La primera d'Enrique Martín (2-1)

Enrique Martín ja guanya, al mateix temps que ho fa el seu Gimnàstic de Tarragona, un equip que va derrotar a l’Oviedo en el darrer sospir gràcies a una gran diana d’Albentosa en la darrera acció de l’enfrontament.

Per primera vegada en el que va de temporada, el Nàstic va jugar amb cinc defensors. No va ser cap sorpresa, ja que és el sistema que ha donat més èxits al nou tècnic, un Enrique Martín que va pujar a Osasuna a Primera Divisió amb el 5-3-2, idèntic dibuix amb el qual va salvar a l’Albacete la passada campanya.

El que sí era una incògnita era saber quines serien les peces que compondrien l’onze de Martín. Els tres centrals estaven clars: Cadamuro, Raúl Albentosa i el retrobat Josua Mejías eren els tres centrals, mentre que Coris va actuar com a lateral dret i Brugui es va reubicar, i va actuar en el carril esquerre de la defensa.

Per davant, en la seva posició natural, van actuar Javi Márquez i David Rocha. No era tan natural la de Tete Morente, que va actuar centrat, de mitja punta, a causa de les baixes de Ramiro Guerra, lesionat, i de Fali, sancionat per acumulació d’amonestacions. A dalt, Barreiro i Luis Suárez.

Precisament, aquest darrer futbolista va ser el més actiu de tots els que hi va haver al camp. La capacitat de sacrifici i de lluita que té aquest jugador sembla infinita. Va lluitar absolutament totes les accions i, a més, va ser l’autor de la diana que va servir per a obrir la llauna.

Podria haver canviat tot als tres minuts de joc si Joselu hagués marcat una xilena, sol, davant de Becerra. La rereguarda del Nàstic es va despistar i va deixar sense marca al punta de l’Oviedo, el qual podria haver-s’ho pensat, aturar-la i xutar. Però, com que estava d’esquenes a porteria, va provar el malabarisme, que va marxar desviat per sobre del travesser.

Poc a poc, els futbolistes del Nàstic van anar entenent el sistema i el que els requeria Enrique Martín. Sebas Coris, partint des de darrere, va ser un punyal per banda dreta, buscant sempre l’esquena del rival. Tenint un soci com Luis Suárez és més senzill jugar bé, i totes les caigudes en les lluites del sud-americà van beneficiar als futbolistes de banda, sobretot a Coris.

Però el gol va arribar des de l’altre cantó. Una bona acció per banda esquerra de Javi Márquez va desembocar en una centrada del centrecampista. L’esfèrica va caure a peus de Suárez que, sense pensar-s’ho, va disparar amb cama esquerra, passant la pilota per sota de les cames d’Alfonso Herrero.

El gol era el que més necessitaven tant l’equip com l’afició que, tot i que escassa al camp, va acudir-hi amb ganes d’animar. Alguns, a més, van tenir moments per recordar a Tejera, que es va emportar sonores xiulades cada vegada que intervenia.

El Nàstic va ser millor que el rival en el que restava de primera meitat i també va començar amb més intensitat i ocasions que l’Oviedo en el segon acte. Va tenir pràcticament la sentència Luis Suárez en el 48’, però la fusta ho va impedir. Va ser en una meravellosa paret amb Manu Barreiro, qui va deixar sol al sud-americà, el qual la va creuar amb l’esquerra, sense sort. Sis minuts després, també va fregar el gol Coris, amb una arribada des del darrere en la qual Luis Suárez el va deixar sol. Tot i això, va intentar una centrada que va acaba a córner. Pocs minuts després d’aquesta acció es podria dir que es va acabar el Nàstic. Físicament parlant, clar. La baixada de l’equip va ser tal que, un Oviedo que no va proposar absolutament res, va fer-se l’amo del partit, pràcticament de forma involuntària.

Luis Suárez va ser el primer canvi que va realitzar el tècnic grana, a l’hora de joc. I és que el davanter ja no podia més. Això és el mateix que li va passar a la resta de l’equip. Físicament, una hora va poder aguantar el Nàstic, amb què, en una de les ocasions visitants, va arribar l’empat. Ibra va aprofitar, en el 64’, una pilota rebotada al pal. El futbolista se la va trobar, gairebé de forma involuntària, va afusellar un Isaac Becerra que estava venut.

A partir d’aquí, l’Oviedo va creure en la victòria, fins el punt que l’empat era el pitjor dels mals d’un Nàstic que va tirar enrere i, amb Javi Jiménez, Manu del Moral i Omar Perdomo entrant de refresc, va fer tot el possible per protegir la seva meta. Es va embrutar el duel amb l’expulsió per doble groga d’un Ramon Folch que va trigar tres minuts a abandonar el terreny de joc.

Els dos equips ja donaven per feta la igualada quan, Albentosa va obrar el miracle. Va ser una falta botada per Javi Márquez en la qual el central, amb el dorsal 9 a l’esquena, va recollir l’esfèrica i va afusellar amb cama dreta. El primer miracle d’Enrique Martín.

FITXA TÈCNICA

Nàstic. Isaac Becerra, Sebas Coris, Cadamuro, Josua Mejías, Raúl Albentosa, Brugui (Omar Perdomo, 75’), Javi Márquez, David Rocha, Tete Morente (Javi Jiménez, 65’), Manu Barreiro i Luis Suárez (Manu del Moral, 60’).

Oviedo. Alfonso Herrero, Johannesson (Javi Muñoz, 56’), Forlín, Bolaño, Javi Hernández, Mossa (Ibra, 56’), Folch, Sergio Tejera, Bárcenas, Joselu i Saúl Berjón.

Gols. 1-0, Luis Suárez (21’); 1-1, Ibra (64’); 2-1, Raúl Albentosa (93’).

Àrbitre. Aitor Gorostegui Fernández-Ortega (basc). Va mostrar la tarrgeta groga als locals Javi Márquez, Sebas Coris i Manu Barreiro; i als visitants Yoel Bárcenas i Ramon Folch (2, 81’).

Incidències. El Nou Estadi va acollir a 4.631 espectadors.