Toni Seligrat ja té a la seva disposició el centre del camp que tant somiava

Són els tres centrecampistes que volia Toni Seligrat en la segona meitat de la temporada i, amb 27 jornades disputades, mai han coincidit al camp. Fausto Tienza, Javi Márquez i Fran Miranda són els tres futbolistes que ocupen la medul·lar que, després de la lesió de Javier Ribelles –que no va arribar a debutar de grana–, havien de portar el pes de l’equip però, per diverses circumstàncies, no havien pogut fer-ho mai plegats. Aquest diumenge, en el marc del duel que el Nàstic disputarà a la Nucía, serà la primera ocasió en la qual, sempre que no hi hagi cap contratemps de darrera hora, se’ls podrà veure als tres. Una altra cosa, ben diferent, serà que ho facin a la vegada.

Tienza i Miranda van arribar en el mercat d’hivern i van ser, possiblement, dos dels millors fitxatges que es recorden en els últims temps al Nàstic. Dos migcampistes fets a la categoria, que saben què volen i que no intenten res que no puguin o sàpiguen fer. Senzills i pragmàtics, seran importantíssims en el que resta de temporada. Potser encara més ho serà un Javi Márquez que s’ha erigit com a únic migcampista creatiu de l’equip. Quan està bé, l’equip també ho està i això es nota. Una lesió abans de començar la temporada el va impedir estar a disposició de l’equip fins al mes de desembre i, ara al març, encara no està al cent per cent. Ara bé, al 60 o al 70, continua sent un futbolista diferencial i essencial per a un equip de Segona Divisió B.

Márquez va actuar entre les jornades 15 i 20, va patir molèsties musculars i va tornar a la 26a, a Castelló, i també va actuar aquest passat diumenge contra el Valencia Mestalla.

Pel que fa a Fran Miranda, ha jugat tots els minuts amb el Nàstic sempre que ha estat disponible. Va arribar en la 21a jornada, i va jugar-ho tot contra el Barcelona B, l’Andorra, l’Ebro, el Cornellà, el Lleida Esportiu i el Castellón. Tan sols va fallar aquest passat diumenge davant del Mestalla, i ho va fer per sanció, ja que a Castelló va veure la cinquena cartolina groga de la temporada. Pel que fa a Tienza, com que va ser l’últim a arribar en el mercat d’hivern, ha estat menys temps en el terreny de joc que Miranda. A més, molèsties musculars li han impedit jugar tot el que ell voldria. Va jugar a Cornellà i a casa contra el Lleida Esportiu i el Valencia Mestalla. Per tant, tots tres mai han coincidit en una convocatòria, ja sigui per sancions o per lesions o perquè Miranda i Tienza van arribar a mitjan temporada.

Diverses opcions

Que els tres migcampistes estiguin disponibles no significa necessàriament que hagin de jugar plegats, tot i que seria una bona opció per a Toni Seligrat, i més encara en un duel tan complicat i físic com s’espera a la Nucía. Un 4-3-3 o un 4-1-4-1 amb Tienza-Miranda-Márquez a la medul·lar, Pol Ballesteros o Pedro Martín a una banda, Carbia a l’altra i Gerard Oliva com a punta referència és una idea que, com a mínim, se li passa pel cap a un Toni Seligrat que, d’acabar-la utilitzant, deixaria enrere el 4-4-2 i el 4-2-3-1 que acostuma a utilitzar. Pot ser una opció viable la de començar amb tres migcampistes, també com pot esdevenir-ho utilitzar-la amb el partit començat, depenent de com es desenvolupi el joc i del resultat.

Goldar, Bonilla, Rueda...

Són diverses les solucions que ha anat trobant Toni Seligrat al llarg de les setmanes per a suplir les mancances d’un centre del camp que, gairebé sempre, ha estat en quadre. David Goldar sembla que ha jugat més com a migcampista que a l’eix de la defensa, que és la seva demarcació natural. Javi Bonilla, Jesús Rueda o Pol Ballesteros són altres futbolistes que, acostumats a jugar més endarrerits, han hagut d’avançar les seves respectives posicions per a ajudar a un equip que, sense que serveixi d’excusa per la mala temporada realitzada, sempre ha tingut problemes relacionats amb baixes i, aquestes, en gran mesura en el centre del camp. Per tant, Goldar podria tornar a l’eix quan es recuperi de la lesió.

Enrere queden ja els Viti, Damián Petcoff o Jorge Carreón que, per uns motius o per altres, ja no apareixen a les convocatòries de l’equip. Un no hi és, a l’altre no se l’espera i, el tercer, és definitivament futbolista del filial. Óscar Sanz també ha disputat alguns minuts amb el primer equip, però també és jugador de la Pobla i, si puja, ho farà de forma molt puntual.