Com l'estudiant que pot i no vol

Desastre absolut el protagonitzat pel Nàstic a l’Estadi Francisco Artés Carrasco. Un dels dos equips no s’hi jugava res, com era el Lorca, però va semblar que fos tot el contrari, que l’únic equip amb alguna cosa sobre la taula fos el murcià. De principi a fi, el Nàstic es va mostrar vulgar. Sense ànima. Sense color. Sense res. Només una jugada aïllada de Tete Morente en el 42’, que l’extrem va fallar tot i plantar-se al davant del porter. Però ni així.

Els resultats del cap de setmana motivaven que el Nàstic pràcticament sentenciés la salvació si guanyava, però no ho va semblar. Tocarà jugar-se la salvació fins al final, o gairebé. Dependrà del propi Nàstic, que queda a quatre punts del descens amb cinc jornades per disputar-se.

El partit va acabar molt calent, amb jugadors dels dos equips increpant-se i amb Álvaro Vázquez expulsat. El davanter del Nàstic va ser objecte d’una agressió que no va veure el col·legiat, va entrar al joc del rival, i va acabar veient la vermella directa. Era el minut 92 i no hi havia res a fer, però el punta no podrà jugar contra Osasuna el pròxim diumenge.

Tornava Nano Rivas a apostar per la continuïtat. No va acabar en victòria el duel de la passada setmana a Tarragona contra el Numancia, però el tècnic del Nàstic va quedar satisfet amb el que va veure sobre la gespa. O això, o és que confia poc en el pla B i en el C.

Sense discussió, com sempre, a la porteria, on Dimitrievski no té rival. Per davant, Kakabadze en el lateral dret i, en l’esquerre, continuava Abrahám Minero, tot i que Javi Jiménez va tornar després de complir sanció. A l’eix de la rereguarda, Xavi Molina i César Arzo, amb Gaztañaga com a únic recurs a la banqueta, ja que Daisuke Suzuki va ser, dels dinou citats a Lorca, el que es va quedar fora de la convocatòria.

Per davant, els intocables Fali i Sergio Tejera i, en la línia de mitges puntes, Muñiz a una banda, Maikel Mesa pel centre i Tete a l’esquerra. L’asturià i l’andalús jugaven per la dreta i per l’esquerra, respectivament. O sigui, a cama canviada, una moda que cada dia és més habitual en el món del futbol. Al davant, la titularitat d’Álvaro Vázquez estava clara, però el que no ho estava tant era si jugaria al costat de Manu Barereiro. En apostar pel 4-2-3-1, Barreiro no tenia lloc i va haver d’esperar la seva oportunitat des de la banqueta.

El Lorca va començar el partit coneixedor que era equip de Segona Divisió B. Aquest fet era matemàtic, ja que deu minuts abans la Cultural y Deportiva Leonesa havia certificat el seu triomf davant del Córdoba (2-1), una victòria que, per cert, també li anava bé a un Nàstic que, si guanyava, se situava vuit punts per sobre de la zona de descens a Segona Divisió B.

Aquest fet de no jugar-s’hi res va motivar que el Lorca actués de forma més alegre. Sense cap pressió un jugador pot incrementar notablement el seu rendiment, fins el punt de demostrar coses que no ha pogut demostrar al llarg de tota la temporada. Dani Ojeda, ex de la Pobla, s’atrevia a tot. A caure a les bandes i a disparar d’on podia, tal com va succeir als sis minuts de joc, quan va provar a Dimitrievski xutant després d’una bona internada per banda esquerra. El macedoni, però, va aturar sense problemes.

No estava còmode el Nàstic i, a conseqüència d’això, el rival creia en tot. Pina per banda dreta i Peña per l’esquerra intentaven sorprendre pels carrils. Tot i que la voluntat la posava el Lorca, el Nàstic no patia en excés. Però aquesta manca de patiment també va motivar que els tarragonins no acabessin d’entrar del dot en el duel. Amb un tret des de la frontal, en el 13’, Maikel Mesa va provar sort, però l’esfèrica va marxar desviada. Un minut abans, Tete Morente va reclamar una falta a la frontal, força clara per cert, que no va assenyalar el col·legiat. Si ho hagués fet, hauria d’haver mostrat una cartolina. El problema, és que no se sap de quin color hauria estat.

