La CHE calcula que l'avinguda controlada ha mobilitzat entre 10.000 i 15.000 tones de sediments Ebre avall

La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) calcula que l'avinguda controlada durant 24 hores des dels embassaments del tram final del riu podria haver arribat a mobilitzar entre 10.000 i 15.000 tones de sediments. Tot i que els valors de terbolesa, al voltant dels 100 unitats, no han estat tan elevats com a la crescuda natural del mes de febrer, el cap de l'Oficina de Planificació Hidrològica de l'organisme, Miguel Ángel García Vera, ha destacat que s'han mantingut alts durant tot l'episodi. 

Si bé es tracta de càlculs "molt preliminars", segons ha remarcat el mateix García Vera, les primeres conclusions permeten apuntar que l'episodi ha registrat aportacions "força acceptables" en comparació als anteriors (en alguns casos han pogut arribar a les 20.000 tones). Així ho feia preveure, d'entrada, el fet que la crescuda de febrer, amb diverses puntes elevades, rentés els sediments de la llera.

Un dels aspectes que han pogut detectar és que els valors de terbolesa elevats s'hagin detectat de forma més o menys sostinguda al llarg de l'episodi, formant un altiplà en la forma de la gràfica. També apunten l'elevat grau d'aquest mateix paràmetre detectat a l'interior del mateix embassament de Riba-roja d'Ebre. "La baixada del nivell ha pogut condicionar una mobilitat més gran de sediments que en anteriors ocasions", ha precisat.

Ara, els tècnics estudien si aquests sediments han superat la presa del pantà, des d'on s'ha alliberat un cabal de 1.450 metres cúbics per segon entre dimarts poc abans de les dotze del migdia i aquest dimecres al migdia, quan ha començat a descendir progressivament. És el primer cop que aquesta operació s'allarga durant 24 hores, ha destacat el responsable de la CHE.

L'equip encapçalat per la CHE i amb la participació de personal de l'empresa pública CEDEX, així com les universitats de Lleida, UPC, Politècnica de Madrid i València ha tornat per segon any consecutiu per monitoritzar l'episodi. També prenen mostres hidro-químics i físico-químics del riu crescut. Ho fan des dels diferents ponts del curs baix del riu i fins al Delta. Des de l'embassament, fins a Delta, l'avinguda pot trigar fins a setze hores a arribar.

Un torpede per recollir mostres de graves i arenes

Una de les novetats que s'ha incorporat enguany també als estudis posteriors és l'assaig "experimental" per intentar quantificar el trànsit de sediments més grans, com arenes i graves, que són arrossegats pel llit fluvial durant les avingudes juntament amb els llims en suspensió. Amb l'ajut d'un torpede metàl·lic de 70 quilos amb una bossa dirigit per un camió grua, els tècnics han intentat atrapar mostres, a diverses distàncies de la llera i profunditats, en punts com l'embarcador de Sant Jaume d'Enveja.

"La quantitat que hem recollit no és molt alta. Traiem pocs grams cada vegada que l'introduïm. Això vol dir que el transport de fons no és massa important. Però ho estem caracteritzant i ho analitzarem", ha declarat a peu d'embarcador García Vera. Ha remarcat la complexitat d'aportar riu avall aquest tipus concret de materials, claus per al manteniment de la morfologia deltaica, en contraposició amb els sediments fins (que poden contrarestar la subsidència, però que la dinàmica marina del Delta sol acabar escampant a grans distàncies), majoritàriament predominants als embassaments.

Totes les dades recollides, incloses aquestes, seran utilitzades per estudiar i modelitzar el comportament del tram final del riu durant aquests episodis. La idea, segons ha remarcat, és poder millorar la metodologia en futures campanyes per seguir avançant en el coneixement de la millora forma de recuperar el trànsit de materials dins de l'anomenada Estratègia GISDE (Gestió Integral de Sediments a la Demarcació Hidrogràfica de l'Ebre).

Estratègia GISDE i clima social favorable

En aquest sentit, García Vera s'ha mostrat obert a estudiar la inclusió d'una crescuda anual amb un cabal major i durant més temps, com la d'aquests dies, dins de la nova planificació hidrològica de la conca de l'Ebre, que ha de ser aprovada el 2027 i que es troba en fase de definició. El Pla Hidrològic de l'Ebre en vigor n'incorpora dues de puntuals, a la primavera i la tardor, ideades principalment per netejar la llera de macròfits i aportar sediments. Entre les opcions que s'estudiaran ara, ha precisat, s'inclou la possibilitat de convertir les dues actuals en una de més gran i una segona de menors dimensions.

"És una estratègia demandada pel territori, no només la gent del baix Ebre, sinó tota la conca demanar recuperar el trànsit sedimentari perquè els volums no s'aterrin i tenir la màxima aigua disponible i recuperar la dinàmica natural, que és interessant. A més hi ha un ambient social molt bo per treballar en aquesta línia. Es planteja treballar de forma coordinada, conjunta, claredat i fent la millor gestió possible treballant no només pensant en l'aigua i la qualitat química, sinó també en els sediments", ha conclòs.