millorant tot el que pugui any rere any.

— A Anglaterra, a diferència d'Espanya, hi ha una lliga només pels equips filials. Com és el nivell?

— És molt bo. És una lliga on juga molta gent amb molta qualitat i que vol fer el salt a jugar en equips de primera categoria, però crec que, en general, li falta una mica de competitivitat. Al final jugues contra nois de la teva edat i no contra jugadors amb més anys d'experiència. Aquest aspecte del joc és molt important, perquè un jugador que s'està desenvolupant vol jugar amb homes, perquè s'aprèn molt jugant amb i contra gent amb més experiència. Això sí, a nivell de desenvolupar l'aspecte tècnic i tàctic va molt bé perquè els equips se centren més en el creixement dels jugadors.

— En el Nàstic el nivell d'exigència és totalment diferent. Com afronta aquest repte?

— Entenc a la perfecció que jugar amb el Nàstic i portar el seu escut a la samarreta requereix un nivell d'exigència i una responsabilitat molt superior pel que representa per la ciutat. Intento anar a poc a poc, tinc un sentit de l'autocrítica molt gran i no m'agrada tenir els estàndards baixos. Cada dia entreno al màxim per a donar el millor de mi i que després, passi el que passi i si, puc jugar més, millor. És veritat que aquesta responsabilitat es nota molt al Nou Estadi, quan veus tota la gent animant i estimant l'escut, així que intento jugar de la millor manera possible.

— Va ser l'últim dels fitxatges a debutar. Va ser des de la banqueta en aquests dos partits amb una millora que es va veure contra l'Eldense on va tenir dues ocasions clares.

— El partit contra l'Eldense no va acabar amb el resultat que volíem i va ser dur, però a nivell personal estic content d'haver pogut debutar i ajudar l'equip el temps que he pogut gaudir. És veritat que estaria molt més content ara mateix si quan vaig rematar la pilota hagués topat amb el pal i hagués anat al fons de la xarxa, però malauradament va xocar contra el pal i va sortir fora. En general, m'estic sentit cada vegada més còmode i espero seguir creixent sobre la gespa, ja que al final això és el que vol cada jugador i el motiu pel qual treballa tan dur en els entrenaments.

— Com encara la plantilla el partit contra el Murcia després del que es va viure contra l'Eldense?

— Cada partit és molt important, sabem quin és el nostre objectiu i que hem de guanyar cada cap de setmana. Hem d'afrontar el següent partit amb tranquil·litat tot i que el passat va ser decebedor. Ens hem de concentrar en la següent jornada, que és contra el Real Murcia. El grup està tranquil, molt concentrat i no tinc cap dubte que aquest cap de setmana tornarem a estar en la millor condició i ens emportarem els tres punts per tornar a agafar impuls amb la nostra afició al Nou Estadi.

— En els primers duels al Nou Estadi, el teu pare, Mauricio Pochettino, va ser present. Com és el suport que li dona en aquesta nova etapa?

— El meu pare és un gran suport en tots els sentits, tant futbolísticament com personals, però és això, el meu pare. La relació que tinc amb ell és paternal i no d'entrenador a jugador. Als dos ens agrada molt el futbol i a casa sempre es parla d'això, així que solem comentar els partits i li pregunto per consells. La relació és com qualsevol pare i fill, però amb el plus que té una experiència, tant com a exjugador com a entrenador, que puc aprofitar.

— Al final és com tenir dos entrenadors?

— Doncs sí i no. El meu entrenador és Raül Agné i ell és el que em diu el que he de fer futbolísticament. Amb el meu pare mai he tingut una relació més formal com la d'entrenador a jugador. És veritat que em dona consells que m'ajuden a aprendre de la seva experiència i créixer com a jugador, però va més enllà del paper d'un entrenador i estic molt agraït de tot el que m'aporta cada dia.