Però dins de la grisor del partit, hi havia algun moment de claredat pel Nàstic. Com el de Muñiz, en el 35’, que va disparar una falta ben dirigida des de la frontal o, el de Tete, set minuts després. El que va fallar l’extrem de la Línea de la Concepción és d’aquelles accions que després s’acaben pagant. Gran passada de Maikel Mesa que deixa sol a Morente. Aquest, després de guanyar-li la partida per velocitat al seu marcador, dispara, davant del porter, i l’envia per la línia de fons. Era una ocasió claríssima, però el resultat no es va moure abans del descans.

Marca un vell conegut

Però sí que va variar l’electrònic molt poc després d’iniciar-se el segon temps. En la primera acció de perill dels murcians, quan encara no havien passat quatre minuts de joc, va disparar Javi Muñoz amb la mala sort pel Nàstic que el rebot va anar a parar a les botes de Dani Ojeda. El punta no va fallar i va anotar el cinquè gol en el que va de temporada.

No li va importar al Lorca ni al mateix Ojeda anar per davant en el marcador a l’hora d’anar a buscar el gol. El futbolista amb passat al filial grana va connectar un míssil des de lluny que va quedar repel·lit pel travesser. Malament anaven les coses perquè, malament, havia començat el Nàstic el segon acte.

El Nàstic, realment, va desesperar en moltes fases del partit. Hi va haver moments en el segon acte en els quals semblava que fos ell l’equip el que no s’hi jugava absolutament res. Així, el rival, podia fer i desfer com volia. Com en el 63’, quan Nando va obligar a Dimitrievski a lluir-se en un xut proper.

Barreiro i Omar

Nano va reaccionar, però l’equip, no. El tècnic va donar entrada a Barreiro per Mesa passada la mitja hora de joc i, pocs minuts després, a Omar Perdomo per Juan Muñiz. Un 4-4-2 clar, amb Tete i Morente encarregats de posar pilotes a Barreiro i a Álvaro. Futbol senzill. Però qui seguia atacant era el Lorca. Si aquest equip hagués comptat amb un parell de davanters de qualitat, possiblement el resultat hauria estat un de molt diferent.

De res va servir la rematada d’Álvaro Vázquez a un minut del final de l’enfrontament. Acció per banda esquerra de Tete Morente, que centra, ras, i remata el davanter cedit per l’Espanyol. Ho va fer a dos metres del pal dret del meta rival.

Final de partit molt brut el que es va veure a Lorca, amb Álvaro Vázquez expulsat, jugadors i membres del cos tècnic increpant-se i barallant-se sobre la gespa. Hi havia tensió, molta, i això que només hi havia un equip que s’hi jugava alguna cosa. Per cert, el que va perdre.

FITXA TÈCNICA

Lorca. Torgnascioli, Pina, Antonio López, Fran Cruz, Pomares, Peña, Nando (Tropi, 77’), Gomelt (Apeh, 66’), Javi Muñoz, Noguera i Dani Ojeda (Fede Vega, 93’).

Gimnàstic. Dimitrievski, Kakabadze, Xavi Molina, César Arzo, Abrahám Minero, Fali (Javi Márquez, 84’), Sergio Tejera, Juan Muñiz (Omar Perdomo, 66’), Maikel Mesa (Manu Barreiro, 58’), Tete Morente i Álvaro Vázquez.

Gols. 1-0, Dani Ojeda (49’).

Àrbitre. Santiago Varón Aceitón (balear). Va mostrar la targeta groga als locals Pomares, Antonio López, Apeh i Javi Muñoz; i als visitants Abrahám Minero, Xavi Molina i Juan Muñiz. Va mostrar la targeta vermella al visitant Álvaro Vázquez (92’).

Incidències. L’Estadi Francisco Artés Carrasco va acollir 2.125 espectadors.