«No vaig tardar ni 24 hores en acceptar venir al Nàstic»

—A la segona jornada de Lliga, els nostres lectors el van designar com el millor jugador del Nàstic del partit. Què el porter de l’equip sigui el millor, és bo o dolent?

— No sempre és bo, certament….

—Però arribar nou i que vostè ja hagi quallat entre els aficionats és destacable, oi?

—Sí. Sempre el més complicat és l’adaptació a un nou equip, al club, a la ciutat i en el meu cas jo vaig arribar amb menys d’una setmana de marge perquè comencés ja la lliga. A més vaig arribar a un equip que ja ve treballant junt des de fa força temps… Però suposo que la meva experiència de quan m’he sumat a altres equips, m’ha ajudat per a tractar que aquesta adaptació sigui el més ràpid possible.

—I en el seu cas concret, ja havia tingut una experiència prèvia jugant a equips de la Segona A espanyola. Això també l’ha ajudat en aquesta adaptació a l’equip?

—Si, tot i que és veritat que en les ocasions anteriors em va tocar arribar en moments diferents. El cert és que ara gaudeixo molt més d’aquesta nova aventura a Espanya perquè en els fitxatges anteriors em va tocar arribar com a reforç d’hivern i en situacions complicades pels equips, amb urgències pels resultats perquè no estaven en bona posició. En aquests moments la situació és diferent. És un equip al qual arribo a l’inici de temporada, començant des de zero i també he anat a parar a un indret on es viu molt bé, a una ciutat on et trobes molt bé i està clar que tot això ajuda a l’adaptació.

—Quant va tardar a donar-li el sí a l’oferta del Nàstic?

—No em va costar gens. En menys de 24 hores van dir que sí. Em seduïa molt la possibilitat de tornar a jugar a Espanya. És un país que als argentins se’ns dóna molt bé, principalment per l’idioma, pels costums. Hi ha molts argentins vivint aquí i per a vostès també és normal poder comptar amb argentins jugant. Això va contribuir al fet que prenguès molt ràpidament la decisió de venir.

—Com està veient l’equip? És el que s’esperava el que fins ara ha pogut compartir?

—Ha estat el que m’esperava pel fet que ja sabia que la Segona divisió és molt competitiva; qualsevol pot guanyar a qualsevol, ho he viscut quan vaig ser al Rayo Vallecano com a Córdoba. L’últim pot guanyar al primer de la classificació sense cap mena de problema. I clar, pel que fa a l’equip, en un campionat de 42 jornades és normal que porti el seu temps adaptar-se. Tot i així, portem tres jornades, no hem perdut. Òbviament ens falta guanyar per a poder donar-li un major mèrit a tota la feina que estem fent i per poder estar millor a la classificació.

— Perquè creu que està costant tant aquest inici de Lliga pel Nàstic?

—Hem tingut algunes baixes. També es tracta d’un equip que ha canviat una mica respecte de la temporada anterior, amb jugadors que ens hem incorporat també sobre el final del mercat de fitxatges i això potser afegeix una mica de dificultat i, és clar, posar-nos per davant al marcador. Sempre hem hagut de remuntar i en el futbol ‘córrer des del darrere’ és més difícil. Crec que aquest equip quan aconsegueixi posar-se per davant serà un equip dur. I tinc molta confiança en aquest equip. En el poc temps que porto veig que tenim un planter amb molts bons jugadors i de molta qualitat.

—Com veu la competència que es generarà a la posició de la porteria quan reaparegui Reina de la lesió?

—Si, esperem que aviat siguem quatre porters amb la recuperació de Manolo Reina. Sempre m’ha tocat competir d’una manera lleial, fins i tot amistosa perquè els porters compatim molt temps junts i la veritat és que m’he endut una agradable sorpresa pel nivell que hi ha a l’equip; tant Dimitri com Perales són dos grans porters. Tenen moltíssim futur: són joves però ja tenen ‘bona actualitat’. En el cas de Manolo, esperem que la seva recuperació sigui ràpida perquè és molt important per al grup. Així que m’esforço cada dia perquè sé que en el moment que baixi una mica la meva exigència personal, la competència pot fer-te perdre la posició.

—Quanta corda li queda encara a Saja?

—Mai he pensat a anar estirant la meva carrera professional. Jo vull jugar al futbol professional en la mesura que em senti bé de salut i pel que fa al meu rendiment. En quant vegi que el meu rendiment no arriba a assolir l’expectativa que tinc per jugar de manera professional, ho deixaré. Crec que per l’edat que tinc, he d’anar temporada a temporada, no puc pensar en el futur a més llarg termini. Les meves fites, per edat, són fites molt curtes. Vaig partit a partit, diumenge a diumenge, i quan arribi el final de temporada, al juny de l’any vinent, avaluaré si a mi, tant en salut com en rendiment em dóna per seguir una temporada més. Però no em poso terminis, ni per seguir ni per deixar-ho.

— Però ara mateix es considera en un moment perfectament òptim per jugar en l’àmbit professional?

—Sí, però això representa una major exigència a escala personal: més cura d’un mateix. Cada dia cal cuidar-se una mica més, descansar una mica més. Tot això porta un desgast, però per sort sempre he estat un jugador que m’he cuidat molt i no he tingut lesions importants. Però el futbol també m’ha ensenyat que cal viure del present i no del passat. El que jo hagi fet fins ara no em garanteix poder continuar jugant molts anys més, sinó que el que em garanteix seguir jugant és el que faci ara mateix, res més.