On la història del Nàstic continua viva
El nou Museu grana, ubicat a l’avinguda Catalunya, vol convertir-se en un temple per a tots els aficionats del Nàstic i de l’esport
No hi falta pràcticament res. I, si hi falta alguna cosa, no és descartable que, en els pròxims anys s’hi pugui veure exhibida. El nou Museu del Nàstic compta amb tot el que un bon nastiquer, un tarragoní o un bon aficionat al futbol volen veure. Samarretes, banderes, calçat, segells, fotografies, bufandes... De tot, perquè, sobretot, aquells que porten el Nàstic al cor puguin gaudir d’una experiència única.
Ubicat en el número 22 de l’avinguda Catalunya, el Museu del Nàstic s’ha convertit en una realitat gràcies a moltes persones. Des de dirigents actuals, fins a anteriors, passant per futbolistes, entrenadors i, fins i tot, aficionats, que han volgut posar el seu granet de sorra. Però hi ha una persona que ha motivat que el Museu tingui la quantitat d’objectes que té. Es tracta de Carlos Sanromà, el motor d’aquest projecte. Ell, però, no vol atribuir-se tot el mèrit ja que, entre d’altres, destaca «la gran ajuda que m’han ofert el doctor Frederic Adan i Pepe Fragoso». Entre els tres, però sobretot amb la insistència i el treball de Sanromà, el Museu del Nàstic ha posat els fonaments per convertir-se en el nou temple dels nastiquers.
«En aquest Museu s’hi poden trobar tot tipus d’objectes relacionats amb el Nàstic, però no necessàriament amb el futbol», explica Sanromà, orgullós de tot el que hi ha a l’espai, ja que ell hi ha participat des del principi fins al final. Un stick d’hoquei de l’any 1926 o una petició del 1905 per poder soci del Nàstic són alguns dels elements que s’hi troben. Aquesta petició, per exemple, era obligatòria, ja que «abans, havies de venir al club acompanyat d’un soci si volies ser soci del Nàstic», explica Sanromà.
Des d’un diari en el qual el títol és «El Tarragona gana al Madrid en la Castellana» fins a un Més Tarragona on se celebra el darrer ascens del Nàstic a Primera Divisió també llueixen en una de les moltes vitrines que es poden veure a la segona planta de l’immoble, ja que la primera està destinada a la nova Botiga del Nàstic.
Entrant al Museu, el primer que troba un és la joia de la corona. De fet, està ubicada entre la primera i la segona planta, a les mateixes escales. «Es tracta d’una bandera que té 91 anys, i que és una gran relíquia», detalla Sanromà, a la vegada que mostra la Copa Nacional de Lliga de la temporada 1944-45.
Tot tipus de records
Però no tot són trofeus. Samarretes i mitgetes de Cinto López, una de les persones més importants en la història de l’esport tarragoní, també mostren els seus encants al Museu, igual que un quadre de mida generosa (el que apareix en una de les imatges), que mostra el camp on abans jugava el Nàstic, ubicat a Estanislau Figueras. Va ser el primer camp de futbol on va jugar el Nàstic, encara que molts ja no ho recordin. Samarretes de jugadors de futbol com Santi Coch, Ismael Banyeres, Romà Cunillera... Tot, perquè un bon nastiquer en surti satisfet. De moment, no han fet recompte de quantes persones han visitat el Museu, tot i que Carlos Sanromà es mostra molt satisfet: «Sempre hi ha gent pel Museu, està venint força gent, i espero que el ritme continuï així o que millori». És el desig de Carlos Sanromà.
Més imatges en 360 graus del museu: AQUÍ