Els alcaldes demanen màxima celeritat en l'arribada dels ajuts estatals per als incendis del Baix Ebre

Els alcaldes dels municipis afectats pels incendis del Baix Ebre i la Segarra que han estat reconeguts pel govern espanyol com a afectats per una emergència de protecció civil reclamen la màxima celeritat possible en l'arribada dels ajuts. 

Una rapidesa que consideren essencial per garantir que els agricultors i ramaders afectats puguin mantenir la seva activitat i, així, frenar el despoblament rural al mateix temps que fomentar una millor gestió forestal contra futurs incendis. D'entrada, els governs municipals valoren positivament la declaració del Consell de Ministres però recorden que encara no s'ha quantificat la dotació econòmica i que caldrà analitzar el contingut del decret que desenvolupi els requisits per accedir als ajuts.

"A partir d'ara s'obre un camí que pot ser llarg", ha declarat a l'ACN l'alcalde de Paüls, Enric Adell, després de valorar positivament la declaració del que antigament es coneixia com a zona catastròfica. És el que havien demanat els alcaldes des d'un primer moment i, entenen, el primer pas en la línia de poder reparar els danys que va causar el foc.

Però, assumeix, no serà fàcil poder disposar dels recursos econòmics. "Si cobrem a l'any 2026 ja serà un gran què", aventura Adell. Ara, toca que les "bones paraules" d'aquesta declaració es transformin en fets de la forma més ràpida possible. D'això en depèn, assegura l'alcalde, la continuïtat de moltes explotacions agrícoles de la zona que van resultar afectades de ple per les flames.

"Si triguen molt a arribar hi haurà gent que canviarà de feina perquè no ingressarà ni un euro i la seva família no pot continuar vivint", avisa. "Això vol dir que aquestes terres ja no es recuperaran i s'abandonaran: d'aquí 10 o 15 anys el bosc tornarà a estar igual o pitjor del que estava ara", ha subratllat. 

Creu que els episodis d'aquest estiu han d'acabar suposant un "punt d'inflexió" en les polítiques de "no gestió" del territori que s'estan aplicant des de fa dècades. "Si la gent no és capaç de veure que després d'aquestes desgràcies que s'han emportat pel camí un munt de zones cremades, però també moltes vides, la gent no reflexiona seria una falta de respecte, de sentit comú", conclou.

Per tot plegat, reclama canvis "urgents" a les administracions supramunicipals, polítiques d'abast global que reverteixin l'abandonament dels espais rurals i forestals amb dotacions de recursos anuals. "Per les dades que he anat escoltant, apagar l'incendi va costar uns 60 milions. Si s'hagués fet un altre tipus de gestió i s'haguessin destinat, ja no dic 60, 30, ni 20, cinc milions d'euros, per posar una dada, estic segur que no hauria tingut la meitat de la virulència", ha conclòs.