L'ocupació s'accelera a les Terres de l'Ebre, segons un estudi de la URV

L'Informe d'Economia Local i Regional 2024 elaborat per la Càtedra d'Economia Local i Regional de la Universitat Rovira i Virgili (URV) mostra que les Terres de l'Ebre van tancar el 2024 amb dades positives en ocupació, activitat industrial i demografia. «L'estructura productiva ebrenca mostra símptomes clars de reactivació, especialment en indústria i serveis. Però cal no oblidar que arrosseguem desequilibris territorials i sectorials greus: el primari continua en caiguda lliure, el treball autònom retrocedeix i comarques com la Terra Alta segueixen perdent població», ha explicat el director de la Càtedra, Miquel Àngel Bové.

A les Terres de l'Ebre la taxa d'atur es va situar al 12,67% al tancament de 2024, una millora significativa respecte al 14,88% de l'any anterior. Comparativament, Catalunya es va situar al 9,35%. Des de 2019, la regió ha guanyat un 9,3% d'ocupats i han reduït un 10,4% els aturats.

Aquest descens de l'atur s'ha distribuït de forma desigual entre sectors. L'agricultura (-6,9%) i la indústria (-3,3%) han mostrat millores clares, mentre que els serveis han mantingut estabilitat (+0,2%) i la construcció ha registrat un lleuger augment d'atur (+2,6%). El col·lectiu sense ocupació anterior ha crescut un 9,2%, fet que per l'informe evidenciaria la incorporació de nous perfils, com joves i persones que s'incorporen per primer cop al mercat laboral.

El sector industrial ha esdevingut el motor del creixement ebrenc. El Valor Afegit Brut (VAB) industrial va augmentar un 4,1% el 2023, amb una participació del 40,8% sobre el conjunt de l’activitat econòmica. Aquest pes duplica el del conjunt de Catalunya (19%) i respon, en bona part, a la importància del sector energètic a la Ribera d'Ebre i la Terra Alta. Les manufactures també han contribuït positivament, però de forma molt més moderada (+0,7%), amb un pes dins la indústria del 28,2%.

En termes acumulats, entre el 2013 i el 2023, la producció manufacturera ha crescut un 23,9% a les Terres de l'Ebre, amb el Montsià al capdavant (+24,3%). Els subsectors més rellevants en ocupació són l’alimentació (25,3%), el paper (10,3%) i el cautxú i plàstics (10,2%).

El pes del sector serveis i del sector públic

Els serveis, tot i moderar el seu creixement (+3,2%) respecte a anys anteriors, continuen generant la major part de l'ocupació. El sector públic hi té un pes especialment destacat, i representa el 27% dels llocs de treball i el 24,7% del VAB dels serveis, molt per sobre de la mitjana catalana (21%). Per comarques, destaca el Baix Ebre, on el sector públic representa el 18,7% del VAB comarcal, i el sector educatiu creix un 8,5%. Al Montsià, la dinamització es concentra en l’administració (+4,7%), mentre que a la Ribera d'Ebre i la Terra Alta ho fa en serveis sanitaris i socials (+4,4% i +5,2%, respectivament).

En canvi, el sector primari continua sent el més feble. El seu VAB va caure un 15,3% el 2023, i l'afiliació es va reduir un 4,2%. Tot i el repunt de la renda agrària a nivell de Catalunya (+18,9%) gràcies a la caiguda de costos, a les Terres de l'Ebre el sector arrossega una crisi estructural.

Pel que fa a la demografia, el 2024 és el cinquè any consecutiu de creixement de la població ebrenca, que ha guanyat 2.418 habitants, fins als 186.915. Tot i això, encara no s'ha recuperat el màxim històric del 2012 (191.812 habitants). La taxa de creixement (1,31%) és lleugerament inferior a la del 2023 (1,53%) i per sota de la catalana (1,59%).