L'Ajuntament del Perelló regularà la instal·lació de renovables: «Ja hi hem contribuït prou»

L'Ajuntament del Perelló regularà la instal·lació d'energies renovables al terme municipal. Com ha explicat l'alcalde Samuel Ferré, amb la repotenciació del parc Colladetes, que es va inaugurar el 1999 i ara passarà de 54 aerogeneradors a 6 grans turbines eòliques, el consistori ha posat en marxa la modificació del POUM amb la voluntat de limitar les zones i els criteris d'implantació. 

La proposta s'enviarà aviat a l'Oficina de Medi Ambient de les Terres de l'Ebre i després passarà pel plenari. Les llicències se suspendran un any mentre es tramita l'aprovació definitiva a Urbanisme. L'alcalde defensa que la transició energètica ha de ser justa i equitativa al país. «Ja hem contribuït prou i volem decidir les regles del joc», ha defensat.

El Perelló, al Baix Ebre, va ser dels primers municipis on es van construir centrals eòliques. Al poble consideren que la implantació eòlica «és una cosa històrica», ja que conviuen amb els aerogeneradors des de final del segle passat. El 1999 es va inaugurar la primera fase de la central Colladetes, que un any més tard ja tenia en funcionament els 54 aerogeneradors actuals (36,64 MW).

El parc el va inaugurar el llavors president de la Generalitat, Jordi Pujol. Un anys més tard, el 2008, el president José Montilla inaugurava el que era l'aerogenerador més gran de Catalunya, de 140 metres d'altura i 3 MW de potència. També el president Pere Aragonès va ser l'encarregat de posar en marxa l'ampliació de la Collada que té, des de 2023, dos aerogeneradors de 200 metres d'altura i 7,5 MW.

Actualment, al Perelló hi ha en funcionament 74 molins de vent, amb els 17 del parc Calobres i els 54 de Colladetes i els esmentats. Dels projectes en tràmit, la promotora Enervent preveu substituir els 54 molins de vent de Colladetes, «obsolets», per 6 aerogeneradors d'última generació i també de grans dimensions – uns 200 metres d'altura-. La central produirà la mateixa energia que fins ara, la necessària per abastir 33.000 llars.

L'empresa eòlica també ha projectat a la zona el parc eòlic Ampliació Colladetes, una segona central de 4 aerogeneradors i 13,37 MW de potència, que compta amb la declaració d'utilitat pública i l'autorització administrativa de construcció de les seves infraestructures d'evacuació des de final de l'any passat. Aquest projecte, a més, ha sigut el primer i únic nou projecte de renovables de les Terres de l'Ebre que es regirà pel decret d'emergència climàtica 16/2019, ja que la sol·licitud d'autorització es va presentar a tràmit un dia abans que l'actual decret de renovables.

Les regles del joc

Amb ell projecte de repotenciació de Colladetes sobre la taula i de l'allau de projectes energètics que es van projectant al terme i als municipis i comarques veïnes, l'Ajuntament del Perelló ha decidit «ordenar» la implantació de renovables. La manera, com ja han fet altres poblacions ebrenques com Tivissa o Gandesa, és la modificació del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM). «Que el municipi i els veïns puguem decidir quines són les regles del joc que volem per al nostre poble quant a la implantació de les energies renovables, tant les eòliques com les solars, que cada vegada estan més en augment a tot arreu», ha explicat l'alcalde Samuel Ferré.

L'objectiu de la modificació del POUM és limitar les zones d'implantació a les parts del terme que ja estan afectades i determinar els criteris de seguretat i densitat de futurs projectes. En els terminis d'informació publica, qualsevol, veí o entitat hi podrà fer les aportacions pertinents. Ferré insisteix que es vol evitar, com ha passat darrerament, que qualsevol dia apareguin sol·licituds de projectes a l'Ajuntament contra els que difícilment es pot fer res si superen els tràmits i el Govern els declara d'utilitat pública.

Una transició energètica justa

El Perelló no es nega a ser solidari i contribuir en la transició energètica que ha de fer el país, sobretot si es vol assolir els objectius marcats el 2030 i el 2050, però el municipi reclama que aquesta transició ha de ser més equitativa i justa. «L'hem de fer entre totes i tots», reivindica l'alcalde. Samuel Ferré defensa que el poble «ha contribuït prou» en la generació de renovables i si ha de continuar fent-ho, ha de poder «posar els condicionants».

Amb la regulació, es vol posar fi a la discriminació que pateixen els territoris ebrencs respecte a la implantació d'eòlica i solar i que s'equiparin els incentius respecte a la resta de territori a Catalunya. «No es tracta del victimisme del sud, però Catalunya és molt gran i de sol i vent en fa en molts llocs», ha apuntat.

Ferré insisteix que cada municipi ha de ser autònom a l'hora de decidir si vol o no vol parcs eòlics i solars al terme municipal i lamenta que els ajuntaments hagin d'abocar «molts recursos i esforços» a fer una regulació a través de les normes urbanístiques, que s'hauria d'haver plantejat i regulat amb la normativa del Govern.