Pas endavant perquè Campredó tingui operativa una central de biometà a partir del 2027

Genia Bionergy, empresa valenciana participada per Repsol, promou la construcció d'una planta de biometà a Campredó per reaprofitar i valoritzar energèticament els residus de les granges i explotacions agrícoles de la zona. Preveu produir 93 GW/h a l'any de biometà que s'injectarà a la xarxa de transport, tractant 127.000 tones de purins, gallinassa, restes de poda o residus orgànics. 

La societat ha iniciat els tràmits davant l'Ajuntament de Tortosa amb la idea de posar-la en marxa el 2027. Preveu invertir entre 15 i 20 milions d'euros i generar 30 llocs de treball. El govern municipal confia que ajudarà a resoldre el problema de les dejeccions ramaderes. El promotor sosté que el sistema de funcionament minimitzarà les males olors.

La planta, si acaba prosperant seria la segona en marxa a les Terres de l'Ebre després de la de la Galera, està projectada en uns terrenys particulars de 8,5 hectàrees prop del polígon industrial Catalunya Sud i vora el camí del Ranxero. 

Una ubicació, segons asseguren els responsables de Genia Bionergy, que s'ha escollit per poder reduir i racionalitzar la logística del transport de la matèria orgànica amb camions o minimitzar les possibles olors que pugui generar. També per la proximitat del gasoducte de distribució on s'ha de connectar. L'empresa assegura que ja disposen de consumidors disposats a adquirir aquest biometà.

La idea és que pugui acollir els residus de la majoria de les setze granges que es troben a la zona de Campredó -la majoria de les quals a menys de tres quilòmetres del nucli urbà-. Esperen poder arribar a rebre matèria orgànica de fins a 50 quilòmetres de distància. La planta es nodriria en un 80% de dejeccions ramaderes, però també de restes vegetals, de l'agroindústria i obre la porta a utilitzar la fracció orgànica de la recollida selectiva.

A través de digestors i gràcies a l'ús de bactèries s'acabaria obtenint biogàs que, depurat posteriorment, permetria aconseguir biometà -amb un major potencial- Un combustible totalment equiparable al gas natural però considerat renovable perquè el processament dels residus orgànics que ja haurien captat amb anterioritat el CO2 i no produeix emissions. El procés també aportarà aigua depurada i compost orgànic per abonar els camps.

El gerent de Genia Bionergy, Gabriel Butler, ha subratllat que «es tracta d'un projecte que desenvolupa l'economia circular» al mateix temps que contribueix a la descarbonització de l'activitat econòmica i potencia el sector primari de l'entorn. «Millorarà la competitivitat de la ramaderia», ha insistit, tot apuntant que el tractament de la matèria orgànica permetrà reduir els problemes d'olors, contaminació dels sòls o aqüífers.

Recintes confinats per evitar males olors

Per la seva banda, el responsable de Desenvolupament de Negoci de l'Emporesa, César Casasnovas, ha concretat que el procés es desenvoluparà en zones «confinades» i «tancades» per evitar que les dejeccions generin males olors. Amb aquesta idea, ha afegit, l'entrada d'aquests materials es coordinarà logísticament amb els ramaders perquè es pugui fer al mateix ritme que la producció de forma sostinguda al llarg de l'any.

Els promotors just acaben d'iniciar els tràmits administratius per a la instal·lació. Segons ha concretat l'alcalde de Tortosa, Jordi Jordan, han presentat un avanç del Pla Especial Urbanístic i l'Avaluació d'Impacte Ambiental al consistori. Un cop passi la documentació a mans del Departament d'Acció Climàtica, caldrà valorar si el projecte supera l'àmbit municipal. En aquest cas seria la Comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre (CUTE) la que assumiria la tramitació. Els promotors calculen poden culminar el procediment en un màxim de dos anys i començar a funcionar el 2027.

En clau local, l'alcalde de Tortosa ha celebrat la iniciativa com una «indústria neta» que pot ajudar a la gestió dels residus ramaders i orgànics transformant-los en un «gas ecològic». També ha destacat la creació de llocs de treball que pot generar: uns 50 durant la construcció, així com entre 10 i 12 llocs directes i entre 20 i 25 indirectes quan es posi en marxa.

Per la seva banda, l'alcalde de l'EMD de Campredó, Damià Grau, ha celebrat la iniciativa i ha apuntat que el sector primari veu com la implantació ajudarà a resoldre el problema de les dejeccions. «Hi veiem més una solució que un problema», ha argumentat, tot recordant que els veïns ja han patit problemes de plagues de mosques per les acumulacions properes de fems i gallinasses.

Et pot interessar: