Josep Gironès: «Des d’un poble petit també es pot explicar la història del país»

Centres el relat en el context històric de les tres guerres carlines. Què va originar aquests enfrontaments?

«Te’n faig una síntesi: Ferran VII, juntament amb son pare Carles IV, van vendre Espanya. Però com que som tan rucs, el van tornar a anar a buscar, i el van tornar a fer rei. Però Ferran VII no tenia successor i el seu germà Carles volia ser el rei. Llavors hi va haver un enfrontament entre els carlistes, partidaris de Carles, i els de Ferran VII. 

Això que quedar reflectit en tres guerres i mitja, perquè hi va haver un brot que no està massa documentat. Al carlisme s’hi va apuntar la gent més tradicional, aquells propietaris rurals que tenien terres i bestiar i veien com a les ciutats la indústria agafava prestigi, generava diners i deixava l’economia agrària en gairebé testimonial. I clar, va ser el xoc entre dos mons, el tradicionalista i el modern».

Per què has volgut posar la mirada aquí?

«Perquè aquest període històric és el que va malformar l’estat Espanyol en la forma que l’hem heretat. Quan hi va haver la restitució borbònica, van tornar a anar a buscar als Borbons que per segona vegada havien estat expulsats per lladres.

 Llavors, es va muntar un sistema polític entre liberals i conservadors que, independentment del resultat de les eleccions, governaven quatre anys cadascú. I quan allò van arribar els petits nuclis urbans aïllats, van dir Hòstia, aquells paios fan la seva, naltres farem la nostra, i va aparèixer el caciquisme. 

I també aquí va començar a formar-se una Espanya governada per alts funcionaris, per tota la gent que estava al voltant de la reialesa. I no és que fruit d’aquella herència ara patim Felip VI, sinó que també patim tota la gent que té al voltant. No et pots arribar a creure als milers de persones que viuen de la reialesa, de la noblesa, de l’alt funcionariat i de l’estament militar».

Per explicar tota aquesta història, esculls un personatge, l’Home del segle. Qui va ser?

«Vaig recordar que, a la Fatarella, quan jo era petit, les dones parlaven de l’Home del segle, que era un home que havia viscut cent anys. Jo no el vaig conèixer, però el vaig agafar i li vaig atorgar un seguit d’atributs. Per exemple, vaig voler que fos un hisendat amb les característiques de ramader de l’oncle Joan de Rovelló, que era un veí que m’explicava històries.

 També vaig fer que matés a son germà, perquè jo conec molts carlistes i liberals que van matar son germà a la guerra. A partir d’aquí, vaig desgranant una història que vol ser un esquitx perquè la gent sàpiga quina reialesa, noblesa i polítics de pam i toc vam tenir».

A més, has escollit explicar-ho tot des de l’ambient rural. Concretament, la Fatarella, que és el teu poble, i la Terra Alta. Sempre tens una vocació documentalista del teu poble.

«Hauria pogut situar la història en qualsevol lloc de la Castellania d’Amposta (Terra Alta, Ribera d’Ebre, Montsià i Baix Ebre), però per proximitat, i perquè conec molt aquest territori, l’he situat allà. En una escena del llibre maten l’hereu en un forn de calç. 

Doncs bé, aquest forn de calç existeix de veritat… Com que m’ho he patejat tot, m’ho conec molt bé. També hi ha una qüestió bàsica, i és que vull que la gent s’adoni que, des d’un poble petit, aïllat fins no fa gaire, també es pot explicar la història del país».

A llibre hi ha moltes anècdotes, però la que m’ha agradat més és la que explica com es va aconseguir la independència de Roquetes.

«Va ser molt senzill. Es veu que hi havia un xicot de Roquetes que tenia molt de prestigi. També tenia calés i estava desenfeinat, així que quan la reina Isabel II va fer parada a Tortosa, se’n va anar a veure-la el campament. Allà, li va dir Escolti, jo tinc un llit de caoba. 

Vostè mateixa… I la va portar al llit de caoba i li va ensenyar una altra cosa que també era de caoba. Es veu que la va deixar baldada… Quan la reina li va demanar què volia, ja amb la bossa a punt, ell va dir: Vull la independència de Tortosa. I li va donar. Ho neguen per no desprestigiar encara més la reialesa, però se sap perfectament en quina casa va passar tot».