Ebergy inicia estudis ambientals per ajustar el disseny final de la hidroelèctrica reversible de la Fatarella i Flix

Ebergy, promotora de la central hidroelèctrica reversible d'emmagatzematge d'energia Gira de la Fatarella i Flix, ha encarregat estudis ambientals a la zona que poden condicionar el disseny final del projecte i adaptar-lo per "minimitzar" l'impacte de les grans basses i la línia elèctrica. Biodiversity Node s'encarrega de fer una primera diagnosi d'avifauna i quiròpters. 

Durant un any, es caracteritzaran les poblacions d'aus i ratpenats en una superfície de 30.115 hectàrees (ha), unes "dimensions enormes i poc habituals" en aquests estudis. "S'ha inclòs superfície addicional on, si calgués, segons els resultats de camp, es podrien canviar els traçats inicials", ha explicat Rodrigo Fernández Mellado, codirector de Biodiversity Node.

L'empresa Biodiversity Node és l'encarregada de fer els primers estudis ambientals que la promotora de la central reversible hidroelèctrica Gira (Gironès-Raimat), de la Fatarella (Terra Alta) i Flix (Ribera d'Ebre), ha encarregat amb la intenció d'ajustar el disseny del projecte i reduir el seu impacte ambiental. Els primers informes se centren en l'avifauna i els quiròpters, però se'n faran de mamífers terrestres, amfibis o rèptils, així com de vegetació, entre d'altres.

Minimitzar o compensar l'impacte de la central reversible

Els impactes que s'avaluen són "l'ocupació i eliminació" de l'hàbitat de les espècies identificades, que suposarà, sobretot, la construcció de les basses d'aigua, que tindran una capacitat de 13 hectòmetres cúbics cadascuna. Pel que fa a les línies elèctriques s'identificarà el risc d'impacte de les aus amb la infraestructura energètica. La planta tindrà una potència de fins a 1.500 MW i 12,5 GWh de capacitat d'emmagatzematge d'energia.

"Amb la informació que obtinguem amb aquesta anàlisi, es podrà plantejar mesures que mitiguin els impactes, ja sigui el canvi d'ubicació de la infraestructura, o mesures correctores perquè la infraestructura s'adapti -a l'entorn-", ha explicat el codirector de Biodiversity Node, Rodrigo Fernández Mellado. Fins i tot es plantejaran "mesures compensatòries per a aquells impactes que no hi hagi manera d'evitar ni corregir", ha afegit.

Ebergy rep mensualment informes dels avenços d'aquest estudi, que es traslladen als enginyers i dissenyadors del projecte, perquè "estiguin totalment informats sobre la presència d'aus que puguin necessitar una modificació del projecte o que vagin tenint pistes dels corredors més viables per a la línia elèctrica", ha apuntat Fernández Mellado. "No és un estudi independent que quan el tinguem acabat es donarà al promotor, i ja està. Hi ha una interacció contínua perquè les mesures es vagin decidint segons avancem en coneixements del territori", ha remarcat el biòleg.

Àrea d'estudi poc habitual

Una de les particularitats de l'estudi és la superfície que abasta, més de 30.100 hectàrees, gens habitual en aquesta mena de diagnosis. Compren l'àrea que hi ha entre la Fatarella, Ascó, Flix Riba-roja d'Ebre, Faió (Baix Aragó - Casp), Almatret (Segrià), i en sentit nord-oest, fins passada l'N-211 a Mequinensa (Baix Cinca). "Ho fem així perquè la línia elèctrica i les basses - de la central- són de grans dimensions i en funció dels resultats de camp que obtinguem, s'estudiaran diferents alternatives i es canviaran els traçats, si calgués", ha explicat Rodrigo Fernández Mellado, codirector de Biodiversity Node.

Aquesta "superfície tan gran" d'estudi implica desplegar un equip multidisciplinari, dotat amb vehicles adequats per als terrenys on s'han de moure, ja que l'equip de Biodiversity Node assenyala que hi ha "molts barrancs i terrenys molt argilosos de grans pendents".

Un ampli treball de camp

L'estudi de l'avifauna i els quiròpters va començar al mes d'octubre de 2025 i s'allargarà fins al setembre d'enguany. Com ha detallat Rodrigo Fernández Mellado, caracteritzaran les poblacions d'aus i de ratpenats, sobretot les espècies més amenaçades segons els catàlegs de protecció estatals i nacionals. Per dur a terme la diagnosi es fan observacions mensuals amb un equip de camp que recorre tot l'àmbit d'estudi durant uns deu dies. Una de les tècniques encarregades d'aquesta tasca és Esther Charles Jordán.

Pel que fa a les aus, la consultora ambiental explica que transiten tots els camins de la zona i fan parades per fer observacions cada 500 metres, amb prismàtics d'alta precisió i telescopi. Charles Jordán ha detallat que en cada parada identifiquen l'espècie, el lloc on s'ha vist els exemplars, l'hàbitat característic d'aquella zona i si hi estan de pas, alimentant-se o reproduint-se. També es recull la direcció i l'altura de vol per identificar corredors d'avifauna i "mitigar possibles col·lisions amb la xarxa elèctrica".

L'equip de Biodiversity ha ubicat deu estacions d'escolta, sobretot de petits ocells passeriformes o cantaires, i vint-i-una estacions d'escolta més per aus nocturnes, sobretot les rapinyaires com els mussols o ducs, entre d'altres. Finalment, s'han determinat set punts d'observació en altura identifiquen les grans aus rapaces, com l'àliga real o la cuabarrada. Una d'aquestes estacions d'observació és el Mirador de la Ribera d'Ebre, des d'on s'albira tota la vall del riu Ebre a l'altura de Riba-roja i Flix i fins a Ascó. En aquest espai és on s'ha d'ubicar una de les basses de la central hidroelèctrica.

Per als quiròpters s'utilitzen gravadores especials que recullen els ultrasons d'aquests animals -inaudibles per als humans- (ecolocalització). Les gravacions passen per una sèrie de programes informàtics específics que amb els sonogrames, les freqüències i la forma del crit poden quantificar els moviments i l'activitat dels ratpenats, les espècies que hi ha a la zona, l'ús que fan de l'hàbitat, i quin impacte reben de l'activitat humana. També s'observen els refugis identificats i es fan estudis visuals.

Canvis en l'ecosistema descartats

No està previst tampoc que les noves basses d'aigua acabin generant un nou ecosistema a la zona ni canvis en la biodiversitat actual. El seu "ús intensiu i el seu propi funcionament" - s'ompliran i buidaran gairebé cada dia-, "no ho permetrà", segons els experts. "No hem de pensar en un aiguamoll o zona humida. Seran basses impermeabilitzades, per evitar fugues i la gestió de l'aigua no permetrà que es crea una comunitat de fauna que pugui viure contínuament aquí", ha assegurat el codirector de Biodiversity Node.