S'escapen dos punts del Nou Estadi

Fitxa tècnica

Gimnàstic. Manolo Reina, Xisco Campos (Lobato, 69’), Xavi Molina, Iago Bouzón, Mossa, Aburjania, Sergio Tejera (Lévy Madinda, 46’), Jean Luc, Archille Emaná, José Naranjo (De la Espada, 84’) i Aníbal Zurdo.

Ponferradina. Dinu, Seoane, Raillo, Ignasi Miquel, Casado, Alan Baró, Basha (William, 89’), Acorán, Aguza, Álvaro Antón (David, 77’) i Berrocal (Melero, 92’).

Gols. 0-1 Xavi Molina en pròpia porteria (2’); 1-1, José Naranjo (49’);

Àrbitre. Daniel Jesús Trujillo Suárez (Tinerfeny). Va mostrar la targeta groga als locals Sergio Tejera, Jean Luc, Xisco Campos, Aburjania i Archille Emaná; i als visitants Aguza, Ignasi Miquel, Alan i David.

Incidències. El Nou Estadi va acollir 7.272 espectadors.

La crònica

El Gimnàstic de Tarragona cedeix un empat a casa contra la Ponferradina (1-1) en un duel en el qual una acció desgraciada desemboca en el 0-1, tot i que el conjunt visitant aconsegueix refer-se i sumar un punt amb sabor a poc, però que no és el mateix que una derrota.

No va haver-hi sorpreses a l’onze, i Vicente Moreno va repetir la mateixa alineació que va empatar, el passat diumenge, a Alcorcón. A l’eix de la defensa va apostar per Xavi Molina i Iago Bouzón, prescindint de Pablo Marí, i els dos centrecampistes van tornar a ser Sergio Tejera i Aburjania. Ambdós futbolistes van anar de menys a més i, amb el pas dels minuts, es van anar trobant més a gust sobre el verd.

Qui va mostrar una cara millorada respecte les darreres cites va ser Jean Luc. El menut extrem va tornar a aportar dosis d’electricitat per banda dreta que, combinades amb la seva velocitat, van aconseguir portar de corcó la defensa rival.

Però el partit es va trencar completament quan només s’havien disputat dos minuts de joc. Una centrada sense aparent perill des de la banda esquerra d’Aguza va trobar-se amb el cap de Xavi Molina. La trajectòria de la pilota, en el moment de l’impacte de la pilota en el de la Canonja era clar: entrava. Un 0-1 que podia fer ensorrar a qualsevol. El Nàstic, però, no ho va fer.

Els primers minuts dels locals, però, van estar protagonitzats pels nervis en defensa. Alguna imprecisió de Iago Bouzón va fer enfadar el públic del Nou Estadi. Tots dos equips s’hi jugaven molt. El Nàstic, seguir a dalt i, el seu rival, endinsar-se en sorres movedisses.

Aviat va voler reaccionar el conjunt tarragoní. Tejera, als set minuts de joc, va provar-ho des de lluny, sense sort. Per cert, el migcampista va veure la cartolina groga, la que suposa la catorzena del seu compte particular aquesta temporada.

No hi havia ocasions clares, però el Nàstic empenyia més, amb una Ponferradina que, lògicament, l’esperava al darrere, còmoda amb el resultat. Aburjania va tenir un gran protagonisme, ja que no només ocupava la parcel·la del centre del camp, sinó que també s’incrustava en moltes ocasions entre els dos centrals. Ara bé, no van ser els millors 45 minuts del Nàstic els de la primera meitat d’ahir.

En el segon acte, tot va canviar. Vicente Moreno va decidir moure banqueta i va asseure a Sergio Tejera. Lévy Madinda va ser l’escollit per substituir-lo. El centre del camp grana va guanyar en pausa i en control i, tan sols quatre minuts després de l’inici del segon acte, els locals van aconseguir igualar l’electrònic. Una centrada que va venir per banda esquerra no va trobar rematador clar, i l’esfèrica va quedar a peus del pitxitxi, de José Naranjo. Des de dins de l’àrea, però en una situació llunyana, el davanter va disparar i va trencar totes les teranyines de la porteria rival.

Amb tot a pel triomf

El tècnic local va veure-ho clar. El seu equip podia emportar-se els tres punts, però necessitava una empenta. Aquesta, va arribar en forma de substitució. Lobato va substituir Xisco Campos, en un canvi netament ofensiu i una declaració d’intencions per part del tècnic valencià. Atacant, el Nàstic jugava amb defensa de tres homes, com eren Iago Bouzón, Xavi Molina i Mossa i, defensant, Lobato s’incrustava de lateral, i els tres restants completaven la rereguarda.

Es creixia més i més un Nàstic que va tenir dues ocasions molt clares. La primera, d’Emaná, en el 71’. Lobato va connectar una centrada des de l’esquerra que l’africà va rematar alt. Cinc minuts després, Mossa s’atrevia a disparar des de més de 30 metres, enviant l’esfèrica a córner.

La va tenir també la Ponferradina, que va estar a punt de callar el Nou Estadi amb un xut que es va trobar Alan. Tal com li venia, va disparar i Reina, molt ben col·locat, va desviar la pilota salvant el seu equip.

Va decidir jugar-s’ho tot l’entrenador local i va donar entrada a De la Espada substituint un José Naranjo que s’ho havia deixat tot al camp. Aquest canvi va motivar que els locals es bolquessin completament a l’àrea contrària, amb dos puntes clars, com De la Espada i Aníbal, i un Emaná que, de tant en tant, feia de les seves. Finalment, però, no es va poder evitar l’empat.