Les Terres de l’Ebre recorden les víctimes de la batalla de l’Ebre 87 anys després del seu final

El nebot d'Arthur Johnson, un brigadista canadenc que va morir a Gandesa durant la batalla de l'Ebre, ha estat present en l'homenatge que aquest diumenge s'ha fet al seu tiet. Aquest és el primer reconeixement institucional que la família ha rebut, més de vuit dècades després d'aquest episodi. 

«Els desapareguts no tenen una veu, alguns són desconeguts, altres oblidats. Un historiador canadenc va dir un cop 'els desapareguts són sagrats, mereixen honor i dignitat' i aquest bonic memorial fa això, és un espai sagrat», ha assenyalat Andrew Johnson. 

Per la seva part, el conseller Ramon Espadaler ha afirmat que la llei de memòria democràtica avança segons «els ritmes previstos», si bé el Govern encara no concreta quan podria estar enllestida.

El Memorial de les Camposines, a la Fatarella (Terra Alta), ha tornat a ser punt de trobada per a familiars de víctimes i combatents de la batalla de l'Ebre en el dia que es compleixen 87 anys del final d'aquest episodi de la guerra civil espanyola. En aquesta ocasió, el memorial ha sumat 78 noms de víctimes, que eleven fins a 1.984 les persones que es recorden en aquest indret que s'ha tornat a omplir de clavells vermells.

Una de les persones que s'hi recorden des d'ara va ser el brigadista canadenc Arthur Johnson, qui amb 22 anys va morir a Gandesa. Malgrat tenir poca informació sobre com van ser els últims dies de l'Arthur, la seva família en reivindica el llegat i la memòria tant d'ell com de la resta de combatents.

«La família va quedar afectada per la seva pèrdua, era un jove brillant i curiós. Crec que va afectar un parell de generacions posteriors», ha assenyalat a l'ACN el seu nebot, l'Andrew Johnson. Aquest és el primer cop que es recorda a Johnson en un acte institucional, un gest que la família ha agraït. 

«La meva família està orgullosa que lluités en contra del feixisme i en favor de la llibertat.  Al mateix temps, també hi havia un perill a Europa. Crec que és important que reconeguem i honrem aquells que van caure en acte de batalla. El fet de combatre l'autoritarisme i el feixisme continua sent rellevant avui en dia», ha afegit.

Les restes d'Arthur Johnson, com les de tantes altres víctimes de la guerra, encara no s'han pogut localitzar si bé la família no perd l'esperança i participa en el programa d'identificació genètica amb l'esperança que en un futur puguin tancar el dol trobant el seu cos. 

Es tracta d'una història compartida amb d'altres, com la M. Antònia Martí, de Cambrils; en el seu cas, la família mai ha sabut on descansen les restes de dos tiets, qui van morir a conseqüència de la batalla de l'Ebre. «S'ha de preservar la democràcia, no es pot perdre, que la gent conegui el que va passar perquè no es repeteixi», ha assenyalat Martí.

El fet de tenir un punt on portar flors i tenir un record per als familiars desapareguts, com passa al Memorial de les Camposines, també representa un element important per gestionar dols familiars. «És una manera de reconèixe'ls i donar-los el seu lloc», ha indicat Agnès Benet, qui ha inscrit recentment un germà de la seva àvia que va formar part de la lleva del Biberó. Per a Benet, seguir buscant respostes sobre què li va passar i on es troba el seu cos representa «una responsabilitat» que tenen les generacions més joves en un moment en què «la ferida està una mica més tancada».

Altres actes de record

L'homenatge anual a les víctimes de la batalla de l'Ebre se suma a d'altres actes de memòria democràtica, com és el cas del projecte 'Llambordes del record', impulsat per l'Associació de víctimes de la repressió franquista a Tarragona i que reivindica persones que van ser afusellades o mortes a les presons. 

En aquesta ocasió, s'ha col·locat una llamborda a Tortosa, en honor a l'últim alcalde republicà de la capital del Baix Ebre, Josep Rodríguez i Martínez. El batlle tortosí va ser sotmès a un consell de guerra sumaríssim, condemnat a pena de mort, afusellat l'agost de 1939 a la Muntanya de l'Oliva de Tarragona i enterrat a la fossa comuna del cementiri. Aquest cap de setmana també s'ha col·locat una altra llamborda a Falset (Priorat), en honor al militant Lluís Martí i Vernet.

Coincidint amb l'efemèride del final de la batalla de l'Ebre, aquest cap de setmana també s'ha celebrat la recreació històrica que escenifica els últims dies d'aquest episodi. Com a novetat, enguany s'ha incorporat un ball de plaça ambientat als anys 30, per rememorar la nit de Sant Jaume amb un repertori musical previ a la guerra civil espanyola. 

Al llarg de les tres jornades de recreació no han faltat efectes especials, vehicles originals i una acurada ambientació per reviure el moment de la retirada de les tropes republicanes i el pas del riu Ebre. Tot plegat s'ha completat amb la projecció de documentals, una caminada pels espais de la batalla i l'entrega del guardó Pont de Ferro, un reconeixement que ret homenatge a aquelles persones i entitats que han contribuït en la defensa de la memòria democràtica a les Terres de l'Ebre.

La llei de memòria democràtica avança segons «els ritmes previstos»

Durant l'acte d'aquest diumenge, el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, ha reiterat la importància de «transmetre als més joves la lluita i el valor de la democràcia» amb actes que tenen com a pilars «la veritat, la justícia i la reparació». 

Pel que fa a la llei de memòria democràtica, Espadaler ha afirmat que està «avançant» al Parlament i que ho està fent segons «els ritmes previstos». En aquest sentit, ha indicat que els grups parlamentaris estan fent-hi aportacions, si bé d'altres «s'han autoexclòs» i «no els esperaran».