Un perit del Castor afirma que la injecció de gas va accelerar l'activitat de les falles

Els perits que han atestat aquest dimarts en el judici del projecte Castor han insistit que la costa nord de Castelló té la més baixa perillositat sísmica d'Espanya i la injecció de gas es va fer a molt baixa pressió, encara que un d'ells ha indicat que en la zona «hi havia falles a punt de disparar-se» i l'activitat de la planta «va accelerar que passés».

La causa es desenvolupa en l'Audiència Provincial de Castelló durant onze sessions en les quals compareixen nombrosos testimonis i perits i en la qual estan acusats d'un delicte contra el medi ambient l'expresident d'Escal UGS i el seu exconseller delegat, Recaredo del Potro i José Luis Martínez Dalmau, respectivament.

Aquest dimarts, setena jornada del judici, han tingut lloc quatre declaracions d'alts càrrecs vinculats al magatzem de gas que han comparegut en la doble vessant de testimonis i perits; entre ells, Francesco Corallo i Cristophe Huber, enginyers de la companyia Geostock, empresa internacional especialitzada en emmagatzematges subterranis de gas.

Corallo, encarregat de la planificació del projecte, ha incidit en l'informe de l'Institut Francès del Petroli (IFP) que plantejava una pressió màxima de la injecció de 49 bars però «s'injectava a 2 o 3 bars, amb un màxim de 7», la qual cosa quedava «molt lluny del límit marcat com a segur», per la qual cosa el 2013, quan es van produir els sismes, estaven «molt tranquils» per les pressions amb les quals treballaven.

Ha assenyalat que ell va notar els tremolors al setembre de 2013, durant «uns dies», que van coincidir «amb la fase final de la injecció», i era una cosa de la qual, ha dit, «tothom estava parlant».

Huber, que era cap del projecte, ha indicat que el magatzem de gas Castor era «un jaciment excepcional des de molts punts de vista i compta amb unes característiques estupendes».

Geostock, ha dit, va ser en el seu informe «molt conservador»: «No esperàvem que en el Castor pogués produir-se microsismicitat induïda» perquè aquest projecte, ha agregat, era el de menor risc de tots els jaciments en els quals ha treballat.

Per això, ha assegurat Huber, li ha costat molt «entendre la relació entre la injecció i els sismes, perquè els epicentres estaven allunyats i la pressió era tan petita que no es podia entendre la relació», un extrem que avui dia «encara em costa comprendre», ha declarat.

Per part seva, Luis Roberto Rodríguez, actualment investigador de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME) i qui el 2007 era director de Geologia i Geofísica d'aquesta entitat, ha assenyalat que en 2007 va rebre l'encàrrec de la Direcció General de Política Energètica i de Mines d'avaluar el projecte Castor i veure si l'estructura geològica era «apta».

Quant a aquesta, Rodríguez ha assenyalat que «es va evidenciar que les roques que cobrien el bloc rocós porós tancaven l'estructura de manera estanca», i la falla d'Amposta, que tapava d'una banda aquest bloc compacte, «no era activa en els últims milions d'anys», per la qual cosa el segellament «era efectiu».

L'investigador ha recordat la baixa perillositat sísmica de la zona enfront de Vinaròs i ha criticat la mala interpretació d'aquesta falla que es va fer consultant les dades de QAFI i el seu inventari de falles que afecten roques i sediments del període Quaternari i que han tingut activitat tectònica en els últims 2,5 milions d'anys.

Aquestes dades, ha assenyalat, s'han inclòs en informes posteriors als sismes del Castor i «es va confondre la d'Amposta com a falla activa», però segons les dades de l'Institut Geogràfic Nacional -que planteja un mapa de sismicitat amb 475 anys de retorn- i del propi IGME, aquesta falla és considerada fossilitzada.

La seva pròpia investigació -secundada per sis publicacions científiques posteriors, ha puntualitzat- «conclou que la falla d'Amposta no ha jugat cap paper en la sismicitat, sinó que ha estat un altre tipus d'estructures». «Hi havia falles a punt de disparar-se i la injecció va accelerar que això passés», ha agregat.

Rodríguez ha dit que excepte els dos sismes que van superar els 4 graus de magnitud, «els altres van ser normals i no percebuts per la població».

Finalment, preguntat pel Ministeri Fiscal sobre si en el seu informe de 2007 van incloure la possibilitat que es pogués produir sismicitat per la injecció de gas en la zona, Rodríguez ha assenyalat que no, perquè no comptaven amb aquests coneixements específics.