Expert de la URV: una millor gestió forestal afavorirà que els incendis «avancin més lentament»

L'investigador del Grup de Recerca GRATET. Anàlisi Territorial i Estudis Turístics i degà de la Facultat de Turisme i Geografia de la Universitat Rovira i Virgili, Òscar Saladié, ha afirmat que tot el que es faci de gestió forestal afavorirà que els incendis «avancin més lentament» i, que, per tant, sigui possible aturar-los i controlar-los més aviat. 

L'expert ha assegurat que des de l'incendi d'Horta de Sant Joan el 2009 no s'ha avançat prou en l'àmbit de la gestió forestal: «Estem lluny, hi ha zones on s'ha fet gestió i en altres no; en conseqüència, és necessari que hi hagi més superfície forestal arbrada on es realitzin plans de gestió per tal de treure un aprofitament i per reduir el risc», ha expressat en una entrevista a l'ACN.

Saladié ha explicat que l'orografia complicada, amb barrancs, muntanyes, desnivells, orientacions diferents, una «gran» quantitat de combustible disponible dels boscos, conjuntament amb el fort vent de mestral que va bufar el primer dia de l'incendi de Paüls han provocat que el foc hagi «agafat aquesta magnitud». En aquest sentit, ha asseverat que una gestió forestal no hagués impedit el foc, però, en canvi, sí que hagués alentit. «Això donaria oportunitat als equips d'extinció de poder actuar d'una manera més eficaç», ha dit.

Per això, ha afirmat que una millor gestió forestal afavoriria que els incendis avancessin més lentament. «La qüestió és que a Catalunya la major part de la superfície forestal, boscos i altres tipus de comunitats està en mans de privades, són terrenys particulars. Hi ha algunes zones, entre elles també les Terres de l'Ebre, on hi ha boscos i terrenys que són del comú, però la majoria són privats», ha recordat. Tot i això, ha defensat que es tracta d'un interès general, per la qual cosa, és necessari que se'ls doni suport des de les administracions.

Alhora, ha assenyalat que s'ha de fer una gestió «adequada, ordenada i planificada» per part dels professionals. Per a ell, l'estratègia de cremes prescrites són unes mesures a mantenir. «Hi ha establerts uns períodes de temps en els quals es poden fer aquestes cremes de restes de poda i material dels camps, penso que està bé que hi hagi aquest control», ha afegit. A més, ha opinat que aquestes cremes s'han de mantenir perquè el paisatge agrícola ha canviat molt en els darreres dècades. «Fa 50 anys, la superfície agrícola era molt més gran que l'actualitat; els camps feien de tallafocs», ha comentat.

«Queda molt per fer des del punt de vista de la gestió forestal»

L'incendi d'Horta de Sant Joan de fa gairebé dues dècades va marcar un abans i un després en les tasques d'extinció dels focs a Catalunya. Saladié ha assegurat que des de llavors no s'ha avançat prou en la gestió i prevenció dels incendis. «Queda molt per fer des del punt de vista de la gestió forestal», ha comentat.

Preguntat sobre si el canvi climàtic ha accentuat la virulència dels incendis, Saladié ha dit que caldrà acostumar-se al fet que els incendis avançaran ràpidament quan es trobin amb les variables d'una orografia complexa, amb molt combustible disponible, humitats baixes i altes temperatures.

Pel que fa a les cases d'urbanitzacions i masies disseminades, Saladié argumenta que suposen una problemàtica perquè ara ja no estan tan allunyades de la massa forestal arran de l'abandonament dels camps. De fet, ha explicat que fa uns anys el risc «era menor» perquè les condicions perquè es produïssin els incendis «no eren tan evidents». Per aquesta raó, ha tancat que s'han de prendre són mesures preventives.