Ratifiquen als jutjats la querella per risc catastròfic en la gestió de la presa de Riba-roja contra Endesa i la CHE

L'associació Sediments i set entitats ambientalistes han ratificat aquest dilluns al matí al jutjat d'Amposta la querella presentada el passat octubre contra Endesa i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) per un suposat delicte contra la seguretat col·lectiva risc catastròfic en la gestió de l'embassament de Riba-roja. 

Argumenten que la companyia que gestiona la presa desconeix realment si els desguassos de fons es troben operatius i, per tant, no s'hi podria fer circular aigua en cas d'emergència. Això, alerten, estaria comprometent la seguretat dels milers d'habitants, dels municipis i els usuaris d'aigües avall del pantà. Sediments ha tornat a reclamar a les institucions de les Terres de l'Ebre que se sumin a la denúncia.

Presentada inicialment el 17 d'octubre passat, els querellants han tornat al jutjat d'Amposta per ratificar la denúncia i reforçar l'obertura de diligències prèvies per investigar judicialment el cas. Segons ha explicat l'advocada Isa Castell, de Juristes de les Terres de l'Ebre per les Llibertats, entitat que assessora i col·labora amb els querellants, el tràmit ha de desembocar en la declaració de les entitats denunciants perquè exposin de forma concreta els seus arguments. En el marc de la investigació, també se citaran a declarar responsables d'Endesa i la CHE com a querellades.

El president de l'associació Sediments, Josep Juan, ha reclamat que s'investigui si realment els desguassos de fons es poden utilitzar realment amb càrrega d'aigua. Ha recordat que la companyia va admetre en declaracions a l'ACN que les comportes s'obrien -primer d'un costat i, posteriorment, de l'altre- però sense circulació d'aigua per l'interior. «No sabem si estan operatius o no. Pot ser que hagi un tap de sediments i no pugui circular. En un cas d'emergència no es podrien utilitzar els desguassos de fons i l'operació estaria compromesa», ha sentenciat.

Juan ha lamentat que les institucions de les Terres de l'Ebre, malgrat els perills que aquesta situació podria representar per a la població, municipis i usuaris riu avall, encara no s'hagin implicat a l'hora de demanar una investigació formal del cas. «Si la societat civil no som capaços d'investigar això tenim una societat poc democràtica, en la qual no hi ha transparència a l'hora de saber què passa en aquestes preses».

També ha recordat el «despropòsit» que els embassaments continuïn retenint els sediments que necessita el Delta -un cas que han denunciat a Fiscalia per un presumpte cas de «delicte ambiental»- així com el fet que la central hidroelèctrica de Flix estigui funcionant amb la concessió caducada després de 75 anys, que podria ser objecte d'una nova acció judicial per part de l'entitat.